Els labs, present i futur – Tatiana Fernández

Font: Primer Camp d’Innovació de Catlabs

L’Administració pública ha de donar respostes noves i més eficaces als grans reptes de la societat (l’envelliment de la població, el canvi climàtic, la contaminació, la mobilitat, etc.), i ho ha de fer urgentment i en un context de limitació dels recursos públics, a Catalunya i arreu d’Europa. La incapacitat de produir respostes eficaces als reptes i necessitats de la ciutadania ha anat distanciant la ciutadania europea de les administracions públiques.

En aquest context, durant els darrers anys hem vist sorgir espais participatius i d’innovació oberta, en els quals ciutadania i entitats col·laboren i s’organitzen per donar respostes efectives als reptes i les necessitats socials, sovint sense la participació —o amb poca participació— de les administracions públiques.

En la jornada «Living labs, innovació oberta i universitats», organitzada per la Universitat de Barcelona i la Xarxa Europea de Living Labs (EnoLL), es va fer palès que a Catalunya hi ha molts agents que han comprès la rellevància de crear aquests espais d’innovació oberta. Els living labs, els laboratoris ciutadans o socials i els espais de fabricació digital, són espais de trobada i experimentació, que permeten abordar reptes socials complexos i plantejar, desenvolupar i contrastar solucions innovadores de manera col·laborativa.

Sovint els labs són promoguts per ciutadans emprenedors i universitats i tenen finançament de les administracions públiques, principalment de les administracions locals, però també de la Generalitat, mitjançant les convocatòries de subvenció de la RIS3CAT. En la primera convocatòria de PECT (projectes territorials locals) s’han finançat 14 projectes de labs. Diverses universitats també han finançat labs mitjançant la convocatòria d’OTRI (projectes de transferència de coneixement). Paral·lelament, la Generalitat impulsa la reorientació de la Xarxa Punt TIC cap a un model de laboratoris d’innovació que promoguin la participació i la implicació ciutadana en el disseny de les polítiques públiques locals i en la gestió dels equipaments i els serveis públics de l’àmbit local.Read More »

Iniciem els treballs per a la confecció d’un diccionari de competències en innovació

Tenir identificades les competències professionals vinculades als perfils d’innovació, disposar de mecanismes formatius i d’aprenentatge de suport al seu desenvolupament, i reconèixer el perfil innovador i l’acció innovadora als efectes de carrera professional són objectius que s’ha marcat la Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública.

Per a aconseguir-ho, -o si més no, per a donar un primer pas en aquesta direcció -, InnoGent ha impulsat conjuntament amb l’Escola d’Administració Pública de Catalunya i la Secretaria d’Administració i Funció Pública el projecte d’elaboració d’un diccionari de competències en innovació, enteses com la combinació de coneixements, habilitats i actituds en innovació que les persones despleguen en el procés de generació i implementació de noves idees per crear valor per a la societat mitjançant serveis i processos nous o millorats.

Aquest diccionari, que s’està elaborant amb la col·laboració de TecnoCampus, aportarà les bases d’un perfil innovador a l’Administració Pública i la seva concreció en accions  derivables en experiència d’aprenentatge, de manera que es pugui aconseguir incorporar coneixements, habilitats i actituds innovadores en els treballadors i treballadores del sector públic.Read More »

El repte d’articular des de l’Administració pública projectes d’innovació social – Tatiana Fernández

quadruple helix

  1. La innovació social a l’Administració pública

La innovació social és una manera de respondre a reptes de la societat des d’una perspectiva de procés sistèmic en el qual l’Administració col·labora amb altres agents (empreses, universitats, societat civil, etc.). La innovació social busca generar canvis incrementals en les actituds i els comportaments humans i en les relacions i la distribució de poder entre diferents organitzacions i col·lectius. Els elements centrals de la innovació social són els processos d’apoderament de les persones i d’aprenentatge col·lectiu, i els resultats són unes polítiques públiques més efectives i la millora de la qualitat de vida de la ciutadania.

El procés d’innovació social a l’Administració pública es concreta en els quatre punts següents:Read More »

El sector públic davant el paradigma d’innovació i ciència obertes: reptes i oportunitats – Albert Castellanos

Els ràpids avenços tecnològics han comportat una ruptura tecnològica i, sobretot, cultural. Internet, les xarxes digitals i la generalització de l’ús de les TIC han comportat una revolució en la manera d’accedir a la informació i als serveis i en la manera que es relacionen els diferents actors de la societat, i també l’Administració pública, amb la ciutadania. Els grans reptes que tenim com a societat, aquí i arreu (atur, canvi climàtic, envelliment de la població, etc.) demanen dels governs noves respostes, més innovadores i més eficaces.

En un entorn ràpidament canviant, en una societat amb reptes cada vegades més complexos, els governs i el conjunt del sector públic només podrà esdevenir motor de canvi cap a un model econòmic més sostenible i inclusiu si és capaç de liderar el desenvolupament d’aquestes noves respostes als reptes de la societat. I el que ens cal entendre és que el lideratge ha de néixer del convenciment que les respostes les hem de trobar entre tots. I és que cada vegada queda més obsoleta aquella visió del sector públic proveïdor de solucions màgiques a qualsevol problema!

Aquest ‘lideratge cooperatiu’ només el podrem exercir des de la pluridisciplinarietat i la pluridepartamentalitat i en col·laboració amb la societat civil, els agents de recerca i innovació i les empreses del territori. La combinació i l’aplicació dels coneixements i les capacitats dels diversos actors del territori per resoldre reptes de la societat genera noves oportunitats per millorar l’eficiència i l’eficàcia de les polítiques públiques, potenciar la competitivitat de les empreses i el territori i millorar la qualitat de vida dels ciutadans.Read More »

Una nova manera de governar: l’APP de #CoberturaMòbil. Primer premi de Gestió pressupostària, avaluació i transparència de la 3a edició dels Premis Alfons Ortuño -­ Jordi Puigneró i Ferrer

El nou país que estem construint reclama un govern de portes obertes, de ciutadans actius i de polítiques compartides en què els ciutadans puguin confiar en les institucions. La nova governança política ha de perseguir una comunicació bidireccional, permanent i transparent entre l’Administració i la ciutadania. Cal retornar la política a la ciutadania; calen ciutadans i ciutadanes informats perquè puguin participar en la presa de decisions polítiques; cal consolidar unes institucions transparents, rigoroses i capaces de respondre a les demandes de la ciutadania.

Des de la Secretaria de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital treballem en la implicació real dels ciutadans en els processos de decisió i col·laboració. Posem al centre la participació, una de les línies estratègiques d’smartCatalonia, l’instrument per fer de Catalunya un Estat digital de referència. Creiem que la participació és una oportunitat per implicar la ciutadania, vincular-la amb els seus representants polítics o per intervenir directament en processos d’informació, de consultes ciutadanes i de processos electorals. Aquesta dinàmica permetrà desenvolupar, establir, visualitzar i simular decisions i polítiques públiques, així com segmentar la població amb precisió, amb l’objectiu d’entendre millor les seves necessitats i conèixer-les amb més profunditat.Read More »