En els darrers dos anys, els humans hem generat més dades que en tota la nostra història anterior. Això ens situa davant de nous i diversos reptes: la captació, el transport, l’emmagatzematge, la ciberseguretat i, sobretot, el tractament d’aquestes dades perquè aportin valor a la societat.
Preguntes com de qui són les dades que generem, quin ús en poden fer tercers o com se’n garanteix la privacitat i la seguretat són en boca de tothom. En aquest sentit, els estaments públics no podem ser aliens a aquest debat i hem de posar damunt la taula la necessitat de crear a Catalunya una nova cultura de les dades, que, al meu parer, ha d’abordar assumptes com l’ètica, la sobirania, la ciberseguretat i també el foment d’una nova indústria de les dades que generi riquesa per al nostre país.
El que avui coneixem com a BigData (dades massives segons el Termcat) és el nom que reben ‘els conjunts de dades, els procediments i les aplicacions informàtiques, que, pel seu volum, la seva naturalesa diversa i la velocitat a què han de ser processades, ultrapassen la capacitat dels sistemes informàtics habituals’. En definitiva, l’objectiu de les tecnologies del BigData és convertir les dades en coneixement i el coneixement en acció per tal de generar valor. I tot plegat, fer-ho de forma segura i en temps real o quasi real.Llegeix més »
“L’administració ètica” ha estat el el títol de la primera de les quatre sessions del cicle “Obrint finestres: reptes de l’administració pública al segle XXI” a càrrec de la Dra. Begoña Román Maestre, professora titular a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona i presidenta del Comitè d’Ètica de Serveis Socials de Catalunya.
Fa més de 500 anys Maquiavel va escriure una de les obres cabdals de la història de l’ètica i el lideratge, El príncep, obra sobre direcció política, i que ben bé la podem adaptar a l’actualitat en relació amb els models de la direcció pública. Aquesta obra, escrita el 1513, girava al voltant dels principis i valors amb els quals un governant havia d’administrar el poder i conservar-lo.
El passat dia 28 de febrer es va dur a terme la primera de les tres jonades d’ètica i estètica amb la sessió inaugural que portava com a títol “Administracions ètiques; organitzacions intel·ligents”. La sessió volia respondre a la pregunta de què podia fer la ètica per una institució pública, i si calia afegir valors públics a la nostra tasca de treballadors de la cosa pública. La resposta va ser contestada afirmativament pels dos ponents, per una banda Josep Maria Lozano va fer referència “a la necessitat de parlar de l’ètica d’una manera positiva i anticipativa i menys negativa i des del sermó” i per l’altra Norbert Bilbeny destacant conceptes com “sentit de la responsabilitat, integritat, lleialtat, compromís, justícia, consciència de servei públic” que van desenvolupar les seves ponències al voltant d’aquesta pregunta. Les organitzacions que es preocupen per l’ètica solen ser més eficients. Basta amb veure l’index de corrupció per països que publica Transparència Internacional per constatar-ho.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.