Cal fer la memòria anual d’activitats? I si enguany no la fem?

Amb el canvi d’any arriba el moment de tancaments vénen èpoques de tancaments anuals i de fer valoracions de com ha anat el darrer exercici:  assoliment d’objectius estratègics i operatius, compliment del pressupost, analitzar desviacions i preparar, com cada any, les “maleïdes” memòries d’activitats.

L’adjectiu de “maleïdes” correspon a  la feina que comporta recollir i aportar tot el que s’ha fet durant aquest període, obtenir dades, fer gràfics, aportar les valoracions corresponents, i tota una feinada que tant les unitats finalistes com les àrees d’organització duen a terme sense tenir molt clar l’impacte que té elaborar la memòria, tant dins de les organitzacions com per a la ciutadania.

Tot i això, les memòries anuals d’activitat compleixen, o complien, dues funcions bàsiques: explicar la gestió que s’ha fet i tenir dades i informació que permeten planificar el futur i prendre millors decisions en la gestió pública.Read More »

Una transparencia real y efectiva – Arrate García Campos

Su ejercicio en el marco de la Ley de instituciones locales de Euskadi

Es innegable que la transparencia y la publicidad activa de las Administraciones públicas han venido para quedarse a la sociedad moderna.

En este sentido, la transparencia de las Administraciones Públicas se va asentando en el imaginario de todas ellas y haciendo un (pequeño por el momento) hueco en la comunicación de éstas con su ciudadanía.

En cuanto al vehículo, parece claro que las nuevas tecnologías han posibilitado que la ciudadanía cuente con un acceso multicanal a la información y en un tiempo nunca antes conocido: inmediatamente.

Además posibilita que la sociedad sea sujeto activo de nuevas políticas y pueda incidir de forma inmediata en la agenda institucional convirtiéndose en un sujeto más relevante que nunca en la realidad política.Read More »

Informació pública de qualitat, si us plau – Joan Soler

transparenciaLa nova legislació sobre transparència i accés a la informació a Catalunya ha provocat canvis culturals de primer nivell. Aquesta ha estat una de les afirmacions més pronunciades d’ençà de l’entrada en vigor de la llei de transparència catalana al desembre del 2014. Han estat dos anys intensos des de tots els punts de vista. Les administracions catalanes han pres una consciència altíssima de la necessitat de posar a disposició dels ciutadans tota aquella informació de què disposen. Els responsables polítics i tècnics han pres nota de les peticions ciutadanes, cada vegada més insistents. Però encara hi ha molta feina a fer. I això passa perquè accedir a la informació no és simplement un requisit legal sinó, sobretot, la voluntat de reestructurar tots els sistemes de producció, gestió i difusió d’aquesta informació. De la petició legal a l’exercici pràctic hi ha un llarg camí que implica canvis en la manera de treballar i canvis organitzatius que permetin proveir millor la informació sol·licitada. Teoria i praxi es posen finalment en marxa i provoquen una reestructuració fins i tot del marc mental en què els treballadors públics afronten el seu dia a dia. Aquesta nova manera de fer, però, no és tan nova com molta gent es pot arribar a pensar i té certs precedents.Read More »

Dades obertes: millora de la democràcia i les oportunitats econòmiques – Lourdes Muñoz

cyrnq2awgaapuga-jpg-largeAquest article forma part de la sessió que es farà el proper 13 de desembre a l’EAPC amb el títol “eapcOpenLab: per què la ciutadania ha de fer servir les dades obertes?” a càrrec de Lourdes Muñoz, ponent de la sessió i autora del post.  Si voleu venir encara hi ha places disponibles. Més informació i inscripcions aquí

“Les dades obertes ens permeten gestionar obertament la complexitat” és la raó que ens va aportar Xavier Marcet, quan vam cercar a la xarxa #50raons #OpenData de “Per què les dades obertes? Per què l’Open Data?” Les dades obertes per la millora democràtica, social i econòmica.

L’impacte positiu que les dades obertes té en la societat es pot resumir en quatre pilars: la mateixa millora dels governs; la seva aportació per a la millora de solucions a problemes públics; l’apoderament de la ciutadania i la generació d’oportunitats econòmiques més equitatives.

Les estratègies públiques de dades obertes suposen una millora de la Governança, Governs oberts, són governs que aporten informació útil en la lluita contra la corrupció, augmenten la transparència i milloren els serveis públics i l’assignació de recursos. Sens dubte, les dades obertes estan jugant un paper cada vegada més important en la solució de grans problemes públics.Read More »

I si obrim les nostres dades? – Núria Espuny

entraacasateva

I això de l’open data, de què ara parla tothom, què és? em preguntaven fa poc. Cada vegada més sovint aquest concepte apareix en les nostres converses i en els nostres projectes. Dades obertes, o open data en termes anglosaxons és, en resum, posar a disposició de tothom dades gratuïtament i de forma que puguin ser reutilitzades. Així de simple … i així de complex.

Les administracions públiques som generadores de quantitats ingents de dades, i a ningú no se li escapa que poder disposar d’aquestes dades de forma estructurada i ubicades en sistemes d’informació que permetin posar-les a disposició pública de forma fàcil implica un cost important. És cert. No obstant això, cal avaluar l’oportunitat d’assumir-lo des de l’anàlisi cost-benefici, és a dir, posant a l’altre costat de la balança els avantatges que això comporta.Read More »