Què passaria si una mostra de la ciutadania fos escollida per sorteig per crear una mena de parlament, i pogués dedicar un temps a formar-se, a rebre coneixements diversos, i finalment deliberar per fer recomanacions a una llei o política pública? Podrien adreçar problemes complexos i fer propostes de valor?
Per respondre aquestes preguntes no cal recórrer a la imaginació. Al món i al nostre entorn ja s’està experimentant amb innovacions democràtiques basades en aquesta idea, sota el nom de “minipublics”, a partir d’una consideració contundent: la nostra democràcia representativa basada en sistemes electorals és insuficient per adreçar els reptes socials actuals i el distanciament entre ciutadania i governs.
Són coneguts amb diferents noms com assemblees ciutadanes, jurats ciutadans, conferències de consens o enquestes deliberatives. Més enllà de les especificitats de cada tipus, els seus trets fonamentals són: s’escull una mostra aleatòria de ciutadans i ciutadanes per sorteig, seguint criteris de representativitat i diversitat; reben informació i diferents visions sobre un assumpte concret; i es genera un debat estructurat amb el que faran recomanacions per una política pública o llei, tot recompensant als participants per la seva contribució.Llegeix més »
El 26 de març passat vam celebrar el seminari directiu de participació ciutadana a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, amb la Montse Alomà, directora de Comunicació i Participació de l’Agència Catalana de l’Aigua, l’Oliver Escobar, professor de Polítiques Públiques de la Universitat d’Edimburg i l’Ismael Peña, director general de Participació Ciutadana.
Ciutadans informats i actius que deliberen i participen en el disseny (i en l’execució) de les polítiques públiques: aquesta és la clau de volta del Govern obert, l’objectiu últim de la creació dins del Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència d’una Secretaria de Transparència i Govern Obert.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.