Recentment el TERMCAT ha fet pública una llista de termes entre els quals hi ha la traducció al català del concepte flipped classroom, que ha quedat en català com a classe inversa. Segons Jonathan E. Martin, pedagog americà i un dels principals promotors d’aquest model, la classe inversa consisteix a “capgirar el sistema de manera que els estudiants llegeixin i vegin les classes magistrals a casa, i utilitzar les classes presencials per fer el que abans es feia a casa: resoldre problemes, treballar en grups, investigar, col·laborar, crear. Així, les aules esdevenen laboratoris o estudis, i s’hi continua generant contingut i coneixement”.
La quantitat creixent d’informació que trobem ara a Internet, i que cal aprendre a seleccionar i classificar, facilita que puguem sentir classes magistrals, o trobar lectures de qualsevol tema fetes per les personalitats més rellevants de cada àmbit. Fenòmens com el de la Khan Academy, els MOOC i evidentment de les xarxes socials com Youtube, Slideshare i d’altres, posen a l’abast de tothom materials, classes magistrals, conferències i presentacions. També els dispositius mòbils i les càmeres actuals faciliten l’elaboració de material i les aules virtuals i altres entorns que els centres educatius han anat treballant representen espais perfectes per al visionat i treball d’aquests materials.
Aquest model o sistema és perfectament extrapolable a la formació continuada amb persones adultes, i s’adiu molt bé a aquesta nova manera de veure l’aprenentatge, centrada en la persona, l’aprenent, i no en el sistema, en la formació. Encara que hi hagi un guió, cada persona decideix en quins temes vol aprofundir i fins on; i el docent es transforma en un facilitador, en un seleccionador, preparador i curador de continguts, per tal que cada persona pugui agafar allò que realment li interessa i ampliar-ho, modificar-ho i aportar-hi noves maneres de fer, ja que la interrelació entre les persones és una de les claus de l’aprenentatge.
En el cas dels cursos semipresencials, a més, s’utilitza cada modalitat per a allò que representa més útil; els entorns virtuals fomenten la reflexió, individual i conjunta, i els presencials el treball d’habilitats i comportaments en grup.
El model flipped classroom, doncs, és el reflex en realitat d’un canvi en l’enfocament de l’aprenentatge, no solament a les escoles sinó també en la formació al llarg de la vida. Per tant, és en realitat un capgirament del model que hem aplicat durant tant de temps. A l’Escola fa temps que estem introduint aquesta nova manera de fer, donant més protagonisme individual i col·lectiu als assistents a la formació, adaptant la figura del docent a la d’un guia i fomentant vies alternatives per a la comunicació i el debat. Què més ens proposeu en aquesta línia?