L’eslògan d’una coneguda campanya publicitària ens acosta molt bé al que l’Escola vol que sigui l’esperit de la VI Jornada sobre formació oberta a les administracions públiques: Obrir i difondre continguts.
La manera de viure de les persones ha anat evolucionant, al llarg de la història, al ritme dels canvis tecnològics que s’anaven succeint. I d’un temps ençà, Internet ho ha revolucionat tot: la publicitat, el comerç, les relacions, la cultura, les maneres de treballar o d’aprendre… Actualment, les eines 2.0 basades en la interacció i la participació han transformat de manera important la comunicació i han creat un escenari nou que no podem ignorar si pretenem dur a terme estratègies de formació d’èxit.
Què està passant a Internet? Sentim conceptes com dades obertes, continguts oberts, tecnologies obertes, innovació oberta, codi obert, o comunicació 2.0, xarxes socials, el núvol, comunitats virtuals, projectes col·laboratius… Intuïm que s’obren noves portes i que també hem d’adaptar la formació, les estratègies, els materials (i potser nosaltres mateixos!) a noves exigències. Però com fer-ho?
El juny passat va tenir lloc a la seu de París de la UNESCO el Congrés Mundial sobre els Recursos Educatius Oberts, que va donar com a fruit una Declaració en què, entre altres qüestions, recomanava als estats fomentar el coneixement i l’ús dels recursos educatius oberts, reforçar la formulació d’estratègies i polítiques sobre aquests recursos, facilitar-ne la cerca, la recuperació i l’intercanvi o fomentar l’ús de llicències obertes per als materials educatius produïts amb fons públics.
L’enfocament correcte, doncs, sembla que passa per obrir i compartir els continguts (sempre, és clar, que estiguin sota llicències que ens ho permetin). No hem de perdre de vista que aquests continguts formatius han estat elaborats amb diners públics, per tant sembla que més enllà d’una recomanació hi ha també una responsabilitat. Ara bé, davant d’això se’ns plantegen un munt de preguntes: com hem d’obrir aquests materials?, què hi guanyen la societat o les altres administracions si ho fem?, i els autors d’aquests recursos? I una vegada oberts, com els hem de divulgar?, hem de cobrir totes les demandes i necessitats de l’usuari o del ciutadà –diferents dispositius, xarxes socials…-?, hem de tenir por de perdre el control de l’obra?, i dins de la més pura teoria darwinista, podrem sobreviure si no adoptem aquest camí?
I no cal dir que al costat de tots aquests dubtes se’ns barregen tota una sèrie de sensacions: el món és més complex?, estem vivint aquests canvis amb cert desconcert o bé com una oportunitat, com un inconvenient o com un avantatge? I ja se sent a parlar del web 3.0…
Feu-nos arribar els vostres comentaris a través d’aquest bloc i esperem continuar reflexionant junts a la Jornada, el 15 de novembre, a l’Escola. Us hi esperem.