L’eslògan d’una coneguda campanya publicitària ens acosta molt bé al que l’Escola vol que sigui l’esperit de la VI Jornada sobre formació oberta a les administracions públiques: Obrir i difondre continguts.
La manera de viure de les persones ha anat evolucionant, al llarg de la història, al ritme dels canvis tecnològics que s’anaven succeint. I d’un temps ençà, Internet ho ha revolucionat tot: la publicitat, el comerç, les relacions, la cultura, les maneres de treballar o d’aprendre… Actualment, les eines 2.0 basades en la interacció i la participació han transformat de manera important la comunicació i han creat un escenari nou que no podem ignorar si pretenem dur a terme estratègies de formació d’èxit.
Què està passant a Internet? Sentim conceptes com dades obertes, continguts oberts, tecnologies obertes, innovació oberta, codi obert, o comunicació 2.0, xarxes socials, el núvol, comunitats virtuals, projectes col·laboratius… Intuïm que s’obren noves portes i que també hem d’adaptar la formació, les estratègies, els materials (i potser nosaltres mateixos!) a noves exigències. Però com fer-ho?
El juny passat va tenir lloc a la seu de París de la UNESCO el Congrés Mundial sobre els Recursos Educatius Oberts, que va donar com a fruit una Declaració en què, entre altres qüestions, recomanava als estats fomentar el coneixement i l’ús dels recursos educatius oberts, reforçar la formulació d’estratègies i polítiques sobre aquests recursos, facilitar-ne la cerca, la recuperació i l’intercanvi o fomentar l’ús de llicències obertes per als materials educatius produïts amb fons públics.
L’enfocament correcte, doncs, sembla que passa per obrir i compartir els continguts (sempre, és clar, que estiguin sota llicències que ens ho permetin). No hem de perdre de vista que aquests continguts formatius han estat elaborats amb diners públics, per tant sembla que més enllà d’una recomanació hi ha també una responsabilitat. Ara bé, davant d’això se’ns plantegen un munt de preguntes: com hem d’obrir aquests materials?, què hi guanyen la societat o les altres administracions si ho fem?, i els autors d’aquests recursos? I una vegada oberts, com els hem de divulgar?, hem de cobrir totes les demandes i necessitats de l’usuari o del ciutadà –diferents dispositius, xarxes socials…-?, hem de tenir por de perdre el control de l’obra?, i dins de la més pura teoria darwinista, podrem sobreviure si no adoptem aquest camí?
I no cal dir que al costat de tots aquests dubtes se’ns barregen tota una sèrie de sensacions: el món és més complex?, estem vivint aquests canvis amb cert desconcert o bé com una oportunitat, com un inconvenient o com un avantatge? I ja se sent a parlar del web 3.0…
Feu-nos arribar els vostres comentaris a través d’aquest bloc i esperem continuar reflexionant junts a la Jornada, el 15 de novembre, a l’Escola. Us hi esperem.
Formació. Administracions públiques. Obertura i difusió de continguts.
Paraules del títol d’aquesta Jornada que ens convoca el proper dia 15 a reflexionar en comú i amb una proposta interessant en tant que se’ns convida a obrir la nostra ment.
I aquestes son algunes de les reflexions que em sorgeixen:
Estem immersos (amb una embranzida absoluta mitjançant els canals de difusió que ens ofereixen els instruments 2.0), en una circulació continua de dades, informació, mes dades i mes informació, no entrarem aquí a valorar si aquestes dades, informació i el factor temps disponible per tractar aquestes dades i informació ens acaba aportant alguna cosa de valor similar a coneixement ¿?
També circulen cada vegades mes continguts (formatius) , en obert i a l’abast de qualsevol persona. Sigui on sigui i independentment de si es inicialment un destinatari i de l’ús que n’hagi de fer.
Ara fa uns dies, en la I Jornada sobre Dades Obertes a Catalunya, se’ns deia que les dades, la informació son fonamentals :“el petroli del segle XXI” es va dir!!!
També va quedar de manifest que l’ús que es faci d’aquestes dades, també es un tema de gran importància.
Així doncs, i relacionat amb la formació a les administracions públiques, que és el que ens porta aquí, em plantejo:
Tota activitat generada des de qualsevol administració pública (i/o finançada amb fons públics) hauria d’estar en disposició de ser coneguda per la ciutadania.
Els materials – continguts formatius, també ho serien. Tot i això hem de tenir en compte que aquests materials – continguts han estat dissenyats i creats dintre del marc de la formació continuada del personal de les administracions públiques, en el que es un deure i una obligació d’aquests empleats mantenir els coneixements necessaris per desenvolupar les diferents tasques assignades, degudament actualitzats per tal de donar servei a la ciutadania amb criteris d’eficiència i qualitat. Per la qual cosa es una formació orientada a la tasca i per ser aplicada al lloc de treball, per la qual cosa orientada a les necessitats professionals de les persones destinatàries.
A partir d’aquests elements de reflexió em plantejo com s’han de presentar aquests continguts? Han de ser oberts, però per els professionals de les administracions públiques?
Si es difonen sense cap restricció a les webs corporatives , amb la qual cosa ja arribarien a qualsevol ciutadà , es suficient?
Sense un context, sense donar una explicació de quin ha estat l’origen i el per què d’aquests materials – continguts pot provocar que no tinguin la utilitat per a tercers que si tenen per els destinataris pels quals van ser creats . Com exemple plantejo si es el mateix , i s’ha de fer de la mateixa manera, explicar els conceptes del procediment administratiu sancionador a una persona que s’està formant que a un professional que està gestionant expedients sancionadors ???
Anant mes enllà, poden ser d’interès per un ciutadà “anònim i no interessat”???
Com administració pública hem de tenir sempre present que els recursos necessaris per qualsevol de les activitats que generem (també la difusió ho seria?) han de tenir la base en un rigor i una orientació de servei, de benefici per a la ciutadania.
Be, ja veieu que tinc mes preguntes i dubtes que respostes.
La ment la tinc oberta… ara esperem al dia 15.
Gràcies. Ha resultat molt interessant pensar en “veu alta”.
Teresa
Comparteixo plenament que el nou escenari en les formes de viure a què ens ha traslladat Internet ens ha donat l’oportunitat -i l’obligació- de repensar les formes d’ensenyar i d’aprendre. En un món en que la informació està disponible a un clic, les velles maneres de dissenyar formació i d’aferrar-se a la mal entesa “protecció” dels continguts no permet aconseguir resultats d’èxit.
D’una banda, els cursos rígids, dissenyats molt a priori, sense conèixer els interessos i expectatives concretes de les persones que hi participaran, no afavoriran la co-creació de coneixement. D’altra banda la creença -poc racional- en que allò que algú ha escrit prendrà mal si és compartit, si es posa a l’abast de tothom, denota una visió patrimonial i estreta del coneixement.
L’alternativa està, segurament, en les vies obertes que aquí s’estan proposant. En la flexibilitat de dissenys formatius per a que cada professional pugui construir, en xarxa, el seu propi recorregut i aplicar millores exitoses en el seu lloc i en l’ “open contents” com a mostra de l’ “opend mind”.
Però “del dicho al hecho…” encara ens queda per assolir molta flexibilitat de disseny i molta visibilitat dels continguts… En parlem més el dia 15???
Una manera diferent d’entendre la vocació/funció de servei públic de les administracions públiques i de les universitats públiques és plantejar-se si el coneixement que generem, tenint present que el generem amb recursos públics ja sigui perquè el fem el propi personal o perquè el paguem amb recursos públics, ha de ser també un coneixement que s’ha d’oferir, en forma de retorn, a la ciutadania.
No ens el podem quedar com si fos coneixement “propi” de l’administració o de la universitat pública…cal cercar mecanismes, que hi són!, de respectar i reconèixer l’autoria (és un dret!) de qui ha fet una feina, però això no ha de ser contradictori amb que la ciutadania en pugui gaudir i ho pugui fer servir de forma gratuïta i lliure…
Igual que s’estan generant espais “magatzem” de dades públiques cal trobar la manera de crear “magatzems” de continguts públics…
Tanmateix cal demanar un retorn ciutadà, que la ciutadania, que fa servir quelcom s’ha “trobat” gratuïtament i sense problemes d’accés retorni el resultat de l’ús que en faci, a través de les obres derivades….ha de ser un “quid pro quo” avui tu et trobes quelcom lliure i gratuït i tu demà has d’oferir quelcom pels altres….
Aquesta és la única manera de que tothom, sector públic, privat i ciutadania pugui generar, aprofitar i col·laborar en la construcció d’un coneixement compartit lliure….
Bé, si més no aquesta és la meva visió…..
Aquest tema és realment interessant i entronca directament amb els corrents de transparència i accessibilitat de les dades que han d’oferir tots els governs del segle XXI. Les tecnologies obren nous camins de participació que les administracions han d’aprofitar per força per convertir-se en servidores dels ciutadans, per facilitar la vida a la ciutadania que és, de fet, pel que han estat creades. I un dels serveis més importants que poden oferir és el seu coneixement, la saviesa i experiència de la gent que les compon.
A més, hi ha un altre element, i és que l’obertura d’aquests continguts, d’aquesta expertesa, pot donar lloc a una participació ciutadana que acabi produint coneixement compartit entre l’Administració i la ciutadania, amb el que comporta d’enriquiment mutu i d’avenç. En fi, que esperem que el dia 15 serem molts a la jornada i podrem aprofundir en el tema!