Les formes de treballar han canviat molt d’uns anys ençà, i molt de pressa. La revolució 2.0, que alguns experts com Dolors Reig comparen amb l’aparició de l’escriptura, han fet canviar la nostra manera de pensar i d’enfocar les nostres activitats. També la crisi econòmica hi ha ajudat en certa manera, ja que ens hem vist abocats a fer més amb menys. Per això, en un context de canvi i redefinició, la formació representa l’espai de reflexió i aprenentatge imprescindible per avançar.
El Departament de la Presidència ha publicat a la seva intranet els resultats del Taller semipresencial d’estadística per a l’aplicació de projectes que han dut a terme en col·laboració amb l’Escola d’Administració Pública de Catalunya i la docència de l’IDESCAT. En paraules dels participants veiem, per exemple, com un alumne ha pogut fer un estudi sobre sistemes de costos sense que hagi calgut externalitzar-lo; un altre ha creat una base de dades de visites al servei mèdic que permetrà al Servei de Prevenció de Riscos explorar possibles mesures de prevenció; o un altre, que gràcies a un sistema de taules dinàmiques ha agilitat la resposta a preguntes sobre l’estat de la plantilla del Departament.
El fet que una acció formativa hagi donat uns fruits concrets i mesurables, que representin una millora en el funcionament del Departament i, fins i tot, un estalvi econòmic ja és important; però que se n’hagi fet difusió també ho és. Cal que tant els treballadors públics com la ciutadania coneguin que el personal de les administracions no deixa de formar-se per fer millor la seva feina; cal que se sàpiga que la formació en què s’inverteix està aconseguint resultats quantificables. Cal, en definitiva, que s’entengui que la formació, en les diverses modalitats i formes, és un element clau per donar un bon servei a la ciutadania del segle XXI.