Les formes de treballar han canviat molt d’uns anys ençà, i molt de pressa. La revolució 2.0, que alguns experts com Dolors Reig comparen amb l’aparició de l’escriptura, han fet canviar la nostra manera de pensar i d’enfocar les nostres activitats. També la crisi econòmica hi ha ajudat en certa manera, ja que ens hem vist abocats a fer més amb menys. Per això, en un context de canvi i redefinició, la formació representa l’espai de reflexió i aprenentatge imprescindible per avançar.
El Departament de la Presidència ha publicat a la seva intranet els resultats del Taller semipresencial d’estadística per a l’aplicació de projectes que han dut a terme en col·laboració amb l’Escola d’Administració Pública de Catalunya i la docència de l’IDESCAT. En paraules dels participants veiem, per exemple, com un alumne ha pogut fer un estudi sobre sistemes de costos sense que hagi calgut externalitzar-lo; un altre ha creat una base de dades de visites al servei mèdic que permetrà al Servei de Prevenció de Riscos explorar possibles mesures de prevenció; o un altre, que gràcies a un sistema de taules dinàmiques ha agilitat la resposta a preguntes sobre l’estat de la plantilla del Departament.
El fet que una acció formativa hagi donat uns fruits concrets i mesurables, que representin una millora en el funcionament del Departament i, fins i tot, un estalvi econòmic ja és important; però que se n’hagi fet difusió també ho és. Cal que tant els treballadors públics com la ciutadania coneguin que el personal de les administracions no deixa de formar-se per fer millor la seva feina; cal que se sàpiga que la formació en què s’inverteix està aconseguint resultats quantificables. Cal, en definitiva, que s’entengui que la formació, en les diverses modalitats i formes, és un element clau per donar un bon servei a la ciutadania del segle XXI.
En primer lloc volia felicitar al Departament de la Presidència, a l’EAPC, al formador o formadora del taller i sobretot als alumnes per haver aplicat canvis en la seva feina, després de l’aprenentatge realitzat mitjantçant el taller semipresencial d’estadística.
Volia destacar dos apectes: per una banda que la utilitat dels cursos de formació la podem mesurar gràcies a aquestes accions de millora que posem en marxa en les nostres unitats i, per una altra, el fet de comunicar aquestes accions a l’intranet també és molt important per adonar-nos que les accions formatives tenen el seu impacte en el dia a dia de la nostra feina, en la millora de resultats i en l’optimització de recursos.Podem dir que tot allò que no coneixem o no donem a conèixer, no existeix.
Llegint les vostres reflexions he pensat que sense la motivació i la iniciativa dels alunmes, tant a l’hora de realitzar el curs, com d’aprendre, com d’implementar aquestes millores, no haguessin estat possible aquests canvis. Així que hem de continuar incidint, com a formadors i formadores, en la motivació dels alumnes per aprendre i implementar canvis en la seva feina.Fins i tot pot ser molt positiu que siguin els mateixos alumnes els que decideixin què és el que creuen que poden canviar de la seva feina, després d’haver realitzat el taller.
Felicitats a totes les persones inplicades en aquest projecte i encoratjar a d’altres a aplicar tot allò que aprenem
Quan es dissenya, quan s’organitza, quan es fa una formació és sempre pensant en els resultats que n’obtindrà. S’espera que, en la mida que sigui, “canviï la realitat”. Com una dita molt passada de moda, “el valor, se le supone”, però el repte està en demostrar-ho, que, efectivament, ha obtingut valor.
Aquesta experiència reeixida al Departament de la Presidència ha estat possible per la implicació de la unitat de formació, que va veure molt clar que havia d’apostar per avaluar la transferència per poder conèixer del cert que havia hagut valor. Per l’esforç i la il•lusió de les persones que han fet les millores que es van prendre una acció formativa com un encàrrec concret, com una oportunitat, i, naturalment, per l’esforç del docent que no es va limitar a “ensenyar” sinó que es va implicar en el suport per a que les persones obtinguessin resultats.
Com a part d’aquest projecte, només puc agrair la facilitat amb que tot ha anat endavant i el “savoir fer” de donar-ho a conèixer
Les cinc experiències en forma de solucions adequades del Taller semipresencial d’estadística per a l’aplicació de projectes ens mostren la cara més rendible i de qualitat d’una formació ben dissenyada des de les organitzacions que la van promoure, orientada als resultats amb l’aplicació dels aprenentatges per resoldre necessitats dels llocs de treball.
En efecte, les administracions públiques i les empreses privades, en el marc dels canvis tan profunds que vivim, troben en la formació una eina i estratègia per millorar les competències i capacitats dels seus treballadors (els seus millors actius!), que podran millorar i ser més eficients en la consecució dels objectius de l’organització. Formar els propis treballadors aprofitant les potencialitats de les TIC és una decisió en favor de la qualitat, pel valor afegit que suposa la possibilitat d’aplicar-ne els continguts i d’experimentar-ne els coneixements per fer més bé la feina.
En aquest cas podem afirmar que la inversió feta en aquest taller, la relació cost-benefici global, ha estat altament rendible ja que ha comportat una gran millora del servei a la ciutadania i una reducció de costos notable, amb l’assumpció interna de tasques que no caldrà externalitzar, la creació de noves eines que faciliten la feina i l’optimització de la gestió de dades internes.
Ben segur que no n’és l’únic cas i que en molts altres departaments trobaríem, en anys anteriors i ara, altres formacions amb bons resultats d’aplicació dels aprenentatges als llocs de treball. Fem-ne difusió!
Perquè aquesta millora en la incidència de la formació del personal en l’organització es tradueixi d’una forma efectiva o real; crec que cal assolir, alhora, un canvi cultural dins de la forma de gestionar el personal de la Generalitat i incidir-hi en dues grans vessants:
a) Envers el mateix personal, en el sentit que s’estableixin mecanismes per posar en evidència que les aportacions, iniciatives i propostes que fan no es queden perdudes en un calaix dels seus comandaments immediats. Precisament, la publicitat que se’n fa d’aquest curs és un possible exemple.
b) Envers els comandaments o les persones de les quals depèn que aquestes iniciatives es facin efectives o que, com a mínim, tenen possiblitats de tenir una incidència real si es fan de forma adequada. En aquest sentit, convindria posar molt d’èmfasi i incidir molt en aquests comandaments (per exemple, a través de formació específica, instruccions, etc.), perquè facin efectiu un canvi cultural i valorin molt més aquestes aportacions. No obstant això, l’organització ha d’establir els sistemes perquè ho facilitin.
Ara per ara, els casos reixits, malauradament, són molt excepcionals i caldria canviar la tendència de forma radical.