
Les expectatives que teníem com a participants eren diverses, en general cercàvem endinsar-nos en un projecte “desconegut”, participar d’una cosa que no sabíem com seria, però que ens semblava engrescador, buscàvem compartir, treballar, canviar les maneres de treballar tradicionals, conèixer com pensen persones externes a l’organització, treballar-hi en equip i compartir el coneixement de tothom per aplicar-ho a un projecte; però també hi hem participat amb vocació d’aprenentatge: veure noves dinàmiques de treball, metodologies noves per aplicar a l’organització o al lloc de treball; en definitiva: compartir, aprendre, ensenyar…
Els resultats que n’hem obtingut són múltiples: hem descobert el talent ocult que hi ha entre el personal públic, la capacitat de treballar col•laborativament, persones d’orígens, edat, formació i professions diverses, per un objectiu comú, hem vist com el treball en equips diversos provoca, també, sinèrgies que il•lusionen. També ens emportem la visió que els errors només són noves oportunitats per millorar, que el coneixement i les aportacions dels grups no és la suma dels seus components, sinó que s’eleva a un nombre infinit, que s’aprèn fent, experimentant i divertint-nos… i eines, moltes eines a aplicar a un procés de com es pot millorar o es pot innovar…
I, més enllà de les expectatives i els resultats, com creiem els participants de l’Escola que es pot transferir aquesta experiència a les administracions públiques? Considerem que les eines apreses poden millorar els projectes col•laboratius en els quals l’Administració participa, que es pot millorar infinitament amb les dinàmiques de design thinking, ja que dibuixar, representar, modelar són estratègies més eficients que parlar per fer visible el que les persones pensen (un requisit imprescindible per poder compartir). Pensem que l’organització, les agendes i el servei públic no es veuen afectats si 48 hores les dediquem a fer una activitat com aquesta, al contrari, el resultat millorarà el servei que prestem, hem descobert que som molt més creatius del que ens pensàvem i que això és aplicable a tothom. Poc o molt tothom té una creativitat oculta…els participants ens emportem una experiència vital impressionant que ens farà pensar les coses d’una altra manera aplicant-ho al lloc de treball…i fins i tot ens proposem fer un GovJam a l’Escola, per compartir el que hem viscut en aquesta GovJam, però sobretot per millorar, innovar i créixer com a professionals i millorar l’organització.
Tot plegat ho resumim en una frase: “fer, fer, fer…i no parlar”, això és el que els mentors ens van repetir durant 48 hores per arribar a uns resultats que podeu consultar aquí. I vosaltres què penseu? creieu que es pot innovar a les administracions públiques catalanes? Podem construir millors serveis treballant conjuntament amb la ciutadania? Cal innovar en la prestació de serveis públics?
