Introducció

El Cos d’Agents Rurals, que està adscrit al Departament d’Interior i Seguretat Pública de la Generalitat, va ser creat el 1986, està integrat per funcionaris amb la condició d’agents de l’autoritat i de policia judicial, i assumeix competències de vigilància, control, protecció, prevenció i col·laboració en la gestió del medi ambient, i també funcions en matèries forestals, cinegètiques, piscícoles i d’incendis, entre d’altres.

El projecte de Transferència del coneixement crític nasqué a iniciativa del Cos, en coordinació amb l’EAPC. En aquest context, el Servei de Desenvolupament i Gestió del Talent de l’EAPC i alguns sotsinspectors del Cos van detectar, el 2024, la necessitat d’organitzar, transmetre i retenir el coneixement crític dels professionals del Cos propers a la jubilació. En aquell moment, i en un horitzó de 6-12 mesos, es preveia que el 23 % del Cos es jubilés.

Col·locar adequadament una càmera per fer seguiment de l’os, detectar indicis de caça o pesca furtiva, protegir nius de trencalòs per garantir-ne la reproducció, controlar l’execució de rompudes o transformació a pastures per part de la pagesia, o identificar l’origen d’un incendi forestal, són alguns exemples de coneixements crítics acumulats per determinats agents al llarg de la seva carrera, els quals estaven en risc de perdre’s o deteriorar-se arran de la seva jubilació.

Així, es detectà la necessitat de preservar el coneixement d’aquests professionals i, particularment, dels més especialitzats (uns 30). Per abordar aquesta situació, el Cos constituí un grup motor, amb 10 sotsinspectors, compost per càrrecs de caps d’àrea bàsica i/o territorial, i sol·licità assessorament i suport a l’EAPC, per mitjà de la col·laboració d’un consultor, Eduard Legazpi.

Els objectius del procés eren els següents:

· Preservar la major part possible del coneixement crític d’agents propers a la jubilació i transmetre’l de forma estable al Cos.

· Capacitar al grup motor per adaptar la gestió del coneixement a la realitat del Cos i intervenir en el col·lectiu dels agents especialitzats.

· Aplicar les eines de la Guia per a la gestió del coneixement crític a les administracions públiques de Catalunya de l’EAPC, com els criteris de risc, impacte i urgència, el pla de transferència, o el qüestionari, mapa, fitxa o entrevista de coneixements crítics.

· Afegir eines addicionals, com shadowing (acompanyament a l’ombra) o mentoria, que podrien ser efectives considerant la tipologia del Cos.

· Sensibilitzar els agents amb coneixement crític de la importància del rol com a mentors, i de la seva darrera missió al servei del territori.

Procés

El procés s’inicià al febrer de 2025, amb les activitats següents:

Configuració de binomis o equips d’agents experts propers a la jubilació i agents receptors amb l’objectiu de treballar plegats en la transferència de coneixement

El grup motor identificà els agents propers a la jubilació que atresoraven coneixements crítics. Per determinar els agents receptors (protagonistes del procés d’adquisició dels coneixements) es van considerar criteris de proximitat geogràfica, pertinença al mateix grup (especialment en el cas de grups especials) i, sobretot, capacitat d’aprenentatge.

La configuració d’equips expert-receptor tenia restriccions. Pel propi sistema de provisió de llocs al Cos, no podia considerar-se una successió o relleu, una selecció, o un programa de formació. Aquesta circumstància generà una de les limitacions del procés: no està garantit que l’agent receptor que ha rebut els coneixements pugui ser qui els apliqui i substitueixi l’expert (si bé en molts casos l’expert i el receptor pertanyen al mateix grup o territori, i la transferència de coneixement esdevé natural, en d’altres el receptor prové d’un territori o grup diferent).

Processos de comunicació

Es va establir primer una aproximació informal/verbal per part de membres del grup motor als experts sota la seva influència. A continuació, el grup motor treballà en la identificació dels possibles receptors, que serien proposats als experts. Després, un cop assegurada la comunicació informal, s’establí un procediment formal per escrit.

El funcionament del binomi agent expert-receptor era clau per transferir el coneixement. Es va apel·lar, en el procés de sensibilització cap als experts, a elements d’implicació i darrer servei al Cos i al territori, valorant la trajectòria de l’agent.

El procés era nou en el Cos i, per tant, els experts podien mostrar resistències per a protagonitzar-lo. El procés de comunicació va minimitzar aquests riscos i, a més, la implicació i generositat dels experts va ser molt destacada i afavorí l’assoliment dels objectius del projecte.

Sessions d’acompanyament als binomis o equips experts – receptors

El consultor de l’EAPC va acompanyar agents i binomis “naturals” o preestablerts, per aprofundir en el diagnòstic organitzatiu, per definir continguts de la fitxa de coneixements (que posteriorment seria el document on enregistrar els coneixements crítics) i per donar suport als participants en el procés d’aprenentatge.

Posteriorment, es van establir sessions d’acompanyament i sortides de camp amb experts i receptors, per reforçar el procés.

Sessió de treball conjunta experts-receptors

Es van convocar tots els protagonistes del procés (experts i receptors) a una sessió de treball per comunicar el procés.

Seguint els criteris d’impacte, risc i urgència es va determinar quins coneixements eren objecte de transferència i preservació. Es van realitzar activitats pràctiques de configuració de fitxes de coneixements: en comú, una de concreta (seguiment de l’àliga cuabarrada) i, en petits grups, d’específiques (que es van compartir posteriorment).

La trobada ajudà a compartir experiències i bones pràctiques i va fomentar la cohesió entre els agents.

Activitats de mentoria i shadowing (acompanyament a l’ombra) expert-receptor

L’establiment de les sessions conjuntes, enfocades a situacions crítiques d’aprenentatge, era el principal escenari de transferència del coneixement. Així, es va establir un nombre d’entre 100 i 300 hores (15 – 45 jornades) destinades al procés.

La data d’inici del projecte i el calendari (proper a l’estiu, amb vacances i elevat risc d’incendi), provocaren que la celebració de les sessions fos desigual. En alguns casos, el procés de transferència i la generació de situacions d’aprenentatge va ser fàcil (quan els agents pertanyien al mateix grup o territori). En d’altres, no resultà senzill trobar dates per programar les sessions. Així, es va considerar incorporar, a les ordres de servei del Cos (que marquen els temps de dedicació dels agents), el mateix procés de transferència del coneixement.

Una altra dificultat radicava en transmetre una experiència global, sistèmica i acumulada en dècades, a un conjunt limitat de sessions. També el context (estacionalitat, processos de reproducció de diferents espècies a la natura) podia condicionar les sortides de camp o les situacions d’aprenentatge. Així, era important establir accions que permetessin concretar en un temps i ubicació concrets la transferència del coneixement i comptar amb flexibilitat per participar, sense programació prèvia, en situacions d’aprenentatge sobrevingudes (per exemple, davant d’un atac de llop a un ramat, o d’un abocament il·legal amb afectació a fauna, convocar els receptors per participar en una formació pràctica improvisada).

El grup motor va fer un seguiment acurat del funcionament dels binomis experts-receptors. En general, aquestes sessions van ser molt positives i es van consolidar com l’eina clau per transferir els coneixements.

Documentació i enregistrament dels coneixements

Formalitzar per escrit els coneixements és complex, especialment en considerar la dificultat per concretar experiències sistèmiques i acumulades al llarg del temps en un document formal. La fitxa de coneixements és un dels instruments destinats a preservar-los i difondre’ls dins el Cos.

La confecció d’aquestes fitxes es va atribuir al receptor (per facilitar la feina de l’expert, i entenent que el receptor havia d’assumir i documentar el coneixement). Aquesta fitxa serà formalitzada als sistemes d’informació del Cos i anirà acompanyada de vídeos, documents i fotografies. Cal entendre la fitxa, però, no com una finalitat, sinó com un mitjà per preservar el coneixement.

Es plantejà també l’establiment de matrius de “coneixements crítics i professionals” que recollissin els coneixements dels experts, i en un futur dels receptors, en una escala de 4 nivells (des d’un, l’inicial, fins al referent-expert). La pressió de temps recomanà ajornar la realització d’aquestes matrius: es va donar prioritat a les activitats pràctiques, i no a la gestió documental o de procediments (el perfil dels agents, orientats al treball de camp, també recomanava minimitzar processos interpretables com a burocràtics o administratius). Però les matrius citades podran ser, en el futur, una eina útil per comprovar el nivell de coneixements transmès i assolit.

Protocol de gestió del coneixement

El que era un projecte s’ha de transformar en un cicle: properament seran altres agents els que abandonaran el Cos. Així, cal documentar i protocol·litzar (com a guia o procediment normalitzat de treball) tot allò necessari per preservar el coneixement. L’experiència inicial ha servit també per considerar els terminis del protocol: s’ha detectat que el procés no es pot iniciar amb l’any natural, sinó al setembre, i preveient les jubilacions amb una anticipació superior a l’any (per exemple, al setembre de 2025, detectar les futures baixes d’experts compreses entre 1 de gener i 31 de desembre de 2027).

Aquest procés ha de ser viu, dinàmic, entès com un cicle continu, i executat de forma coordinada amb les accions de formació pròpies del Cos.

Programació d’accions formatives

A iniciativa d’alguns experts, es va plantejar el disseny de càpsules o píndoles formatives, o l’organització de petits congressos, cursos o seminaris, per difondre el coneixement a un perímetre ample d’agents, superant el binomi expert-receptor. Els experts podrien actuar com a docents, però també com a coordinadors i proposar altres referents per fer una ponència o exposició. Aquestes accions seran enregistrades i difoses internament.

Conclusions

El projecte ha comptat amb els facilitadors següents:

· Implicació del grup motor. L’inspector i els sotsinspectors, caps territorials i d’àrea bàsica, han estat protagonistes del procés, executant accions de comunicació, aportant valuoses idees i fent seguiment dels binomis o equips expert – receptors.

· Disposició dels experts. Els posseïdors dels coneixements han demostrat generositat i identificació amb els valors del Cos, i motivació per participar al procés.

· Implicació dels receptors. Provinents de les darreres promocions, han demostrat capacitat d’aprenentatge i han percebut el projecte com una oportunitat de creixement professional.

· Sintonia entre experts i receptors. El procés ha reforçat el rol d’ambdós (un com a mentor, l’altre com a futur expert). A més, el coneixement s’ha enriquit per les dues bandes: l’agent receptor, sovint amb més titulació acadèmica que l’expert, també ha contribuït a la construcció del coneixement des d’una òptica diferent.

· Clima de treball entre agents, grup motor i consultor. El procés ha estat caracteritzat per la bona acollida. En un Cos que té un caràcter policial, i que podria haver posat obstacles relacionats amb informacions restringides, la col·laboració ha estat excel·lent.

També, però, s’han abordat les limitacions següents:

· Visió, per part d’alguns experts, del seu coneixement com quelcom complex, difícil d’explicar, o gairebé innat. Alguns protagonistes entenien que la millor forma de transferir coneixements radicava en la selecció de perfils específics d’agents, i en el solapament durant anys entre experts i receptors, circumstància que esdevé impossible amb els lògics sistemes de provisió de llocs del Cos.

· Dificultat per transferir, a una fitxa, els elements bàsics del coneixement: documentar-lo no implica la seva adquisició.

· Pressió de temps. Les dates de jubilació dels experts, l’estacionalitat o imprevisibilitat de determinades situacions d’aprenentatge, i que part del procés coincidís amb un període d’alt risc d’incendi, no facilità la programació de temps compartit entre experts i receptors. El grup motor també patí restriccions de dedicació, amb la dificultat de compaginar obligacions habituals amb el projecte.

· La possibilitat que l’agent receptor no acabi desenvolupant les funcions de l’expert, o que no coincideixi en el mateix grup o territori, dificultarà l’exercici efectiu i la posada en pràctica dels coneixements adquirits. Aquesta restricció és difícil de resoldre considerant les garanties i la igualtat d’oportunitats d’accés als processos de provisió o selecció.

En general, el procés ha estat molt positiu, tot i que aquesta primera experiència també ha aportat la possibilitat d’introduir-hi canvis:

· Establir una major anticipació per fixar els processos de transferència del coneixement. Així, el protocol establirà antelacions mínimes d’un any i tres mesos per preveure la gestió dels coneixements, segons les dates de jubilació dels experts.

· Entendre que la gestió del coneixement ha de transcendir el procés de jubilació dels experts. El coneixement rau en tot el Cos, i per tant, tothom ha d’estar en disposició d’aprendre i transmetre habilitats i experiència. No s’ha d’esperar a la jubilació per activar les processos de gestió del coneixement i cal integrar-los amb les polítiques de formació i desenvolupament del Cos.

· Enregistrar i formalitzar als sistemes d’informació de les fitxes de coneixements, i sensibilitzar tot el Cos (i especialment els receptors) en el fet que cal mantenir-les.

Es pot concloure que amb les mesures adoptades, i la metodologia i eines emprades, bona part del coneixement crític es podrà transmetre i preservar. El Cos d’Agents Rurals compta ara amb una sistemàtica, que haurà de consolidar, per abordar amb èxit els futurs processos de gestió del coneixement.

Eduard Legazpi
Consultor i formador de l’EAPC