Ciència per a les polítiques: és possible circular pel carril del mig? – Meritxell Rota Claret i Sonia Herrando Moraira

Una autopista de Catalunya amb els sis carrils típics, i una separació al mig, deixant tres carrils a una banda i els altres tres a una altra. Els tres carrils de l'esquerra que es troben en primer pla. En aquests carrils hi ha tres cotxes escalonats: un cotxe verd al carril interior (més lluny i més petit), un cotxe blau al carril central (posició intermèdia), i un cotxe vermell al carril exterior (el més gran i avançat, en primer pla directe). Davant del morro de cada cotxe en format horitzontal: davant del cotxe verd posa "Ciència"; davant del cotxe blau posa "Espai d’interacció entre ciència i polítiques"; i davant del cotxe vermell posa "Decisions públiques". Les lletres estant pintades a la carretera en format horitzontal davant de cada cotxe.
Imatge concebuda i generada amb IA. Gemini 1.5 Flash, M365 Copilot i ChatGPT (GPT-5.3), 9 d’abril de 2026

En un món marcat per la complexitat creixent dels problemes socials, les evidències que aporta la ciència resulten imprescindibles, però el procés d’integrar la ciència a la presa de decisions encara presenta molts reptes.

Per reflexionar sobre aquesta qüestió, la sessió del 17 de març del cicle de conferències “Els Dimarts de Ciència Transformadora”, que organitzen conjuntament l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) i l’Institut de Gestió de la Innovació i el Coneixement (INGENIO) –un centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques i la Universitat Politècnica de València–, va tractar el paper del coneixement científic en les polítiques públiques.

Els ponents convidats per donar el seu punt de vista i explicar les seves experiències van ser Joan Subirats, politòleg i exministre d’Universitats; Josep Lobera, director general de prospectiva estratègica i assessorament científic del Govern d’Espanya; Antoni Plasència, director general de Recerca i Innovació en Salut del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, i Elsa Artadi, directora d’operacions d’Optio Research.

En aquest espai de reflexió, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya no hi podia faltar. El programa “EAPC motor de recerca” subvenciona projectes de recerca col·laborativa en què participen l’acadèmia, l’Administració pública i la societat civil amb l’objectiu de generar evidència orientada a la presa de decisions. Les persones que hi vam assistir no només vam poder escoltar les interessants aportacions d’aquests experts, sinó que vam confirmar que compartim molts plantejaments.Llegeix més »

Observatori de la intel·ligència artificial en l’Administració pública – Àurea Rodríguez

Ordinadors amb elements d'innovació
Imatge generada amb IA (Model: M365Copilot). Petició resumida: “Imatge relacionada amb la implantació de la IA en l’Administració pública amb garanties jurídiques, ètiques i orientades a la ciutadania”

El 20 de novembre de 2025 va tenir lloc la cinquena sessió del cicle de seminaris sobre innovació pública “IA i Administració pública”, en què la catedràtica de Dret Civil, Margarita Castilla Barea va iniciar la seva intervenció amb una afirmació que va marcar el to de tota la sessió: “La implantació de la IA en l’Administració pública només és legítima si respecta els principis constitucionals i estatutaris que regeixen la seva actuació”. Aquesta frase, projectada ben gran a la pantalla, va funcionar com un recordatori i, alhora, com una advertència: la IA pot ser innovadora, potent i transformadora, però en el sector públic només té sentit si reforça, i no debilita, el contracte social que fonamenta l’estat de dret.

A partir d’aquí va descriure el que anomena la tríada de la legitimitat: Administració pública, IA ètica i ciutadania. Cada peça és indispensable i juntes només funcionen si estan íntimament connectades.Llegeix més »

El blog de l’EAPC us desitja bones festes!

Un entorn de treball càlid amb un portàtil tancat i un missatge de “Tancat per vacances fins al 2026”. Elements d’hivern subtils (neu a la finestra, llums suaus, espelma encesa). Una tassa de xocolata calenta sobre la taula, que aporta caliu i proximitat. Llibres que evoquen coneixement i reflexió. Decoració neutra i acollidora, sense cap referència religiosa.
Imatge generada amb IA (Model: GPT-5 Thinking).

Durant el 2025 el Blog de l’EAPC ha continuat fent d’altaveu d’activitats, projectes, experiències i reflexions impulsats des de les administracions i el sector públic. Especialment, dels que estan relacionats amb l’aprenentatge, la gestió del coneixement i el desenvolupament professional i organitzacional.

S’han publicat 23 apunts. El nombre de subscriptors ha arribat als 5.760, la majoria dels quals provenen de la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic (2.500) i de l’Administració local (2.321), i la resta de l’Administració de l’Estat i de les universitats, entre d’altres.

Aquest any –fins a 15 de desembre– el blog ha tingut un total de 45.228 visites, que representen 8.122 visites més que l’any 2024. La gran majoria provenen de l’Estat espanyol (89 %), però també hi ha hagut visualitzacions des de països com ara els Estats Units (5 %) i els Països Baixos i Irlanda, amb un 2 % en cadascun, entre d’altres.

Acabem el 2025 celebrant que el Blog de l’EAPC és una eina potent per compartir i difondre coneixement, reflexions i bones pràctiques de l’Administració i el seu sector públic. I, sobretot, agraint les col·laboracions rebudes.

El blog tornarà el 2026 per compartir idees generadores de bones pràctiques que fan avançar les administracions cap a la millora dels serveis públics.

Intel·ligència artificial i ciutats que pensen – Àurea Rodríguez

Font: www.freepik.es – Designed by raepixel.com

La conferència d’Andrés Pedreño Muñoz, catedràtic d’Economia, fundador de Torre Juana OST i cofundador de 1MillionBot, en el marc del Cicle de seminaris sobre innovació pública, va adreçar una mirada profunda i estratègica a la revolució que representa la intel·ligència artificial (IA) en tots els àmbits de la societat, especialment en el sector públic. Sota el títol “Control i optimització de la intel·ligència artificial en l’Administració pública: reptes i solucions”, Pedreño va oferir una visió panoràmica de l’impacte econòmic, tecnològic i institucional d’aquesta tecnologia que, segons ell, marcarà “una fita històrica comparable a la invenció de la impremta o de l’electricitat”.Llegeix més »

Governança cooperativa i relacions euromediterrànies – Gemma Aubarell

Font: “Xarxa d’interconnexions al mediterrani”, prompt. Chat GPT 4o. OpenAI, 7 de maig de 2025, chat.openai.com

Sabem que a l’era dels problemes complexos i entorns incerts, la gestió pública requereix una mirada sistèmica, adaptativa i transformadora (Cañigueral, 2024a, comentant Pia Andrews). Quan parlem de l’acció exterior en l’entorn de les administracions públiques, aquesta idea es fa encara més evident perquè aquests desafiaments són d’abast global i alhora ens afecten i impacten en les nostres relacions a escala regional: la crisi climàtica, l’eficiència energètica, la carència d’aigua, l’ocupació dels joves, les crisis humanitàries o la gestió migratòria. Són problemes estructurals, amb un impacte humà i social important, que afecten més enllà de les fronteres administratives i que han passat a ser gestionats per les administracions properes als ciutadans. Per això, conceptes com ara xarxa, obertura o cooperació, presents en tota estructura de governança innovadora (Cañigueral, 2024b, comentant Raúl Oliván), passen a ser cada cop més emprats per fer referència a les innovacions administratives necessàries, també en l’àmbit de l’acció exterior.Llegeix més »