Una Administració accessible, que posa les persones al centre – Ester Manzano Peláez

Imatgen de vectorjuice a Freepik

Empatia… El passat 14 de juny es va celebrar la Jornada d’Accessibilitat Web i d’Aplicacions a l’EAPC, i us puc assegurar que em ressonen molts dels exemples i vivències que s’hi van explicar; també alguna situació concreta que hi vaig viure em va fer adonar que, malgrat que la nostra intenció és no deixar ningú enrere, encara tenim molt camí per recórrer.

L’objectiu de la jornada era reflexionar sobre l’accessibilitat web i les aplicacions mòbils, perquè volem que tota la ciutadania pugui accedir-hi amb independència de les seves característiques personals, siguin visuals, auditives, cognitives, motrius, etc., i no deixar ningú fora.

Aprofito aquest article per compartir amb vosaltres algunes de les reflexions que s’hi van tractar i que s’han quedat a la meva motxilla d’aprenentatges.Llegeix més »

Som una organització que aprèn? Parlem de la gestió del coneixement i de la manera com la posem en pràctica a l’Administració – Sílvia Martínez Simón

La incorporació del terme “gestió del coneixement” a l’Administració

Fa temps que parlem de la gestió del coneixement a les administracions públiques. I en parlem molt. Ja ho fèiem a principis del 2000. En aquell moment, una organització que no ho fes demostrava ser una organització que no pensava en el seu futur i que no s’enfocava ni es preocupava per estar preparada per als canvis. Per tant, era imperatiu parlar-ne. I, durant anys, el concepte s’ha anat estenent, tot i que, malauradament, no ho ha fet a partir de moltes aplicacions pràctiques.

Més enllà de parlar-ne, què hem fet per “predicar amb el gerundi”? Quines accions hem portat a terme per fer una gestió del coneixement efectiva?

Aquest article pretén reflexionar sobre això i sobre els reptes que tenim al davant.Llegeix més »

Polítiques públiques de qualitat: avaluem per millorar – Mireia Borrell Porta

El motto d’Ivàlua és ‘Avaluar per millorar’, i l’objecte de millora no és altre que la vida de les persones. Aquest és o hauria de ser l’objectiu final de tota política pública, i l’avaluació hi contribueix perquè examina si una política dona resposta a les necessitats de la ciutadania, si està ben dissenyada, si s’ha implantat bé i, per tant, cobreix la població que ha de cobrir,  si té l’impacte esperat, i si els diners estan ben invertits – és a dir, si hi ha o no una manera més eficient de resoldre el problema específic.

Per concretar una mica més sobre aquesta finalitat tan lloable, és útil pensar en ‘els cinc ogres’ de William Beveridgepobresa, ignorància, atur, accés a l’habitatge i malaltia. Es tracta d’un concepte desenvolupat per aquest ideòleg de l’estat del benestar britànic modern per fer referència als objectius que havien de tenir les polítiques públiques cabdals del país. Si bé aquests ‘ogres’ han anat experimentant una metamorfosi amb el pas del temps, gairebé un segle més tard la seva essència roman, i la categorització ens resulta útil per posar en relleu alguns dels reptes existents avui dia en el nostre estat del benestar i que tenen una translació  en les polítiques públiques que avaluem aquest any 2023 a Ivàlua. Aquí en destaquem les més rellevants per a cada ‘ogre’.Llegeix més »