Quan el coneixement es comparteix, l’Administració avança: el valor de les comunitats d’aprenentatge i de pràctica – Sílvia Martínez Simón i Pilar Simón Molina

Imatge generada amb IA (Model: GPT-5 Thinking). Petició resumida: “Imatge en un context natural, amb mans apinyades per denotar treball en equip i col·laboració”

Al mes de maig vam publicar en aquest mateix blog l’apunt La gestió del coneixement que impulsa l’EAPC: accions per fer-la efectiva sobre quines eren les passes que estàvem fent a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) per traçar el camí de la gestió del coneixement. En l’apunt fèiem referència al paper de l’Escola, concretament al de l’Àrea de Model d’Aprenentatge i Gestió del Coneixement, en l’acompanyament i orientació dels equips de professionals en l’impuls de comunitats d’aprenentatge (CAP) i comunitats de pràctica (CoP). Per mitjà d’aquest apunt volem compartir els avenços que hem fet, amb l’objectiu que les unitats de treball valoreu la necessitat i l’oportunitat d’impulsar comunitats i pugueu disposar d’instruments i criteris per optimitzar la feina feta i orientar-vos, així, en l’eficiència i el resultat.Llegeix més »

Comunitats de pràctica: una mirada des de l’ètica de les cures – Laura Diaz Pano

Font: Pixabay

Les comunitats de pràctica s’han consolidat com un espai fonamental per a la transferència i la generació de coneixement dins de les organitzacions. Es tracta d’espais que permeten que els treballadors i treballadores col·laborin activament en la creació de solucions i accions de millora, amb l’objectiu de respondre a problemes reals del seu dia a dia. Aquests entorns fomenten l’aprenentatge mutu i el suport entre companys gràcies a la creació de xarxes de coneixement que enriqueixen tant l’experiència i la tasca professional com la qualitat de l’organització. A més, el fet de reforçar les relacions interpersonals en aquestes comunitats té un impacte directe en el sentiment de pertinença de les persones envers la institució en què treballen. De fet, quan els membres d’una institució es coneixen millor i estableixen vincles de col·laboració, es genera més fluïdesa en la transmissió del coneixement, ja que tothom sap a qui recórrer segons l’expertesa de cadascú i això fa emergir el coneixement individual i que aquest se socialitzi de manera natural. Aquesta dinàmica facilita la solució de problemes i afavoreix un aprenentatge col·lectiu eficaç i enriquidor.Llegeix més »

La gestió del coneixement que impulsa l’EAPC. Accions per fer-la efectiva – Àrea de Model d’Aprenentatge i Gestió del Coneixement de l’EAPC

Dissenyat per Freepik

En un apunt en aquest mateix blog, fa prop de dos anys, reflexionàvem sobre el fet de si som una organització que aprèn i de quina manera posem en pràctica a l’Administració la gestió del coneixement. Una de les conclusions a les quals arribàvem és que a l’Administració, davant de la velocitat a què van els nous reptes i projectes, d’acord amb la hiperacceleració de la societat, molts aspectes han de ser impulsats de manera àgil, sense definir grans plans, ja que cal prioritzar donar resposta a les necessitats. Sobre això precisament reflexionava Pia Andrews en la seva conferència organitzada per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC), en el marc del “Cicle de seminaris web sobre innovació pública”, que Albert Cañigueral va relatar en un apunt titulat “Polítiques públiques àgils en un món volàtil”.

Ja ho emfasitzàvem aleshores: “el context actual acaba sent un catalitzador exponencial de canvis”.Llegeix més »