Ciència per a les polítiques: és possible circular pel carril del mig? – Meritxell Rota Claret i Sonia Herrando Moraira

Una autopista de Catalunya amb els sis carrils típics, i una separació al mig, deixant tres carrils a una banda i els altres tres a una altra. Els tres carrils de l'esquerra que es troben en primer pla. En aquests carrils hi ha tres cotxes escalonats: un cotxe verd al carril interior (més lluny i més petit), un cotxe blau al carril central (posició intermèdia), i un cotxe vermell al carril exterior (el més gran i avançat, en primer pla directe). Davant del morro de cada cotxe en format horitzontal: davant del cotxe verd posa "Ciència"; davant del cotxe blau posa "Espai d’interacció entre ciència i polítiques"; i davant del cotxe vermell posa "Decisions públiques". Les lletres estant pintades a la carretera en format horitzontal davant de cada cotxe.
Imatge concebuda i generada amb IA. Gemini 1.5 Flash, M365 Copilot i ChatGPT (GPT-5.3), 9 d’abril de 2026

En un món marcat per la complexitat creixent dels problemes socials, les evidències que aporta la ciència resulten imprescindibles, però el procés d’integrar la ciència a la presa de decisions encara presenta molts reptes.

Per reflexionar sobre aquesta qüestió, la sessió del 17 de març del cicle de conferències “Els Dimarts de Ciència Transformadora”, que organitzen conjuntament l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) i l’Institut de Gestió de la Innovació i el Coneixement (INGENIO) –un centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques i la Universitat Politècnica de València–, va tractar el paper del coneixement científic en les polítiques públiques.

Els ponents convidats per donar el seu punt de vista i explicar les seves experiències van ser Joan Subirats, politòleg i exministre d’Universitats; Josep Lobera, director general de prospectiva estratègica i assessorament científic del Govern d’Espanya; Antoni Plasència, director general de Recerca i Innovació en Salut del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, i Elsa Artadi, directora d’operacions d’Optio Research.

En aquest espai de reflexió, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya no hi podia faltar. El programa “EAPC motor de recerca” subvenciona projectes de recerca col·laborativa en què participen l’acadèmia, l’Administració pública i la societat civil amb l’objectiu de generar evidència orientada a la presa de decisions. Les persones que hi vam assistir no només vam poder escoltar les interessants aportacions d’aquests experts, sinó que vam confirmar que compartim molts plantejaments.Llegeix més »

Comunitats de pràctica: una mirada des de l’ètica de les cures – Laura Diaz Pano

Font: Pixabay

Les comunitats de pràctica s’han consolidat com un espai fonamental per a la transferència i la generació de coneixement dins de les organitzacions. Es tracta d’espais que permeten que els treballadors i treballadores col·laborin activament en la creació de solucions i accions de millora, amb l’objectiu de respondre a problemes reals del seu dia a dia. Aquests entorns fomenten l’aprenentatge mutu i el suport entre companys gràcies a la creació de xarxes de coneixement que enriqueixen tant l’experiència i la tasca professional com la qualitat de l’organització. A més, el fet de reforçar les relacions interpersonals en aquestes comunitats té un impacte directe en el sentiment de pertinença de les persones envers la institució en què treballen. De fet, quan els membres d’una institució es coneixen millor i estableixen vincles de col·laboració, es genera més fluïdesa en la transmissió del coneixement, ja que tothom sap a qui recórrer segons l’expertesa de cadascú i això fa emergir el coneixement individual i que aquest se socialitzi de manera natural. Aquesta dinàmica facilita la solució de problemes i afavoreix un aprenentatge col·lectiu eficaç i enriquidor.Llegeix més »

DPD en xarxa: trencar l’aïllament tot generant coneixement – Guillem López Sanz

L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) té com a objectiu garantir el dret a la protecció de dades de la ciutadania, a partir de la supervisió i el control de les administracions catalanes, el seu sector públic, les universitats i les entitats privades que presten serveis públics o exerceixen funcions públiques.

Com a autoritat de control, la nostra feina no se centra únicament en la investigació i sanció d’infraccions, sinó que també enfoquem aquesta tasca de garantia com una feina de prevenció, basada en el suport i l’acompanyament als nostres interlocutors: les delegades i els delegats de protecció de dades (DPD).Llegeix més »