Categoria: ètica

Causes i conseqüències de la corrupció – Agustí Cerrillo

EAPCDeixa un comentari

El diàleg Causes i conseqüències de la corrupció, organitzat per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya l’1 de juliol en el marc del Màster en Direcció Pública, va comptar amb la intervenció d’Elisenda Malaret, catedràtica de Dret Administratiu de la Universitat de Barcelona i codirectora del Màster en Direcció Pública, i Miguel Ángel Gimeno, director de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC). El debat va ser moderat per Agustí Cerrillo, codirector del Màster.

El diàleg es va organitzar al voltant de dos blocs en què es va parlar sobre les causes institucionals de la corrupció i el paper dels directius i directives públics en la corrupció i en les estratègies anticorrupció.

El primer bloc del diàleg es va iniciar amb una intervenció de Malaret en què va subratllar la importància del disseny institucional per a la prevenció de la corrupció. En aquesta direcció, va recordar com els països amb millor disseny institucional –com ara els països nòrdics, Canadà i Nova Zelanda– són els que, de manera més eficient, tenen millor rendiment institucional.Llegeix més »

Obrim una nova etapa en la gestió pública catalana. Prou d’excuses i retards – Fòrum d’Entitats per la Reforma de l’Administració (FERA)

EAPC5 comentaris

El 2015, un conjunt d’organitzacions preocupades per la qualitat de la governança i de la gestió pública vàrem constituir el Fòrum d’Entitats per la Reforma de l’Administració (FERA), un espai informal de trobada d’entitats de la societat civil catalana que defensem la necessitat d’abordar, de manera conjunta, constructiva i exigent, la tan reclamada reforma de l’Administració pública, que en el context econòmic, social i polític actual del país resulta imprescindible i urgent. El FERA inclou des de representants del tercer sector (Taula del Tercer Sector Social) fins a patronals (Cambra de Barcelona, Cecot), passant per entitats centrades en el món públic (ACGP), col·legis professionals (Politòlegs i Sociòlegs, Enginyers, Economistes) i el Club de Direcció Pública d’ESADE. Una barreja, doncs, de professionals de dins i de fora de l’àmbit públic, ja que creiem que la societat civil té el dret i el deure d’intervenir en el debat sobre el nostre model i el funcionament del sector públic.Llegeix més »

Influeixen els criteris d’adjudicació en els resultats de les licitacions? – Daniel Albalate, Albert Gragera i Jordi Rosell

EAPCDeixa un comentari

La literatura sobre contractació pública ha destacat tres objectius principals a satisfer per part de les autoritats de contractació: equitat en l’accés (tothom pot accedir en les mateixes condicions), integritat (evitar corrupció) i eficiència econòmica (fer el màxim possible al mínim cost). Tot i que el suport a aquests tres objectius és força generalitzat entre les autoritats públiques, aquestes també reconeixen la importància d’altres elements de selecció de proveïdors més enllà del preu per obtenir un major valor dels contractes. Entre ells, els aspectes socials i ambientals o afavorir petites i mitjanes empreses. Tot i que la tendència actual és establir un enfocament multicriteri per a l’adjudicació amb un major pes en els elements diferents del preu, es disposa de prou evidència que mostra que treure pes a l’oferta econòmica en la compra pública pot obrir les portes a certa discrecionalitat i amenaçar així l’accés equitatiu a les licitacions. La literatura que tracta el rol dels criteris d’adjudicació en la contractació pública està fortament enfocada a l’anàlisi del pes relatiu que donen el gestors públics i el sector privat a cada un d’ells. No obstant això, la valoració de l’impacte de cadascun en el nivell de competència és gairebé inexistent. De fet, hi ha evidència, encara que limitada, que mostra que en contractes d’obra pública hi poden haver comportaments anticompetitius i de favoritisme relacionats amb com es dissenyen els requeriments i els criteris d’avaluació d’ofertes.Llegeix més »

Ètica dels serveis i la gestió pública – Joan Manuel del Pozo

EAPC1 comentari

1. Ètica o moral?
Abans d’entrar en el nucli de la reflexió que proposa el títol, és convenient aturar-se a pensar en l’ús —o sentit percebut— del mot ètica. És un mot que se sol usar amb preferència respecte al seu sinònim moral —que en el llenguatge ordinari ho és, encara que no en el sentit filosòfic estricte. Si en el llenguatge ordinari o general l’ús de ètica ha anat substituint el de moral és perquè aquest darrer mot es va anar carregant al llarg dels segles d’una connotació fortament religiosa i, com a tal, d’un dogmatisme amb elements no estrictament racionals. L’objectiu de fons de l’ètica o de la moral —amb molta o poca relació amb la religió, que és possible però no necessària— és arribar a conèixer uns principis, uns valors i fins i tot unes normes de comportament humà que ens ajudin a viure plenament una vida digna de la nostra condició i, finalment, obtenir la felicitat que volem i que creiem merèixer. No és poca cosa, doncs. Molts pensadors de totes les èpoques —filòsofs i teòlegs, però també altres escriptors i persones de compromís social i polític— han fet aportacions valuoses al pensament ètic de signe molt divers. Però no hi ha una ètica universalment establerta; el que més s’hi ha aproximat, en tot cas, és la que es considera implícita a la Declaració Universal dels Drets Humans, proposada per alguns com una ètica de mínims o fins i tot una ètica mundial. Aquest importantíssim document, però, té l’inconvenient del seu juridicisme —pel llenguatge i perquè no arriba a les arrels filosòfiques de justificació, com és propi del pensament ètic.Llegeix més »