Observatori de la intel·ligència artificial en l’Administració pública – Àurea Rodríguez

Ordinadors amb elements d'innovació
Imatge generada amb IA (Model: M365Copilot). Petició resumida: “Imatge relacionada amb la implantació de la IA en l’Administració pública amb garanties jurídiques, ètiques i orientades a la ciutadania”

El 20 de novembre de 2025 va tenir lloc la cinquena sessió del cicle de seminaris sobre innovació pública “IA i Administració pública”, en què la catedràtica de Dret Civil, Margarita Castilla Barea va iniciar la seva intervenció amb una afirmació que va marcar el to de tota la sessió: “La implantació de la IA en l’Administració pública només és legítima si respecta els principis constitucionals i estatutaris que regeixen la seva actuació”. Aquesta frase, projectada ben gran a la pantalla, va funcionar com un recordatori i, alhora, com una advertència: la IA pot ser innovadora, potent i transformadora, però en el sector públic només té sentit si reforça, i no debilita, el contracte social que fonamenta l’estat de dret.

A partir d’aquí va descriure el que anomena la tríada de la legitimitat: Administració pública, IA ètica i ciutadania. Cada peça és indispensable i juntes només funcionen si estan íntimament connectades.Llegeix més »

Governança de les TIC i transformació digital al món local – Xavier Altafulla

“Transformació digital i TIC món local”, prompt, Chat GPT 4o. Open AI, 10 de juliol de 2025, chat.openai.com

El model de governança de les TIC és diferent en cada organització. Dins d’un departament tècnic, els perfils, les tasques i la relació amb la resta de l’organització creen esquemes d’incentius diferents i processos de presa de decisions diferents. I això impacta en els resultats. En aquest article pretenem comparar els models més comuns al món local i presentar-ne l’evolució recent.

Per començar, la idea mateixa del que entenem per TIC pot ser diversa. I es genera un efecte Pigmalió, segons el qual la cultura organitzativa i la mirada gerencial acaben construint una realitat. Si entenem les TIC com la gestió de la xarxa i el suport a les persones usuàries, aquestes són els perfils que acabem tenint en plantilla i que confirmen el biaix. Fa trenta anys era així per a gairebé tothom, però des d’aleshores els departaments han anat canviant de nom i adquirint noves funcions amb altres perfils, encara que a velocitats molt diferents.Llegeix més »

Governança cooperativa i relacions euromediterrànies – Gemma Aubarell

Font: “Xarxa d’interconnexions al mediterrani”, prompt. Chat GPT 4o. OpenAI, 7 de maig de 2025, chat.openai.com

Sabem que a l’era dels problemes complexos i entorns incerts, la gestió pública requereix una mirada sistèmica, adaptativa i transformadora (Cañigueral, 2024a, comentant Pia Andrews). Quan parlem de l’acció exterior en l’entorn de les administracions públiques, aquesta idea es fa encara més evident perquè aquests desafiaments són d’abast global i alhora ens afecten i impacten en les nostres relacions a escala regional: la crisi climàtica, l’eficiència energètica, la carència d’aigua, l’ocupació dels joves, les crisis humanitàries o la gestió migratòria. Són problemes estructurals, amb un impacte humà i social important, que afecten més enllà de les fronteres administratives i que han passat a ser gestionats per les administracions properes als ciutadans. Per això, conceptes com ara xarxa, obertura o cooperació, presents en tota estructura de governança innovadora (Cañigueral, 2024b, comentant Raúl Oliván), passen a ser cada cop més emprats per fer referència a les innovacions administratives necessàries, també en l’àmbit de l’acció exterior.Llegeix més »

La bona governança en acció: el Model de govern de les dades a la Generalitat – Anna Sàez Bernal
Aquest apunt ha estat elaborat en el marc del mòdul 1, sobre governança, ètica i integritat, del Pla de desenvolupament directiu. Aquest mòdul té com a finalitat empoderar el personal directiu perquè participi en la governança del seu àmbit de responsabilitat i pugui promoure relacions nacionals i internacionals rellevants en el seu àmbit.

Font: freepik.com

L’entorn actual, marcat per la incertesa i la rapidesa dels canvis, ens planteja reptes cada cop més complexos i interconnectats. Problemes com la desigualtat social, el canvi climàtic, la crisi migratòria o la massificació turística de les grans ciutats no es poden abordar amb solucions simples o immediates. Són desafiaments globals que demanen una mirada àmplia, ja que involucren una gran diversitat d’actors que cal escoltar i coordinar. Davant d’aquesta realitat, les administracions públiques tenen un paper clau: són les encarregades de liderar i coordinar les respostes a aquests problemes, actuant com a eix vertebrador d’estratègies efectives que abordin a fons aquests reptes amb la màxima cura i responsabilitat. Però no poden fer-ho soles. En aquest sentit, han de poder ser promotores i facilitadores d’espais col·laboratius per treballar amb altres agents implicats que permetin abordar conjuntament aquests reptes i establir consensos, per més difícils que semblin.Llegeix més »