Noves formes de fer a l’Administració digital, què ens implica? – Ester Manzano Peláez

Un dels majors reptes a encarar en el camí cap a l’Administració digital és el canvi cultural que implica l’adopció de noves maneres de fer i de treballar en l’era digital. La transformació digital sotmetrà tres aspectes a una gran evolució:

  • Feina: la naturalesa de la feina canviarà, tota ella estarà orientada a resultats de negoci i es requeriran noves competències i capacitats donada l’evolució tecnològica en matèria d’automatització i capacitació.
  • Lloc de treball: l’espai que permeti dur a terme la feina de manera transversal, on es maximitzi la col·laboració i l’eficàcia, sense restriccions de mobilitat, amb espais físics ergonòmics i personalitzats i amb solucions tecnològiques.
  • Estructures humanes: els equips encarregats de dur a terme la feina han d’evolucionar per reduir gaps de capacitat a través de l’organització multidisciplinària, atraure nous talents i dotar de noves competències els equips existents.

Read More »

Curs sobre ambientalització de la contractació pública: la transferència al lloc de treball d’una formació estratègica – Albert Garrigós i Bou i Albert Olives Estruch

Des de la Direcció General de Contractació Pública (DGCP), després de monitoritzar durant anys el conjunt de l’activitat contractual de la Generalitat de Catalunya, ens hem adonat d’una cosa: per incorporar mesures ambientals en un contracte cal incidir en l’actitud de les persones encarregades de fer-ho.

Donem una mica de context. Actualment, la normativa més recent en matèria de contractació preveu tot un ventall de mesures per promoure l’ambientalització. Principalment, la Llei 9/2017, de contractes del sector públic, estableix que és obligatori que les licitacions incorporin, com a mínim, una condició especial d’execució ja sigui social, ambiental o d’innovació. Tot i això, als departaments i ens, malgrat de manera habitual incorporen mesures socials, els costa encara ambientalitzar els seus contractes.Read More »

L’hort al terrat – Ferran Urgell i Núria Cardona

hort_terrat_1_500px
Vista parcial d’un dels horts amb algunes de les persones que en tenen cura. Institut Municipal de Persones amb Discapacitat.

Introducció
Barcelona és una ciutat d’1.620.809 habitants, amb una densitat de població elevada (15.992 hab./km² enfront de la densitat de 235 hab./km² de Catalunya)[1] i amb un espai limitat de creixement a les zones perifèriques del municipi. Aquest element, a banda de les complicacions que pot comportar per al creixement poblacional de la ciutat, duu associada una gran dificultat a l’hora de planificar espais d’equipaments urbans per a ús educatiu, de lleure i d’oci, entre d’altres. Entre aquests equipaments hi ha els anomenats horts urbans: la ciutat no pot donar resposta a l’alt nombre de peticions de ciutadans que volen cultivar horts —i entre elles les de les entitats que treballen amb persones amb discapacitat—, senzillament perquè no hi ha espai lliure per fer-ho. Aquest fet ha portat a idear noves vies per promoure l’horticultura a la ciutat de Barcelona centrades a cercar, principalment, nous llocs on poder dur-la a terme.Read More »

El repte d’articular agendes compartides per a la sostenibilitat i el canvi social – Tatiana Fernández Sirera

En els darrers anys s’ha generat un ampli consens sobre la necessitat urgent de donar respostes eficaces a problemes com el canvi climàtic, la contaminació, el malbaratament de recursos o la desocupació persistent. Aquests problemes són un resultat directe del nostre model de desenvolupament econòmic i social. Per resoldre aquests problemes i avançar cap als objectius de desenvolupament sostenible, és imprescindible donar resposta a preguntes com ara les següents: com podem produir aliments sense malmetre el medi ambient i donant suport a les comunitats rurals?, com podem impulsar una transició justa sense deixar cap col·lectiu enrere?, com podem redirigir els recursos privats i públics que ara es destinen a activitats que provoquen degradació ambiental i canvi climàtic cap a activitats que fomentin la sostenibilitat?Read More »

The challenge of articulating shared agendas for sustainability and social change – Tatiana Fernández Sirera

In recent years, a broad consensus has been reached on the urgent need to provide effective responses to problems such as climate change, pollution, waste of resources, persistent unemployment and so on. These problems are the direct result of our model of economic and social development. To respond to these problems and to advance towards the sustainable development goals, it is essential to answer such questions as the following: how can we produce food and support rural communities without damaging the environment? How can we ensure a fair transition without leaving any group or community behind? How can we redirect private and public resources currently devoted to activities that cause environmental degradation and climate change towards activities that promote sustainability?Read More »