La RIS3CAT 2021-2027 i la política d’innovació transformativa – Tatiana Fernández i Alberto Pezzi
L’impuls de trajectòries de desenvolupament sostenibles i inclusives, per superar la crisi de la COVID-19

""La crisi de la COVID-19 ens fa plantejar quins aprenentatges podem extreure’n per promoure trajectòries de desenvolupament sostenibles i inclusives, alineades amb els objectius de desenvolupament sostenible.

Aquesta és una qüestió clau per al plantejament de l’Estratègia de recerca i innovació per a l’especialització intel·ligent de Catalunya 2021-2027 (d’ara endavant, RIS3CAT 2021-2027), una agenda de recerca i innovació transformadora, cofinançada amb fons europeus, que té com a principal objectiu mobilitzar els esforços de l’ecosistema català de recerca i innovació per donar resposta als grans reptes socials i ambientals del país. Aquests reptes, concretats en l’Agenda 2030, requereixen discussions profundes sobre transformacions en tres nivells: el sistema econòmic, les relacions socials i la relació de les persones amb l’entorn natural.Read More »

RIS3CAT 2021-2027 and transformative innovation policy – Tatiana Fernández and Alberto Pezzi
Promoting sustainable and inclusive development pathways to overcome the COVID 19 crisis

The COVID-19 crisis poses key questions as to what lessons will be learnt and, above all, what will need to change in order to promote sustainable and inclusive development pathways aligned with the Sustainable Development Goals (SDGs).

The latter is a relevant question when it comes to developing the Research and Innovation Strategy for the Smart Specialisation of Catalonia 2021-2027 (hereafter, RIS3CAT 2021-2027). RIS3CAT 2021-2027 is a transformative research and innovation agenda, co-financed by European funds, the main objective of which is to mobilise the efforts of the Catalan research and innovation ecosystem to respond to the major social and environmental challenges that face the region. Meeting these challenges, which are set out in the 2030 Agenda, requires in-depth discussions about transformations at three levels: the economic system, social relations and the relationship between people and the natural environment.Read More »

Legislatura europea en temps de covid-19 – Sergi Barrera

Muntatge fotogràfic amb alguns empleats del Parlament Europeu treballant.El començament de l’any 2020 ha estat dur i ha situat Europa a l’epicentre de la pandèmia de la covid-19. Però, com destacava el president del Parlament Europeu, David Sassoli, «la democràcia no es pot paralitzar davant la covid-19». Així, el passat 26 de març va tenir lloc la primera sessió plenària de la història de l’Eurocambra amb vot telemàtic. Tot i que l’organització i la prestació de l’assistència sanitària són competència dels estats membres, els eurodiputats van donar una resposta ràpida a la proposta de mesures de la Comissió Europea d’aportar 37.000 milions d’euros per mitigar les conseqüències de la crisi, ampliar l’abast del Fons de solidaritat de la Unió Europea (UE) per cobrir emergències sanitàries i posar fi als anomenats «vols fantasma» causats pel brot. En una segona sessió plenària que es va dur a terme el 16 i el 17 d’abril en les mateixes condicions, el Parlament Europeu va aprovar la transferència de 3.080 milions d’euros de fons de la UE per reforçar els sistemes sanitaris dels estats membres, i també va adoptar mesures addicionals perquè les ajudes europees es concedeixin amb immediatesa i flexibilitat. L’Eurocambra també va ratificar una resolució, amb 395 vots a favor, 171 en contra i 128 abstencions, que reclama un paquet a gran escala per impulsar la recuperació econòmica de la UE després de la crisi de la covid-19, incloent-hi bons garantits pel pressupost comunitari. Davant una situació extraordinària i inesperada, el Parlament Europeu s’adapta de la manera que sigui necessària per continuar al servei de la ciutadania europea.Read More »

L’abordatge de l’ètica a la Generalitat. Un reconeixement dels comitès d’ètica – Isidre Obregon Gomà

El repte de la societat del futur és reduir la contradicció entre els valors i els actes.
Rémy Oudghiri, sociòleg

 

Els comitès ètics desenvolupen una funció essencial a les organitzacions públiques
Com es pot garantir l’atenció a la persona malalta, considerant tota la seva integritat, sense desatendre una comunitat en risc o amb patiment i potser encara no atesa, mentre es gestionen uns recursos potser ja no només limitats sinó veritablement escassos? És la pregunta que recentment s’ha fet el Comitè de Bioètica de Catalunya en el document «Consideracions sobre la limitació de recursos i decisions clíniques en la pandèmia COVID19».

Sabem que a les institucions públiques es duen a terme activitats molt complexes. Davant de situacions determinades, i d’acord amb la missió de les institucions, els equips professionals responen, prenen decisions i actuen. I aquests actes es corresponen amb pràctiques professionals que es consideren adequades en funció de determinats valors.Read More »

Mesures per a la densitat institucional i el seu efecte en el desenvolupament urbà – Victoria Sampedro Sola

Barcelona blogFa tan sols unes setmanes, el relator de l’ONU Philip Alston alertava dels alts nivells de pobresa a Espanya, els quals afecten fins a un 26 % de la població. Alston destacava, en les seves intervencions davant els mitjans de comunicació, les dures circumstàncies en què algunes famílies es troben, les quals han de decidir literalment entre «posar la calefacció o comprar menjar». Així mateix, feia una dura crítica a una administració deshumanitzada en l’àmbit social, que encara actua com una burocràcia del segle XIX.Read More »