Ciència per a les polítiques: és possible circular pel carril del mig? – Meritxell Rota Claret i Sonia Herrando Moraira

Una autopista de Catalunya amb els sis carrils típics, i una separació al mig, deixant tres carrils a una banda i els altres tres a una altra. Els tres carrils de l'esquerra que es troben en primer pla. En aquests carrils hi ha tres cotxes escalonats: un cotxe verd al carril interior (més lluny i més petit), un cotxe blau al carril central (posició intermèdia), i un cotxe vermell al carril exterior (el més gran i avançat, en primer pla directe). Davant del morro de cada cotxe en format horitzontal: davant del cotxe verd posa "Ciència"; davant del cotxe blau posa "Espai d’interacció entre ciència i polítiques"; i davant del cotxe vermell posa "Decisions públiques". Les lletres estant pintades a la carretera en format horitzontal davant de cada cotxe.
Imatge concebuda i generada amb IA. Gemini 1.5 Flash, M365 Copilot i ChatGPT (GPT-5.3), 9 d’abril de 2026

En un món marcat per la complexitat creixent dels problemes socials, les evidències que aporta la ciència resulten imprescindibles, però el procés d’integrar la ciència a la presa de decisions encara presenta molts reptes.

Per reflexionar sobre aquesta qüestió, la sessió del 17 de març del cicle de conferències “Els Dimarts de Ciència Transformadora”, que organitzen conjuntament l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) i l’Institut de Gestió de la Innovació i el Coneixement (INGENIO) –un centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques i la Universitat Politècnica de València–, va tractar el paper del coneixement científic en les polítiques públiques.

Els ponents convidats per donar el seu punt de vista i explicar les seves experiències van ser Joan Subirats, politòleg i exministre d’Universitats; Josep Lobera, director general de prospectiva estratègica i assessorament científic del Govern d’Espanya; Antoni Plasència, director general de Recerca i Innovació en Salut del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, i Elsa Artadi, directora d’operacions d’Optio Research.

En aquest espai de reflexió, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya no hi podia faltar. El programa “EAPC motor de recerca” subvenciona projectes de recerca col·laborativa en què participen l’acadèmia, l’Administració pública i la societat civil amb l’objectiu de generar evidència orientada a la presa de decisions. Les persones que hi vam assistir no només vam poder escoltar les interessants aportacions d’aquests experts, sinó que vam confirmar que compartim molts plantejaments.Llegeix més »

“Parlem de pressupostos” una proposta participativa per apropar la gestió dels recursos públics a tothom – Xavier Mestre Rosanes, Mariona Riera Estorch i Esther Pallarols Llinàs

Un grup de nois i noies treballant en grup a una taula amb diversos papers a sobre de la taula
Sessió de treball a Santa Coloma de Gramenet.
Font: Departament d’Economia i Finances.

La Generalitat de Catalunya ha impulsat una iniciativa per donar veu a la ciutadania en la definició de les grans prioritats dels comptes públics. “Parlem de pressupostos” ha obert un espai per informar, debatre i recollir opinions sobre aspectes clau de les finances públiques. El projecte s’inscriu en una aposta per fer els pressupostos més comprensibles, més corresponsables i més connectats amb les necessitats i demandes de la societat catalana. I ho fa incorporant veus molt diverses: estudiants, ciutadania adulta, entitats socials, adolescents i infants d’arreu del territori.Llegeix més »

Polítiques públiques àgils en un món volàtil – Albert Cañigueral Bagó

Vista zenital d'una sofà amb una nena jugant amb diverses peces de Lego
Font: Ricky Willis, Flickr, CC BY-NC 2.0

Pia Andrews introdueix un bon grapat de nous conceptes per poder avançar cap a “una gestió adaptativa de polítiques públiques en un món volàtil”. Ens parla de la visió multidisciplinària i connectada, de la necessitat d’una infraestructura per a les polítiques públiques, del “Rule as Code” per ser més eficients o de la mesura d’impacte en el benestar real de les persones i el planeta, entre altres idees que va concentrar en trenta minuts.

El repte per desenvolupar-ho és enorme i els obstacles són força coneguts i diagnosticats. En tot cas, Pia Andrews obre la presentació amb una provocació inicial, on ens dona esperances per aconseguir el canvi i, alhora, ens en fa responsables: “el sistema són les persones, i aquestes persones som nosaltres. Per tant, quan nosaltres canviem, canviem el sistema. Això ho hem inventat nosaltres, i ho podem reinventar”.Llegeix més »

Els projectes de recerca subvencionats per l’EAPC han impulsat canvis a les administracions públiques? – Laura López Ortells

Autoria: Pexels. Font: Pixabay

Aquest apunt sintetitza l’estudi realitzat per Ivàlua que analitza com els treballs de recerca subvencionats per l’EAPC han impulsat canvis a les polítiques i administracions públiques. En concret, l’anàlisi realitzada s’ha centrat en els projectes de recerca de la convocatòria del 2021 i mostra que han tingut un ús elevat en les sis administracions públiques que han participat en els equips de recerca: han generat coneixement útil, i en la majoria dels casos també han suposat canvis en el disseny de polítiques, la planificació i gestió de serveis, o l’elaboració de continguts d’aprenentatge.Llegeix més »

Les dades que no tenim – Xavier Altafulla Tarraga

Autoria: Vadim Ermak. Font: iStock

L’11 de gener es va aprovar la iniciativa europea anomenada Data Act. Aquesta normativa vol establir un marc per a un tractament just de les dades dins de la Unió Europea. Això es concreta en l’obligació que tindran els fabricants de dispositius que generin dades de cedir-ne el control a les persones usuàries, que podran triar a quin proveïdor les cedeixen, i canviar-lo quan vulguin. També fixa les condicions amb què el sector públic podrà accedir a dades del sector privat, que sovint li interessen.Llegeix més »