La gestió de la qualitat dels serveis públics com a palanca de transformació – Ester Manzano i Pelaez

I. La bona administració: orígens i evolució 

La Carta dels drets fonamentals de la Unió Europea, proclamada a la Cimera de Niça el desembre de l’any 2000, reconegué per primer cop el dret dels ciutadans a una bona administració. Aquest dret es traslladà en el nostre ordenament jurídic intern a l’article 30 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, vinculat al dret d’accés als serveis públics i al tracte imparcial, objectiu i proporcionat. A nivell  legal, es recollí a l’article 22 de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i procediment de les administracions públiques de Catalunya. Aquest quadre normatiu es completà amb les previsions de l’article 23 de la referida Llei, relatiu al dret a uns serveis públics de qualitat, i amb la instauració de les cartes de serveis com a eina de millora de la qualitat, en connexió amb els principis d’eficàcia, eficiència, proximitat, simplificació i racionalitat administrativa previstos a l’article 31 de la mateixa Llei.Read More »

Formació contínua. Avancem junts – Ariadna Rectoret i Jordi

La societat del coneixement és cada vegada més exigent en les competències que hem de tenir els treballadors i treballadores per desenvolupar-nos en els nostres llocs de treball. Ja no n’hi ha prou amb estudiar i posar-se a treballar. Ara cal mantenir les competències al mateix ritme que es mou el nostre entorn, i hem d’adaptar-nos a una gran velocitat per donar tot el que puguem de nosaltres mateixos.

L’arribada de les noves tecnologies a una velocitat vertiginosa a gairebé tots els llocs de treball o la internacionalització de les empreses introdueixen moltes variables que generen nombrosos canvis en els llocs de treball, en les empreses i en les organitzacions. Encarar aquests canvis i adaptar-s’hi només és possible mitjançant la formació contínua.

La formació contínua, a més d’ajudar-nos en l’adaptació als canvis que hi ha en l’entorn laboral, afavoreix la igualtat d’oportunitats, permet que els treballadors facin front a la presa de decisions i a la solució de problemes i contribueix a la nostra integració.Read More »

Ciències del comportament, gestió pública i dret públic: l’exemple de les respostes davant la covid-19 – Juli Ponce Solé

1. Decisors públics i privats i racionalitat. Importància per a la gestió pública: bon govern i bona administració

D’acord amb les aportacions provinents de les denominades behavioural sciences o ciències de la conducta humana, sobretot de la psicologia, amb els coneguts treballs de Kahneman, Premi Nobel d’Economia del 2002, actualment s’ha arribat a un punt en què aquestes dues idees són àmpliament acceptades:

– La racionalitat absoluta de la persona —de l’anomenat Homo economicus, com a model de decisor utilitzat en l’economia neoclàssica— no existeix, ja que, abans de res, i pel que ara ens interessa, la racionalitat humana és limitada, com ja fa molts anys va assenyalar el Premi Nobel d’Economia del 1978 Herbert Alexander Simon, i perquè, a més, no té en compte comportaments perfectament racionals com la reciprocitat i l’altruisme.

– Aquesta racionalitat està interferida per heurístiques (dreceres mentals per estalviar-nos energia) i biaixos (errors sistemàtics causats per les heurístiques).

Read More »

El canvi comença des de dins: avançant cap a l’Administració digital – Ester Manzano Peláez

Cartell El canvi comença des de dins. Avançant en l'Administració digitalEls grans canvis es generen a través de petites accions, sempre que aquestes accions tinguin un propòsit implícit. Així succeeix amb la transformació de l’Administració pública. Quan es parla de la “transformació digital” de l’Administració es posa amb freqüència el focus, entre altres qüestions, a la reforma normativa: certament, la llei és un instrument útil que obliga forçosament a l’adopció de canvis en l’Administració, però si el que es vol és que els canvis suposin una transformació radical, més enllà de l’obligatorietat d’una norma, l’avanç cap al model digital requereix realitzar canvis des de dins.Read More »

La RIS3CAT 2021-2027 i la política d’innovació transformativa – Tatiana Fernández i Alberto Pezzi
L’impuls de trajectòries de desenvolupament sostenibles i inclusives, per superar la crisi de la COVID-19

La crisi de la COVID-19 ens fa plantejar quins aprenentatges podem extreure’n per promoure trajectòries de desenvolupament sostenibles i inclusives, alineades amb els objectius de desenvolupament sostenible.

Aquesta és una qüestió clau per al plantejament de l’Estratègia de recerca i innovació per a l’especialització intel·ligent de Catalunya 2021-2027 (d’ara endavant, RIS3CAT 2021-2027), una agenda de recerca i innovació transformadora, cofinançada amb fons europeus, que té com a principal objectiu mobilitzar els esforços de l’ecosistema català de recerca i innovació per donar resposta als grans reptes socials i ambientals del país. Aquests reptes, concretats en l’Agenda 2030, requereixen discussions profundes sobre transformacions en tres nivells: el sistema econòmic, les relacions socials i la relació de les persones amb l’entorn natural.Read More »