La Traçacovid, el projecte de gestió global de la covid-19 als centres educatius – Lorena Elvira Ayuso i equip Traçacovid* del Departament d’Educació

El projecte Traçacovid del Departament d’Educació s’ha convertit en una eina de treball imprescindible per a la gestió i la comunicació de l’evolució de la pandèmia als centres educatius de Catalunya.

L’aplicació que n’ha resultat, i que té aquest mateix nom, Traçacovid, es va posar en funcionament fa poc més d’un any, i engloba tots els protocols dissenyats per garantir la seguretat a les escoles catalanes i per gestionar els casos de covid-19 als centres. Dos  aspectes que cal destacar especialment d’aquesta eina són, d’una banda, que facilita l’actualització en temps real de les dades dels casos positius i dels grups confinats; de l’altra, que té associada una visualització de dades interna, a mode de quadre de comandament, que permet prendre decisions, i una altra d’externa, dissenyada per difondre i comunicar al conjunt de la ciutadania i amb la màxima transparència la situació epidemiològica als centres i al territori.

El projecte és fruit del treball intens i conjunt del Departament d’Educació, el Departament de Salut i la direcció de tots els centres educatius de Catalunya. La versió inicial s’ha anat afinant per adaptar-la a les necessitats de cada moment. El procés de millora contínua a què s’ha sotmès cadascuna de les activitats associades a aquesta experiència de gestió de la pandèmia l’ha convertit en una de les més reeixides i eficaces de les aplicades a Europa.

Llegeix més »

Obrim una nova etapa en la gestió pública catalana. Prou d’excuses i retards – Fòrum d’Entitats per la Reforma de l’Administració (FERA)

El 2015, un conjunt d’organitzacions preocupades per la qualitat de la governança i de la gestió pública vàrem constituir el Fòrum d’Entitats per la Reforma de l’Administració (FERA), un espai informal de trobada d’entitats de la societat civil catalana que defensem la necessitat d’abordar, de manera conjunta, constructiva i exigent, la tan reclamada reforma de l’Administració pública, que en el context econòmic, social i polític actual del país resulta imprescindible i urgent. El FERA inclou des de representants del tercer sector (Taula del Tercer Sector Social) fins a patronals (Cambra de Barcelona, Cecot), passant per entitats centrades en el món públic (ACGP), col·legis professionals (Politòlegs i Sociòlegs, Enginyers, Economistes) i el Club de Direcció Pública d’ESADE. Una barreja, doncs, de professionals de dins i de fora de l’àmbit públic, ja que creiem que la societat civil té el dret i el deure d’intervenir en el debat sobre el nostre model i el funcionament del sector públic.Llegeix més »

El servei d’arxiu i gestió documental entès com a unitat d’informació directiva – Joan Soler Jiménez

El legislador estatal s’inventà el concepte d’unitat d’informació a la Llei 19/2013 de transparència, accés a la informació i bon govern. A l’article 21.2 hi va descriure quines haurien de ser les seves funcions. En concret, recollir i difondre la informació pública objecte de publicitat activa; rebre i donar tramitació a les sol·licituds d’accés a la informació; fer els tràmits interns necessaris per donar accés a la informació sol·licitada; fer el seguiment i el control de la tramitació correcta de les sol·licituds d’accés a la informació; portar un registre de les sol·licituds d’accés a la informació; assegurar la disponibilitat en la respectiva pàgina web o seu electrònica de la informació, l’accés a la qual se sol·licita amb més freqüència; i mantenir actualitzat un mapa de continguts en el qual quedin identificats els diferents tipus d’informació que estigui en poder de l’òrgan. Les funcions, descrites d’aquesta manera, presentaven un sistema de mínims que permetia integrar la gestió de la publicitat activa i de les sol·licituds d’informació que fessin els ciutadans, en el marc del funcionament de l’organització interna de l’Administració general de l’Estat, tal com es diu a l’article 21.1. Finalment, l’article 21.3 plantejà que, fora de l’Administració general de l’Estat, tots els altres ens i administracions inclosos en l’àmbit d’aplicació d’aquest títol identifiquessin clarament l’òrgan competent de les sol·licituds d’accés, sense una obligació explícita d’anomenar-les unitat d’informació i deixant oberta la possibilitat de reaprofitar algun òrgan ja existent. Convé recordar que el 2013 vivíem immersos de ple en els efectes devastadors d’una crisi financera global i de les retallades que les administracions públiques van aplicar sense mesura. Això és important perquè en aquells moments la creació de noves unitats, ens o estructures administratives no era gens ben vista, atès que la voluntat política era precisament la d’aprimar l’Administració i no pas la de fer-la créixer. L’esperit de la llei estatal, almenys pel que fa a les administracions fora de l’Administració general de l’Estat, era el de reaprofitar estructures administratives existents, revisant-ne les funcions i incorporant-hi les noves.

Llegeix més »

Una PPP per a la transformació de l’ocupació pública de Catalunya – Josep Ramon Morera i Balada

Malauradament no és una informació pública d’actualització permanent, de manera que no podem saber en temps real quantes persones hi treballem. Ens hem de conformar a conèixer les dimensions de l’ocupació pública catalana un cop l’any, i això fa que les darreres dades de què disposem siguin de desembre de 2019, per bé que d’aleshores ençà, de ben segur, la nòmina ha engreixat. En aquella data, 324.920 persones prestàvem serveis a les administracions catalanes i els respectius sectors públics, i si a aquesta xifra hi afegim la gent que exercia ocupacions conjunturals, reforçant serveis, fent substitucions o atenent altres contingències i eventualitats, és molt probable que se superés amb escreix la xifra de les 400.000 persones. En definitiva, el col·lectiu més nombrós de treballadores i treballadors del país, amb un cost associat que suposa el capítol de despesa més elevat dels pressupostos de la majoria de les nostres institucions.Llegeix més »

La transparència portes endins: l’impacte intern de l’aplicació de la normativa de transparència als ajuntaments catalans – Joan Josep Vallbé Fernández i Esther Pano

La transparència de les institucions públiques és un element primordial de l’agenda de recerca sobre governança, desenvolupament i democràcia. De fet, arreu del món, governs de tot tipus estan duent a terme projectes d’augment de la seva transparència que es tradueixen en la provisió de grans volums d’informació sobre les seves activitats. A Catalunya, el 2014 es va aprovar la Llei catalana 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i el mateix any també entrà en vigor la Llei espanyola 19/2013, de 9 de desembre, de la transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTBG). Tot i que la normativa catalana estableix criteris molt més exigents que l’espanyola, ja que implica un grau més elevat de detall en l’estructura administrativa, l’organització institucional, la gestió econòmica i comptable, i la planificació i gestió administratives, les provisions de la llei espanyola són també aplicables a les comunitats autònomes i als ens locals d’arreu de l’Estat.Llegeix més »