Acompanyant la ciutadania en un nou context digital – Ester Manzano Peláez

Acompanyant la ciutadania en un context digital

L’avenç del món digital sembla que porta associada la desaparició dels espais i serveis presencials administratius, però aquesta visió no respon a l’estratègia que estem impulsant a la Direcció General de Serveis Digitals i Experiència Ciutadana (DGSEC). Els serveis presencials formen part del model d’atenció ciutadana integral, proactiu, personalitzat, àgil i sostenible amb visió omnicanal, des del disseny a la prestació del servei, que volem assolir. Una de les claus d’aquest model és la manera com ens apropem i acompanyem la ciutadania en aquest context, cada cop més digital, que implica, d’una banda, una nova manera de fer, prestar i accedir als serveis públics i, de l’altra, una bretxa digital que pot ser de diferents tipus (econòmica, social, de connectivitat, territorial, de competències, etc.). Cal tenir present que l’Administració s’adreça a tota la ciutadania: tant a persones amb un nivell alt o molt alt de competència digital (nadius digitals i ja digitalitzats), com a persones amb un nivell mitjà o baix (més allunyades del món digital o que es van familiaritzant a poc a poc). Davant aquesta situació es fa palesa la necessitat d’acompanyar la ciutadania per facilitar la seva incorporació al món digital. Recordes quan vas aprendre a anar en bicicleta de dues rodes? Una persona adulta aguantava la bicicleta i anava amb tu mentre pedalejaves. Quan veia que anaves bé, feia veure que aguantava la bicicleta sense dir-te que anaves sol. En aquell moment el percentatge d’opcions de caure era molt alt. Aquesta persona adulta et donava confiança, seguretat i força per anar sol quan veia que ho tenies controlat. Aleshores, deies: Ja puc jo!!! Aquests valors, sensació i comportament són els que volem traslladar a la ciutadania quan es relacioni amb l’Administració i, per aquest motiu, estem impulsant les següents actuacions:Llegeix més »

Model d’aprenentatge i desenvolupament. Fonaments del funcionament – Ismael Peña-López

Il·lustració del cap d'una persona vista de perfil amb uns engranatges de colors a mode de cervell
Imatge de macrovector_official a Freepik

L’EAPC està implementant durant 2022 el seu nou Model d’Aprenentatge i Desenvolupament, que es basa en una aproximació de l’aprenentatge basat en funcions professionals i marcs competencials, i que es desplega en tres nivells d’aprofundiment – coneixement obert i aprenentatge autònom, aprenentatge col·laboratiu i competencial, recerca i aprenentatge basat en reptes –com també en quatre capes de disseny de l’aprenentatge – aprendibilitat, compromís, instruments i entorn. El model es complementa amb cinc atributs bàsics – empoderador, competencial, experiencial, social i transformador – i en tres principis rectors – integritat, digitalització i innovació.Llegeix més »

Causes i conseqüències de la corrupció – Agustí Cerrillo

El diàleg Causes i conseqüències de la corrupció, organitzat per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya l’1 de juliol en el marc del Màster en Direcció Pública, va comptar amb la intervenció d’Elisenda Malaret, catedràtica de Dret Administratiu de la Universitat de Barcelona i codirectora del Màster en Direcció Pública, i Miguel Ángel Gimeno, director de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC). El debat va ser moderat per Agustí Cerrillo, codirector del Màster.

El diàleg es va organitzar al voltant de dos blocs en què es va parlar sobre les causes institucionals de la corrupció i el paper dels directius i directives públics en la corrupció i en les estratègies anticorrupció.

El primer bloc del diàleg es va iniciar amb una intervenció de Malaret en què va subratllar la importància del disseny institucional per a la prevenció de la corrupció. En aquesta direcció, va recordar com els països amb millor disseny institucional –com ara els països nòrdics, Canadà i Nova Zelanda– són els que, de manera més eficient, tenen millor rendiment institucional.Llegeix més »

La ciutadania al centre? Comencem per l’escolta activa – Ester Manzano Peláez

Durant els darrers anys a les administracions públiques s’ha parlat molt de posar el ciutadà al centre, com un mantra que ara apareix en qualsevol discurs. Aquest concepte també motiva comentaris com: “Sempre s’ha posat el ciutadà al centre, ja que treballem per al ciutadà”. Però, en realitat, costa trobar accions concretes i propostes que aterrin aquesta idea.

En el cas de la Direcció General de Serveis Digitals i Experiència Ciutadana, hi estem treballant de valent. Volem impulsar un model d’atenció que doni resposta a les necessitats d’una societat cada cop més digital, però sense deixar ningú enrere.

Per fer-ho possible estem impulsant un model que vol trencar mites i que es basa en:

· L’escolta activa de les necessitats, expectatives, satisfacció i comportaments de la ciutadania per millorar l’experiència d’accés als serveis públics.

· L’acompanyament a la ciutadania per afavorir el seu accés als serveis públics en un nou context cada cop més digital.

· L’atenció integrada que simplifiqui la relació entre l’Administració i la ciutadania.

· La comunicació directa i fàcil d’entendre que afavoreixi un model de relació sobre la base de la confiança i la seguretat que dona entendre les coses.Llegeix més »

Vitamines per als comandaments: preparats per avaluar l’acompliment dels vostres equips? – Cristina Fumadó i Marta Sabaté

El retorn a les oficines públiques després de la pandèmia ha implicat el desplegament del model de treball híbrid, una realitat on gairebé 17.000 empleats fan teletreball algun dia a la setmana (segons dades del portal de l’empleat) i una dada on caldria afegir tots els treballadors del sector públic que també han adoptat aquesta modalitat.

És una bona notícia per a molts treballadors que han guanyat autonomia i flexibilitat, però aquest model també ha fet entrar en crisi les velles regles de l’organització i la gestió dels equips. L’escenari actual es un món de reunions virtuals inacabables, fraccionament dels espais de treball en formats físics i virtuals i una certa desconfiança o desconeixement sobre el rendiment real de les persones i el seu temps de treball. Els comandaments han d’improvisar sobre la marxa noves estratègies sense gaires recursos ni directrius sobre aquest canvi cultural quant a l’organització. I es pot pensar que la desaparició dels papers també s’ha emportat les velles habilitats per gestionar persones i supervisar tasques.Llegeix més »