Més enllà dels pressupostos – Anna Tarrach i Colls

xarxes3 comentaris

pressupostEn el moment d’elaborar el pressupost anual no hi ha cap gran organització pública que parteixi de zero, com si les decisions passades no tinguessin impacte en el futur. Ben al contrari una part molt substancial de les despeses d’un pressupost ja està  compromesa abans de començar a elaborar-lo. Aquesta part, s’estima que supera el 90% en la majoria de països de l’OCDE.

Això vol dir que, fora del procés pressupostari, s’han anat prenent decisions en el passat que tenen repercussió en els ingressos i en les despeses futures. Per exemple:

  • Aprovació de normes: des de la universalització de serveis públics bàsics com la sanitat o l’educació, fins a altres normes que atorguen drets a determinats col·lectius (Llei de la Dependència), que fixen percentatges d’assoliment d’algunes despeses (1% cultural) o que determinen compromisos de creixement de la despesa.
  • Aprovació de bonificacions i deduccions fiscals (que minora la recaptació) i afectació d’impostos i taxes (que treu discrecionalitat al destí de les despeses)

Llegeix més »

Actuem per l’accés obert – Ignasi Labastida

xarxesDeixa un comentari

open-access-lockA finals d’aquest any 2016 se celebrarà el quinzè aniversari de la reunió que va tenir lloc a Budapest per debatre la situació de la comunicació científica. D’aquesta trobada en va sortir la Declaració de Budapest que insta a la difusió en obert dels resultats de la recerca sense cap mena de barrera ni tecnològica, ni econòmica, ni legal. Per assolir aquest objectiu es varen proposar dues estratègies: facilitar als investigadors que dipositessin una còpia dels seus articles publicats en arxius d’accés gratuït al públic i promoure la creació de noves revistes que oferissin els continguts en obert, és a dir, de manera gratuïta i permetent-ne la reutilització sense restriccions.

Si mirem què ha passat en aquests quinze anys podem dir que s’han seguit les dues estratègies, però encara no s’ha assolit l’objectiu final: el de tenir tots els resultats de la recerca en accés obert. Segons un estudi encarregat per la Comissió Europea i publicat al 2013, s’ha arribat a un punt d’inflexió, perquè el 50% dels articles publicats el 2011 són accessibles de manera gratuïta, ja sigui perquè s’han publicat en una revista d’accés obert o bé perquè es troba en un repositori d’accés gratuït.Llegeix més »

L’Escola aposta per la recerca en accés obert

xarxesDeixa un comentari

img_1511

Del 24 al 30 d’octubre se celebra la vuitena edició de l’Open Acces Week, un esdeveniment d’abast mundial que promociona l’accés obert al coneixement científic que es produeix arreu del món. Des de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya ens sumem a aquesta celebració. L’Escola contribueix a l’accés obert al coneixement, ja que les seves dues revistes científiques –La Revista catalana de dret públic i la Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law– es publiquen en accés obert.

L’accés obert es defineix com l’accés lliure, immediat, sense restriccions i en línia de material acadèmic, principalment aquell que prové de publicacions de recerca científica especialitzada amb avaluació per experts. L’accés obert té el poder de transformar la investigació i la recerca científica, gràcies a ampliar el coneixement de què es disposa, el que facilita els avenços científics.Llegeix més »

I si obrim les nostres dades? – Núria Espuny

xarxes1 comentari

entraacasateva

I això de l’open data, de què ara parla tothom, què és? em preguntaven fa poc. Cada vegada més sovint aquest concepte apareix en les nostres converses i en els nostres projectes. Dades obertes, o open data en termes anglosaxons és, en resum, posar a disposició de tothom dades gratuïtament i de forma que puguin ser reutilitzades. Així de simple … i així de complex.

Les administracions públiques som generadores de quantitats ingents de dades, i a ningú no se li escapa que poder disposar d’aquestes dades de forma estructurada i ubicades en sistemes d’informació que permetin posar-les a disposició pública de forma fàcil implica un cost important. És cert. No obstant això, cal avaluar l’oportunitat d’assumir-lo des de l’anàlisi cost-benefici, és a dir, posant a l’altre costat de la balança els avantatges que això comporta.Llegeix més »

La devolución de soberanía al ciudadano: ¿gobierno abierto? – Ismael Peña-López

xarxesDeixa un comentari

ogovPermitámonos una simplificación casi aberrante de la historia de la gestión de los asuntos colectivos.

En Grecia, las decisiones las tomaban directamente a los ciudadanos (libres, valga la redundancia) y las ejecutaban ellos mismos. Esto era posible, entre otras cosas, porque estos ciudadanos tenían mujeres y esclavos que se encargaban de los asuntos domésticos y porque el mundo era relativamente sencillo y los acontecimientos se sucedían relativamente despacio. A esta época y sus instituciones solemos llamarla democracia griega o, a veces, democracia directa, para desligar el ejercicio personal de la participación pública del entorno geográfico e histórico del momento.

La siguiente reencarnación de la democracia, siglos después, topa con tener que tomar decisiones en un mundo mucho más complejo y con muchos más ciudadanos “libres” que, además, han de tomar decisiones sobre territorios mucho más extensos y, por tanto, deben de llegar a acuerdos con un elevado número de individuos. Ante la ineficacia y la ineficiencia de hacerlo todo directamente, nos inventamos la democracia representativa: unas personas y unas instituciones tomarían decisiones y las ejecutarían en nombre del resto. Entre muchos otros nombres, generalmente nos referimos a este modelo como democracia liberal.

Uno de los grandes debates que estamos teniendo hoy —y que seguramente deberíamos tener todavía con mucha más intensidad— es si las instituciones de la política representativa deberían repensarse. Si Internet ha hecho el espacio pequeño y el tiempo prácticamente un suspiro, si ahora podemos deliberar y coordinarnos a un coste varios órdenes de magnitud inferior que hace unos años, si ahora podemos decidir y evaluar prácticamente sin salir de casa… ¿podemos empezar a “desintermediar” la política?Llegeix més »