La gestió del coneixement que impulsa l’EAPC. Accions per fer-la efectiva – Àrea de Model d’Aprenentatge i Gestió del Coneixement de l’EAPC

Dissenyat per Freepik

En un apunt en aquest mateix blog, fa prop de dos anys, reflexionàvem sobre el fet de si som una organització que aprèn i de quina manera posem en pràctica a l’Administració la gestió del coneixement. Una de les conclusions a les quals arribàvem és que a l’Administració, davant de la velocitat a què van els nous reptes i projectes, d’acord amb la hiperacceleració de la societat, molts aspectes han de ser impulsats de manera àgil, sense definir grans plans, ja que cal prioritzar donar resposta a les necessitats. Sobre això precisament reflexionava Pia Andrews en la seva conferència organitzada per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC), en el marc del “Cicle de seminaris web sobre innovació pública”, que Albert Cañigueral va relatar en un apunt titulat “Polítiques públiques àgils en un món volàtil”.

Ja ho emfasitzàvem aleshores: “el context actual acaba sent un catalitzador exponencial de canvis”.Llegeix més »

Per un model de dades comú al món local, l’eina és clau – Xavier Altafulla

Font: Freepik.es

L’ús d’eines comunes als ajuntaments té un conjunt de beneficis que van molt més enllà d’un simple estalvi econòmic. En aquest apunt es proposa un argument més: avançar cap a un model de dades unificat.

En el món local, la història explica la realitat actual. Abans de la irrupció tecnològica, cada ajuntament oferia els seus serveis havent organitzat equips i processos com sabia, o com podia. L’article 4 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, dona als municipis la potestat d’autoorganització. I de portes endins, els ens locals eren caixes negres sobre les quals no se sabia gaire, mentre no afectés gaire la qualitat del servei.

Quan ara, entre ajuntaments diferents, seiem junts per col·laborar en l’elaboració d’eines compartides, en entrar en matèria ens adonem que, a part d’organitzacions amb estructures diferents i processos diferents, les paraules tenen un significat diferent.Llegeix més »

Gestió del coneixement en l’àmbit de la selecció de l’Administració local – Servei de Formació per a l’Administració Local de l’EAPC

Font: Nejc Soklič a Unsplash

El 87 % dels 947 municipis que hi ha a Catalunya tenen menys de 10.000 habitants i, d’aquests, 733 en tenen menys de 5.000. No obstant això, totes les administracions públiques tenen les mateixes obligacions legals pel que fa a la selecció del seu personal, amb independència del dimensionament de les seves plantilles, de l’estructura administrativa o del nombre d’habitants del municipi de referència.

D’altra banda, la selecció de personal ha de garantir els principis constitucionals d’igualtat, mèrit i capacitat, i s’ha de basar en procediments àgils, que s’han d’executar en un termini raonable i que han de respectar, en tot cas:

a) la lliure concurrència;

b) l’adequació del contingut dels processos selectius i les funcions o tasques que s’hagin de fer;

c) la publicitat de les convocatòries i de les seves bases, i

d) la professionalitat, la imparcialitat, l’objectivitat, la transparència i la discrecionaltitat tècnica en l’actuació dels òrgans de selecció.Llegeix més »

Donant resposta des de la Finestreta Única Empresarial a 10 queixes freqüents d’empreses i professionals – Loli Triviño Villaverde

Autor: Elton Sa. Font: Unsplash

Com ja us vam explicar en un apunt anterior, el llarg viatge de la Finestreta Única Empresarial (FUE) es va centrar des del primer moment a conèixer i resoldre les necessitats dels nostres usuaris: empresaris, autònoms, persones emprenedores i també intermediaris.

A diferència d’altres finestretes úniques, la FUE no és d’una administració o una altra, sinó que s’ha conceptualitzat des del principi perquè sigui la finestreta única de l’empresa. La FUE ha estat, i continua sent, un projecte de país, un projecte tan reformador i ambiciós que ha necessitat actuacions importants des dels punts de vista organitzatiu i jurídic, i ha requerit la implicació de grans projectes tecnològics. Aquestes actuacions s’han desenvolupat de manera sincronitzada i en paral·lel per poder avançar fins a aconseguir que la FUE, avui dia, sigui un projecte consolidat. Ara mateix disposem d’un “ecosistema FUE” en ple rendiment que és capdavanter pel seu model i visió innovadora, amb 23 oficines distribuïdes pel territori català que gestionen uns 650.000 expedients l’any.Llegeix més »

Governança de la dada, la casa per la teulada i aterratges forçosos – Xavier Altafulla

Font: Mario López a Flickr sota llicència CC BY-NC-ND 2.0

Des de ja fa alguns anys, un bon nombre d’administracions han iniciat projectes de governança de la dada. Aquests projectes solen començar definint els primers equips que s’encarregaran d’executar algunes funcions relacionades amb un tractament correcte de la dada en tot el seu cicle de vida. Una de les primeres tasques que solen dur a terme aquests equips és fer-ne un inventari de manera conjunta amb els departaments. Aquest enfocament, tot i ser molt majoritari, no és l’únic possible. Hi ha administracions a altres països que fan una aproximació menys pautada, menys endreçada, però també més ràpida, aterrada i centrada en la creació de valor. Comencen la casa per la teulada: comencen per les preguntes.Llegeix més »