I com és ell? D’on és? A què dedica el seu temps lliure? Pregunta-li! Als Espais d’experiència ciutadana, et posem en contacte amb els teus usuaris – Marta Sabaté Solanes

Pla mitjà de tres persones parlant a la feina
Font_freepik.es

Quan l’any 2022 em van proposar el projecte dels Espais d’experiència ciutadana, jo era com tots vosaltres: una empleada pública feliç, que dedicava les seves hores laborables a contribuir a fer millor la nostra Administració, simplificant procediments, impulsant projectes, innovant serveis, en fi, feia tot el que cal fer per a la ciutadania. Això sí, tot això s’esdevenia en un despatx, a les oficines, fins i tot amb treball col·laboratiu, amb grups de millora, amb laboratoris d’innovació, un no parar! Però, quina peça faltava en aquesta equació? Mai no ens havíem plantejat que tot això ho fèiem per als ciutadans, però sense ells.

I així va aparèixer la idea principal del projecte Espais d’experiència ciutadana: s’havia de preguntar, consultar, posar a prova amb els usuaris finals tots aquests serveis, aplicacions, solucions que l’Administració els adreça per conèixer de primera mà la seva opinió. Com va dir el primer eslògan del projecte: “Busquem gent com tu!”Llegeix més »

Ningú es queda enrere: transformació de l’atenció i l’assistència a la ciutadania a l’Ajuntament de Mataró – Toni Merino Orejón i Diego Belmonte Chamorro
Premis Alfons Ortuño 2024 en la categoria “Serveis finalistes”

Font: Ajuntament de Mataró, Connecta

L’Ajuntament de Mataró va apostar per una transformació profunda en l’atenció i l’assistència a la ciutadania, amb la posada en marxa l’any 2022 del servei Espai Mataró Connecta, que impulsa un nou model de relació entre l’Administració i les persones. El projecte va arrencar l’any 2016 i va agafar un impuls especial el 2019, dins del marc estratègic plantejat en el Pla de transformació (Tr@nsforMAT). El desplegament del projecte, titulat “Transformació de l’atenció ciutadana a l’Ajuntament de Mataró”, ha rebut el primer Premi Alfons Ortuño, en la seva setena edició, en la categoria de serveis finalistes.Llegeix més »

La regulació de la participació ciutadana a debat – Andrea Conte Santiago

Font: Pixabay. Autoria: geralt

L’Avantprojecte de llei de participació ciutadana, que ha estat objecte d’una sessió de debat el 7 de març passat, inclou alguns reptes de caràcter jurídic sobre com regular la participació o, més ben dit, com la regulació sobre participació pot ajudar a crear les condicions necessàries perquè tota la població pugui incidir de manera efectiva en les polítiques públiques. A l’espera de poder disposar dels resultats de la sessió de debat i en relació amb les qüestions plantejades, assenyalem a continuació alguns punts forts i alguns punts febles de la norma que es proposa, amb la voluntat d’aportar elements per a la reflexió que seguirà els propers mesos.Llegeix més »

La recerca col·laborativa: una nova manera d’enfocar les polítiques públiques des de l’EAPC – Servei de Recerca, Innovació i Transferència de l’EAPC

Il·lustració on es veuen duese persones juntant peces d'un trenqueclosques.Aquest mes de febrer l’EAPC ha publicat una nova convocatòria de subvencions, que es tanca el proper 1r de març, a treballs de recerca. Com ja s’ha fet des del 2021, els treballs que es presentin a la convocatòria de subvencions han d’aplicar els principis de la recerca col·laborativa.

La recerca col·laborativa o transdisciplinària vincula la resolució de problemes socials amb la producció de coneixement científic de manera col·laborativa, és a dir, generant nou coneixement a partir de la interacció entre els agents que intervenen en el problema o repte plantejat.Llegeix més »

El padró, un deure que és un dret – Adam Majó Garriga

Vista aèria de persones atravessant un pas de vianants.
Font: Unsplash. Autoria: Ryoji Iwata

El padró municipal és el registre administratiu on consten els veïns i veïnes d’un municipi; tots i totes, independentment de la situació econòmica, laboral o administrativa en què es trobin. L’ajuntament no pot condicionar la inclusió al padró a les circumstàncies concretes de les persones residents al municipi que el sol·liciten. D’acord amb l’article 15 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (LRBRL), tothom està obligat a inscriure’s al padró del municipi on resideix. En aquest sentit, les administracions municipals han de dur a terme les actuacions necessàries per facilitar l’empadronament a tothom que ho demani, sense discriminació ni traves de cap tipus. I pel fet de ser un deure dels veïns i les veïnes, l’administració n’ha de facilitar el compliment.

En origen, el padró era bàsicament una exigència de l’administració, que a través d’aquest registre podia activar el cobrament d’impostos o reclutar els joves per anar a l’exèrcit. Per això, la llei parla d’un deure i no d’un dret. Actualment, però, el padró és també un requisit sovint indispensable per accedir a alguns serveis i prestacions o per obtenir (tard o d’hora) determinats drets de ciutadania. És per això que parlem també del padró com a dret o, encara millor, com a meta-dret, que facilita l’accés a altres drets.Llegeix més »