La Traçacovid, el projecte de gestió global de la covid-19 als centres educatius – Lorena Elvira Ayuso i equip Traçacovid* del Departament d’Educació

El projecte Traçacovid del Departament d’Educació s’ha convertit en una eina de treball imprescindible per a la gestió i la comunicació de l’evolució de la pandèmia als centres educatius de Catalunya.

L’aplicació que n’ha resultat, i que té aquest mateix nom, Traçacovid, es va posar en funcionament fa poc més d’un any, i engloba tots els protocols dissenyats per garantir la seguretat a les escoles catalanes i per gestionar els casos de covid-19 als centres. Dos  aspectes que cal destacar especialment d’aquesta eina són, d’una banda, que facilita l’actualització en temps real de les dades dels casos positius i dels grups confinats; de l’altra, que té associada una visualització de dades interna, a mode de quadre de comandament, que permet prendre decisions, i una altra d’externa, dissenyada per difondre i comunicar al conjunt de la ciutadania i amb la màxima transparència la situació epidemiològica als centres i al territori.

El projecte és fruit del treball intens i conjunt del Departament d’Educació, el Departament de Salut i la direcció de tots els centres educatius de Catalunya. La versió inicial s’ha anat afinant per adaptar-la a les necessitats de cada moment. El procés de millora contínua a què s’ha sotmès cadascuna de les activitats associades a aquesta experiència de gestió de la pandèmia l’ha convertit en una de les més reeixides i eficaces de les aplicades a Europa.

Llegeix més »

El servei d’arxiu i gestió documental entès com a unitat d’informació directiva – Joan Soler Jiménez

El legislador estatal s’inventà el concepte d’unitat d’informació a la Llei 19/2013 de transparència, accés a la informació i bon govern. A l’article 21.2 hi va descriure quines haurien de ser les seves funcions. En concret, recollir i difondre la informació pública objecte de publicitat activa; rebre i donar tramitació a les sol·licituds d’accés a la informació; fer els tràmits interns necessaris per donar accés a la informació sol·licitada; fer el seguiment i el control de la tramitació correcta de les sol·licituds d’accés a la informació; portar un registre de les sol·licituds d’accés a la informació; assegurar la disponibilitat en la respectiva pàgina web o seu electrònica de la informació, l’accés a la qual se sol·licita amb més freqüència; i mantenir actualitzat un mapa de continguts en el qual quedin identificats els diferents tipus d’informació que estigui en poder de l’òrgan. Les funcions, descrites d’aquesta manera, presentaven un sistema de mínims que permetia integrar la gestió de la publicitat activa i de les sol·licituds d’informació que fessin els ciutadans, en el marc del funcionament de l’organització interna de l’Administració general de l’Estat, tal com es diu a l’article 21.1. Finalment, l’article 21.3 plantejà que, fora de l’Administració general de l’Estat, tots els altres ens i administracions inclosos en l’àmbit d’aplicació d’aquest títol identifiquessin clarament l’òrgan competent de les sol·licituds d’accés, sense una obligació explícita d’anomenar-les unitat d’informació i deixant oberta la possibilitat de reaprofitar algun òrgan ja existent. Convé recordar que el 2013 vivíem immersos de ple en els efectes devastadors d’una crisi financera global i de les retallades que les administracions públiques van aplicar sense mesura. Això és important perquè en aquells moments la creació de noves unitats, ens o estructures administratives no era gens ben vista, atès que la voluntat política era precisament la d’aprimar l’Administració i no pas la de fer-la créixer. L’esperit de la llei estatal, almenys pel que fa a les administracions fora de l’Administració general de l’Estat, era el de reaprofitar estructures administratives existents, revisant-ne les funcions i incorporant-hi les noves.

Llegeix més »

Més accés a les dades, més democràcia – Àngels Vidal Juanola
Dades obertes durant la jornada electoral: l’experiència del #14F

Les eleccions al Parlament de Catalunya 2021 han estat una fita rellevant pel que fa a la publicació de les dades, ja que per primera vegada s’han publicat al Portal de dades obertes (Portal DO) les dades electorals durant la jornada.

Això culmina un procés en què s’han reunit i publicat dades dels processos electorals de Catalunya des de 1977 al Catàleg de dades obertes. La possibilitat d’accés a aquesta informació forma part del procés de transparència i permet a la ciutadania consultar, analitzar i decidir de manera objectiva. Les diverses experiències per part dels reutilitzadors (periodistes, investigadors, ciutadania en general) confirmen que el fet de tenir accés a les dades de forma immediata permet elaborar anàlisis i comparatives de manera àgil i eficaç.Llegeix més »

La transparència portes endins: l’impacte intern de l’aplicació de la normativa de transparència als ajuntaments catalans – Joan Josep Vallbé Fernández i Esther Pano

La transparència de les institucions públiques és un element primordial de l’agenda de recerca sobre governança, desenvolupament i democràcia. De fet, arreu del món, governs de tot tipus estan duent a terme projectes d’augment de la seva transparència que es tradueixen en la provisió de grans volums d’informació sobre les seves activitats. A Catalunya, el 2014 es va aprovar la Llei catalana 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i el mateix any també entrà en vigor la Llei espanyola 19/2013, de 9 de desembre, de la transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTBG). Tot i que la normativa catalana estableix criteris molt més exigents que l’espanyola, ja que implica un grau més elevat de detall en l’estructura administrativa, l’organització institucional, la gestió econòmica i comptable, i la planificació i gestió administratives, les provisions de la llei espanyola són també aplicables a les comunitats autònomes i als ens locals d’arreu de l’Estat.Llegeix més »

Bufen forts vents de canvi – Ester Manzano Peláez

Bufen vents d’empoderament ciutadà tan huracanats que podrien capgirar la faula d’algun conte clàssic, i trobar-nos contant que són els tres porquets els qui, bufant, enderroquen la casa del llop ferotge i no a la inversa, com havíem estat explicant fins ara.

Ens ho recorda una batalla recent de la qual s’ha fet ressò últimament la premsa. Els impulsors: una “armada” de ciutadans individuals, auto-organitzats, que han deixat els llops de Wall Street amb la cua entre les cames per pretendre enfonsar a la borsa una cadena de botigues de videojocs. Així, amb una simple actuació coordinada a la xarxa, un grapat d’usuaris de fòrums han aconseguit disparar bruscament la cotització de les accions de la cadena de botigues (1.625% del seu valor del començament d’any ençà) que acumulava centenars de milions de pèrdues; forçar el fons —que actuava amb posicions baixistes— a tancar bruscament les seves posicions, i a fer-li assumir elevades pèrdues. Ciutadans —els tres porquets del conte— versus inversors institucionals —els llops de Wall Street— guanyen en una ofensiva virtual volgudament empresa per castigar el tità financer.Llegeix més »