Personalització i proactivitat: un pas més enllà en la prestació de serveis digitals – Agustí Cerrillo, Ramon Galindo i Clara Velasco

La personalització i la proactivitat en la prestació de serveis no són res nou al sector públic. La creixent digitalització a l’Administració, la disposició de grans quantitats de dades públiques i la tecnologia necessària per processar-les —a través de l’automatització o de tecnologies com la intel·ligència artificial— li han donat una gran rellevància. Personalitzar els serveis i oferir-los als ciutadans de forma proactiva en millora substancialment l’efectivitat i l’eficiència. La personalització no està exempta de riscos, ja que està basada en el processament de dades personals. A través del projecte La personalització dels serveis públics. La contribució de la intel·ligència artificial i les dades massives, ens hem proposat analitzar quines són les causes que provoquen aquesta situació i quins són els reptes jurídics i organitzatius que planteja la possibilitat de construir serveis personalitzats i proactius al sector públic.Read More »

Lo que a los ciudadanos nos gustaría que nos contara la Administración pública, respecto de la evolución de la pandemia – José Luis Iparraguirre

Llevamos una temporada acostumbrados a que se nos bombardee con conceptos tales como doblar la curva, cambio de tendencia, vencer al virus. Hasta ahora esta visión animalista de la geometría nos llegaba desde la cotización de los valores de bolsa y el comportamiento de los índices asociados. “Se ha comportado bien el Ibex”…”el valor se ha resguardado en los 3.500…”.

Este modo de comunicar se basa en el uso de la estadística para transmitir el mensaje que el comunicante desea, validando su mensaje con el contraste de los datos. Ahora bien, la estadística ofrece dos escenarios bien diferentes de análisis de los datos y, lo que es más relevante, de comunicación del significado de los mismos. La estadística descriptiva, basada en contarnos lo que los datos dicen, con una visión “forense” de los mismos. Algo así como aquella anécdota de que los americanos acudían a los estadios con un transistor, para que alguien les contara lo que estaban viendo y, la estadística inferencial, basada en extrapolar el comportamiento de una muestra, para describir el comportamiento de la totalidad de la población.Read More »

Ara és el moment de l’avaluació – Xavier Cuadras Morató i Marc Balaguer

L’actuació dels poders públics per fer front a la pandèmia s’ha centrat tant a mirar de donar resposta a l’emergència mèdica que aquesta situació està generant com a tractar de mitigar els efectes econòmics i socials que la disminució de l’activitat provocada pel confinament està tenint sobre persones i empreses.

El fet de donar resposta a l’emergència sanitària i dedicar tots els mitjans públics a aspectes directament relacionats amb la recuperació social i econòmica podria tenir com a conseqüència possible l’ajornament de totes aquelles activitats relacionades amb l’avaluació de les polítiques públiques, amb el pretext que, en les circumstàncies actuals, el que és important ara és lluitar contra la pandèmia amb tots els mitjans disponibles.Read More »

La gestió de la qualitat dels serveis públics com a palanca de transformació – Ester Manzano i Pelaez

I. La bona administració: orígens i evolució 

La Carta dels drets fonamentals de la Unió Europea, proclamada a la Cimera de Niça el desembre de l’any 2000, reconegué per primer cop el dret dels ciutadans a una bona administració. Aquest dret es traslladà en el nostre ordenament jurídic intern a l’article 30 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, vinculat al dret d’accés als serveis públics i al tracte imparcial, objectiu i proporcionat. A nivell  legal, es recollí a l’article 22 de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i procediment de les administracions públiques de Catalunya. Aquest quadre normatiu es completà amb les previsions de l’article 23 de la referida Llei, relatiu al dret a uns serveis públics de qualitat, i amb la instauració de les cartes de serveis com a eina de millora de la qualitat, en connexió amb els principis d’eficàcia, eficiència, proximitat, simplificació i racionalitat administrativa previstos a l’article 31 de la mateixa Llei.Read More »

Ciències del comportament, gestió pública i dret públic: l’exemple de les respostes davant la covid-19 – Juli Ponce Solé

1. Decisors públics i privats i racionalitat. Importància per a la gestió pública: bon govern i bona administració

D’acord amb les aportacions provinents de les denominades behavioural sciences o ciències de la conducta humana, sobretot de la psicologia, amb els coneguts treballs de Kahneman, Premi Nobel d’Economia del 2002, actualment s’ha arribat a un punt en què aquestes dues idees són àmpliament acceptades:

– La racionalitat absoluta de la persona —de l’anomenat Homo economicus, com a model de decisor utilitzat en l’economia neoclàssica— no existeix, ja que, abans de res, i pel que ara ens interessa, la racionalitat humana és limitada, com ja fa molts anys va assenyalar el Premi Nobel d’Economia del 1978 Herbert Alexander Simon, i perquè, a més, no té en compte comportaments perfectament racionals com la reciprocitat i l’altruisme.

– Aquesta racionalitat està interferida per heurístiques (dreceres mentals per estalviar-nos energia) i biaixos (errors sistemàtics causats per les heurístiques).

Read More »