Per assolir un model d’Administració digital mínimament complet, resoldre el problema del teletreball és un repte similar a la prestació de serveis públics digitals, en què la ciutadania decideix en tot moment el lloc, el moment i el canal que utilitza per beneficiar-se dels avantatges de les relacions digitals amb les administracions públiques. De la mateixa manera que obrir les administracions públiques a la ciutadania ha representat i representa un desafiament clau per als gestors, podríem trobar un paral·lelisme en aquest nou procés de virtualització del marc relacional amb l’Administració pública, tant si s’és productor com consumidor o part necessària (col·laborador) en la concepció dels serveis públics digitals. De fet, prèviament a aquest desafiament, hem tingut altres episodis anteriors relacionats amb la digitalització dels processos i amb la mobilització dels serveis o simplement a l’hora d’incrementar l’espai relacional amb canals digitals.Llegeix més »
Categoria: dades
Personalització i proactivitat: un pas més enllà en la prestació de serveis digitals – Agustí Cerrillo, Ramon Galindo i Clara Velasco
La personalització i la proactivitat en la prestació de serveis no són res nou al sector públic. La creixent digitalització a l’Administració, la disposició de grans quantitats de dades públiques i la tecnologia necessària per processar-les —a través de l’automatització o de tecnologies com la intel·ligència artificial— li han donat una gran rellevància. Personalitzar els serveis i oferir-los als ciutadans de forma proactiva en millora substancialment l’efectivitat i l’eficiència. La personalització no està exempta de riscos, ja que està basada en el processament de dades personals. A través del projecte La personalització dels serveis públics. La contribució de la intel·ligència artificial i les dades massives, ens hem proposat analitzar quines són les causes que provoquen aquesta situació i quins són els reptes jurídics i organitzatius que planteja la possibilitat de construir serveis personalitzats i proactius al sector públic.Llegeix més »
Ara és el moment de l’avaluació – Xavier Cuadras Morató i Marc Balaguer
L’actuació dels poders públics per fer front a la pandèmia s’ha centrat tant a mirar de donar resposta a l’emergència mèdica que aquesta situació està generant com a tractar de mitigar els efectes econòmics i socials que la disminució de l’activitat provocada pel confinament està tenint sobre persones i empreses.
El fet de donar resposta a l’emergència sanitària i dedicar tots els mitjans públics a aspectes directament relacionats amb la recuperació social i econòmica podria tenir com a conseqüència possible l’ajornament de totes aquelles activitats relacionades amb l’avaluació de les polítiques públiques, amb el pretext que, en les circumstàncies actuals, el que és important ara és lluitar contra la pandèmia amb tots els mitjans disponibles.Llegeix més »
Governança de dades, gestió documental o governança de la informació? – Joan Soler Jiménez
Hi ha una confusió freqüent entre conceptes que haurien de ser entesos d’una manera semblant. Probablement és una confusió promoguda voluntàriament per interessos concrets d’estructures governamentals i de grups professionals que, en comptes d’ajudar a resoldre’n la comprensió, acaben generant la sensació de l’existència de compartiments estancs que s’ocupen de coses que es venen com a diferents quan en realitat formen part d’un mateix ecosistema. És el cas de conceptes com els de gestió documental, governança de dades o governança de la informació. Què és què? I quan és quan? Això és el que, modestament, volem aclarir en aquest apunt. I ho fem amb la convicció que és vital arribar a un acord comú pel que fa a la manera com anomenem «allò» que duen a terme diàriament un conjunt de professionals, que apliquen un seguit de metodologies, que permeten acomplir unes normatives i que aporten solucions organitzatives orientades al tractament transversal, holístic i complet del capital informacional que produeix una organització. Per fer-ho, però, començaré explicant què cal entendre per capital informacional.Llegeix més »
Ciències del comportament, gestió pública i dret públic: l’exemple de les respostes davant la covid-19 – Juli Ponce Solé
1. Decisors públics i privats i racionalitat. Importància per a la gestió pública: bon govern i bona administració
D’acord amb les aportacions provinents de les denominades behavioural sciences o ciències de la conducta humana, sobretot de la psicologia, amb els coneguts treballs de Kahneman, Premi Nobel d’Economia del 2002, actualment s’ha arribat a un punt en què aquestes dues idees són àmpliament acceptades:
– La racionalitat absoluta de la persona —de l’anomenat Homo economicus, com a model de decisor utilitzat en l’economia neoclàssica— no existeix, ja que, abans de res, i pel que ara ens interessa, la racionalitat humana és limitada, com ja fa molts anys va assenyalar el Premi Nobel d’Economia del 1978 Herbert Alexander Simon, i perquè, a més, no té en compte comportaments perfectament racionals com la reciprocitat i l’altruisme.
– Aquesta racionalitat està interferida per heurístiques (dreceres mentals per estalviar-nos energia) i biaixos (errors sistemàtics causats per les heurístiques).
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.