Com podíem viure sense teletreballar? – Lluís Casado Esquius

El teletreball aporta uns avantatges molt clars, però també significa un repte per a les organitzacions, que han de revisar els seus principis i sistemes de gestió. En aquesta entrada es plantegen alguns d’aquests factors imprescindibles per tal d’assolir un bon resultat amb el teletreball.

La pandèmia causada per la COVID-19 està tenint molts efectes sanitaris, econòmics, psicològics, i també en el món del treball. Per pura necessitat, i de manera urgent, moltes empreses van haver d’improvisar sistemes de teletreball per a les tasques que el permetien, atès que d’una altra manera haurien hagut d’interrompre la seva activitat. Va ser una bona resposta enfront d’una situació d’emergència i, per tant, els efectes secundaris negatius eren disculpables.Llegeix més »

Cap a l’oficina 360 – Ester Manzano Peláez

Cap a l’oficina digital
En aquests temps en què totes les organitzacions estan repensant les formes en què les persones treballen, es relacionen entre elles i fan ús dels espais físics, aprofitant les oportunitats que ofereixen les noves tecnologies, s’ha estès el «mantra» treballa en qualsevol lloc. Sota aquesta filosofia, s’està optant per models de treball més flexibles, en els quals no preval la presencialitat. Només calen una bona connexió i un dispositiu per fer les tasques quotidianes de treball, estar en comunicació amb els companys i els col·laboradors i assolir els resultats de les organitzacions. En aquest context, com ens preparem les administracions públiques? A continuació destaquem algunes iniciatives:Llegeix més »

Ara és el moment de l’avaluació – Xavier Cuadras Morató i Marc Balaguer

L’actuació dels poders públics per fer front a la pandèmia s’ha centrat tant a mirar de donar resposta a l’emergència mèdica que aquesta situació està generant com a tractar de mitigar els efectes econòmics i socials que la disminució de l’activitat provocada pel confinament està tenint sobre persones i empreses.

El fet de donar resposta a l’emergència sanitària i dedicar tots els mitjans públics a aspectes directament relacionats amb la recuperació social i econòmica podria tenir com a conseqüència possible l’ajornament de totes aquelles activitats relacionades amb l’avaluació de les polítiques públiques, amb el pretext que, en les circumstàncies actuals, el que és important ara és lluitar contra la pandèmia amb tots els mitjans disponibles.Llegeix més »

Governança de dades, gestió documental o governança de la informació? – Joan Soler Jiménez

Hi ha una confusió freqüent entre conceptes que haurien de ser entesos d’una manera semblant. Probablement és una confusió promoguda voluntàriament per interessos concrets d’estructures governamentals i de grups professionals que, en comptes d’ajudar a resoldre’n la comprensió, acaben generant la sensació de l’existència de compartiments estancs que s’ocupen de coses que es venen com a diferents quan en realitat formen part d’un mateix ecosistema. És el cas de conceptes com els de gestió documental, governança de dades o governança de la informació. Què és què? I quan és quan? Això és el que, modestament, volem aclarir en aquest apunt. I ho fem amb la convicció que és vital arribar a un acord comú pel que fa a la manera com anomenem «allò» que duen a terme diàriament un conjunt de professionals, que apliquen un seguit de metodologies, que permeten acomplir unes normatives i que aporten solucions organitzatives orientades al tractament transversal, holístic i complet del capital informacional que produeix una organització. Per fer-ho, però, començaré explicant què cal entendre per capital informacional.Llegeix més »

La gestió de la qualitat dels serveis públics com a palanca de transformació – Ester Manzano i Pelaez

I. La bona administració: orígens i evolució 

La Carta dels drets fonamentals de la Unió Europea, proclamada a la Cimera de Niça el desembre de l’any 2000, reconegué per primer cop el dret dels ciutadans a una bona administració. Aquest dret es traslladà en el nostre ordenament jurídic intern a l’article 30 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, vinculat al dret d’accés als serveis públics i al tracte imparcial, objectiu i proporcionat. A nivell  legal, es recollí a l’article 22 de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i procediment de les administracions públiques de Catalunya. Aquest quadre normatiu es completà amb les previsions de l’article 23 de la referida Llei, relatiu al dret a uns serveis públics de qualitat, i amb la instauració de les cartes de serveis com a eina de millora de la qualitat, en connexió amb els principis d’eficàcia, eficiència, proximitat, simplificació i racionalitat administrativa previstos a l’article 31 de la mateixa Llei.Llegeix més »