Una nova llei de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya: 4 eixos de treball – Ismael Peña-López

El Govern treballa en un nou marc legal per a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) amb la voluntat de fixar el paper de la institució dins l’ecosistema de governança pública i de situar-la com a vertebradora de la formació dels servidors públics per al conjunt de les administracions catalanes. Després de l’aprovació, el passat 14 de desembre, de la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, avui s’obre un procés participatiu per recollir l’opinió de la ciutadania i del personal de les administracions públiques sobre com hauria de ser aquesta escola. La nova llei ha d’actualitzar la llei 4/1987, de 24 de març, reguladora de l’Escola d’Administració Pública, per adaptar-la als canvis que ha experimentat l’Administració i el conjunt de la societat en els darrers 35 anys. En aquest sentit, l’EAPC vol esdevenir motor de canvi i agent central en la transformació de les administracions públiques i es configura com a plataforma de generació, gestió i transferència de coneixement en matèria de funció pública i de polítiques públiques per contribuir a desplegar una administració eficient, professional i excel·lent al servei de les persones.

El 24 de març de 1987 es publicava la llei reguladora de l’Escola d’Administració Pública. La llei, en certa manera, reinstitucionalitzava una Escola creada el 2 de juliol de 1912 però suspesa dos cops des de llavors: per la dictadura del general Primo de Rivera i per la dictadura del general Franco.

L’encàrrec que el Parlament fa l’any 1987 a l’Escola és molt clar i segueix vigent: formació, selecció de persones i, més tímidament, recerca i estudi.Llegeix més »

Planificació estratègica de l’EAPC per a la XIV Legislatura – Síntesi – Ismael Peña-López

Les diferents onades de canvi que s’han anat succeint les darreres dècades –la globalització, la digitalització, la pèrdua de confiança en les institucions democràtiques i l’auge del populisme i el feixisme, la crisi financera de 2008 i la crisi de la COVID-19 el 2020, etc.– han posat en qüestió de forma pregona si el model d’Estat actual –que, en termes generals, té segles de tradició– segueix essent vàlid o cal que es transformi profundament.

La nostra proposta és virar cap a un model d’Estat com a plataforma, un Estat menys vertical i dirigit que deixi més espais a la capacitació, a l’empoderament, a la concurrència d’actors que operen sobre unes infraestructures –legals, metodològiques, tecnològiques o físiques– de lliure accés.Llegeix més »

Impactes de les polítiques públiques de formació directiva. Un estudi de cas: supervisió àgil – JoanMa Torres i Natàlia Sureda

Introducció
A l’article anterior “Supervisar el teletreball d’una manera àgil i eficient és possible si aprens com implementar-lo“ parlàvem sobre la importància de supervisar àgilment els processos implicats en el teletreball per tal d’assegurar l’èxit, i ens centràvem especialment en els com.

Per fer-ho, també vam exposar algunes claus per a l’èxit i marcs de treball àgils per aconseguir superar els reptes que planteja el treball híbrid estructural. Per assegurar els nostres objectius, les eines han de ser concretes i efectives, i la clau és com les podem utilitzar.Llegeix més »

La nova gestió del coneixement – Joaquín Gairín, Anna Díaz i Cecilia Inés Suárez

La gran revolució de les darreres dècades es dona en l’àmbit del coneixement, que va lligat al factor humà com a protagonista i que es relaciona amb els processos d’innovació i canvi en les organitzacions. D’una banda, es reconeix que tan importants com en altres temps van ser les eines de treball, la capacitat productiva o el capital, actualment el que és determinant és el coneixement que tenen les persones i que resulta cabdal per donar respostes diferents als reptes canviants que planteja la realitat. D’altra banda, el coneixement personal, quan és compartit i es vincula a les necessitats de les organitzacions, es converteix en un factor clau per a la innovació i en un mitjà per reforçar la cultura col·lectiva i col·laborativa.

De tota manera, els efectes positius que pot tenir organitzar i compartir el coneixement existent només ho seran si aquest es gestiona oportunament i de manera adient. Amb el temps, hem après estratègies i eines que ens permeten gestionar més adequadament el coneixement existent. Seguim en aquesta línia d’explorar noves propostes sobre la gestió del coneixement, sense oblidar que també són importants els processos dirigits a crear nou coneixement.Llegeix més »

Jugar no és només cosa de mainada – Mercè Bernardo Universitat de Barcelona

Conjunt de daus a sobre d'una taula de fusta
Font: Riho Kroll (Unsplash)

La formació continuada a l’Administració pública és un repte que ha de contribuir al canvi a una administració que, entre altres aspectes, sigui més propera a la societat.

La formació dels treballadors és, doncs, un eix clau, però trobar quina és la metodologia de formació que millor permet assolir el nou coneixement o interioritzar-ne l’existent no sempre és fàcil ni té una única resposta.

Una de les opcions és la ludificació, és a dir, aplicar els elements del disseny de jocs en contextos que no són jocs, aprofitant l’experiència sensorial que aporta el joc. Aquesta metodologia té, com a beneficis principals, la millora en la motivació i implicació dels participants, millor rendiment, canvis en el comportament, i millora de la satisfacció, entre d’altres. No totes les activitats es poden ludificar, i cal que es compleixin unes característiques bàsiques, com per exemple que tingui uns objectius clars, que es pugui mesurar i que hi hagi retroalimentació als participants, a part de les recompenses que es puguin associar amb els resultats.Llegeix més »