Les diferents onades de canvi que s’han anat succeint les darreres dècades –la globalització, la digitalització, la pèrdua de confiança en les institucions democràtiques i l’auge del populisme i el feixisme, la crisi financera de 2008 i la crisi de la COVID-19 el 2020, etc.– han posat en qüestió de forma pregona si el model d’Estat actual –que, en termes generals, té segles de tradició– segueix essent vàlid o cal que es transformi profundament.
La nostra proposta és virar cap a un model d’Estat com a plataforma, un Estat menys vertical i dirigit que deixi més espais a la capacitació, a l’empoderament, a la concurrència d’actors que operen sobre unes infraestructures –legals, metodològiques, tecnològiques o físiques– de lliure accés.Llegeix més »
Introducció
La gran revolució de les darreres dècades es dona en l’àmbit del coneixement, que va lligat al factor humà com a protagonista i que es relaciona amb els processos d’innovació i canvi en les organitzacions. D’una banda, es reconeix que tan importants com en altres temps van ser les eines de treball, la capacitat productiva o el capital, actualment el que és determinant és el coneixement que tenen les persones i que resulta cabdal per donar respostes diferents als reptes canviants que planteja la realitat. D’altra banda, el coneixement personal, quan és compartit i es vincula a les necessitats de les organitzacions, es converteix en un factor clau per a la innovació i en un mitjà per reforçar la cultura col·lectiva i col·laborativa.
Quan de més joves miràvem sèries futuristes com Star Trek, o pel·lícules de ficció com 007 o Star Wars, on els protagonistes premien un botó d’un mòbil o portàtil i els sortia la imatge de l’interlocutor en una pantalla, pensàvem que aquest futur era molt llunyà i que mai no l’arribaríem a veure’l.