Escollir ciutadans de forma aleatòria per participar en la presa de decisions públiques s’està consolidant com una fórmula d’innovació democràtica arreu del món[1] i, actualment, la Generalitat de Catalunya també està treballant amb ella. Tanmateix, aquesta idea ja es va desenvolupar fa molts segles a l’antiga Grècia com a un element central del seu model de democràcia. Els seus magistrats, els que havien de preparar i executar les decisions més importants de la polis, s’escollien per sorteig d’entre els ciutadans amb dret a participar a l’Assemblea.
El motiu pel qual actualment s’estan recuperant aquestes idees com a fórmules innovadores de participació ciutadana, la manera com ho estem treballant a la Generalitat i les possibilitats que ens pot oferir és el que volem explicar en aquest article del blog.Llegeix més »
A l’inici del mandat actual, la Coordinació d’Estratègia Corporativa i Concertació Local (CECCL) de la Diputació de Barcelona va impulsar el desplegament d’un projecte de revisió i millora de la política de cooperació local de la corporació, amb l’objectiu d’adaptar-la a les necessitats i expectatives canviants dels governs locals destinataris i optimitzar, d’aquesta manera, el suport en benefici de l’equitat territorial, la transparència, el bon govern i l’eficiència en la gestió.
El diàleg Causes i conseqüències de la corrupció, organitzat per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya l’1 de juliol en el marc del Màster en Direcció Pública, va comptar amb la intervenció d’Elisenda Malaret, catedràtica de Dret Administratiu de la Universitat de Barcelona i codirectora del Màster en Direcció Pública, i Miguel Ángel Gimeno, director de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC). El debat va ser moderat per Agustí Cerrillo, codirector del Màster.