Les dades com a eix vertebrador de les administracions: l’element clau per ajudar les empreses – Ana Guerra Garcia

Autoria: Buffik. Font: Pixabay

Seguint amb els apunts en què hem parlat de la Finestreta Única Empresarial (FUE) –Donant resposta des de la FUE a 10 queixes freqüents d’empreses i professionals i Un llarg viatge: l’experiència de creació de la Finestreta Única Empresarial–, avui us expliquem com des de l’ecosistema de gestió de la FUE s’està treballant amb les dades i la importància del Directori d’empreses, establiments i registres.

A l’era digital, la gestió de dades s’ha convertit en un element central per a les administracions públiques. Però, qui és realment el propietari d’aquestes dades? I com se’n garanteix un ús ètic i responsable?Llegeix més »

Per un model de dades comú al món local, l’eina és clau – Xavier Altafulla

Font: Freepik.es

L’ús d’eines comunes als ajuntaments té un conjunt de beneficis que van molt més enllà d’un simple estalvi econòmic. En aquest apunt es proposa un argument més: avançar cap a un model de dades unificat.

En el món local, la història explica la realitat actual. Abans de la irrupció tecnològica, cada ajuntament oferia els seus serveis havent organitzat equips i processos com sabia, o com podia. L’article 4 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, dona als municipis la potestat d’autoorganització. I de portes endins, els ens locals eren caixes negres sobre les quals no se sabia gaire, mentre no afectés gaire la qualitat del servei.

Quan ara, entre ajuntaments diferents, seiem junts per col·laborar en l’elaboració d’eines compartides, en entrar en matèria ens adonem que, a part d’organitzacions amb estructures diferents i processos diferents, les paraules tenen un significat diferent.Llegeix més »

La bona governança en acció: el Model de govern de les dades a la Generalitat – Anna Sàez Bernal
Aquest apunt ha estat elaborat en el marc del mòdul 1, sobre governança, ètica i integritat, del Pla de desenvolupament directiu. Aquest mòdul té com a finalitat empoderar el personal directiu perquè participi en la governança del seu àmbit de responsabilitat i pugui promoure relacions nacionals i internacionals rellevants en el seu àmbit.

Font: freepik.com

L’entorn actual, marcat per la incertesa i la rapidesa dels canvis, ens planteja reptes cada cop més complexos i interconnectats. Problemes com la desigualtat social, el canvi climàtic, la crisi migratòria o la massificació turística de les grans ciutats no es poden abordar amb solucions simples o immediates. Són desafiaments globals que demanen una mirada àmplia, ja que involucren una gran diversitat d’actors que cal escoltar i coordinar. Davant d’aquesta realitat, les administracions públiques tenen un paper clau: són les encarregades de liderar i coordinar les respostes a aquests problemes, actuant com a eix vertebrador d’estratègies efectives que abordin a fons aquests reptes amb la màxima cura i responsabilitat. Però no poden fer-ho soles. En aquest sentit, han de poder ser promotores i facilitadores d’espais col·laboratius per treballar amb altres agents implicats que permetin abordar conjuntament aquests reptes i establir consensos, per més difícils que semblin.Llegeix més »

El Codi ètic de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya – Daniel Castaño García
Aquest apunt ha estat elaborat en el marc del mòdul 1 del Pla de desenvolupament directiu sobre governança, ètica i integritat

Autor: Isidre Obregon Gomà

L’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC) és un òrgan tècnic al servei de l’Administració de justícia que té com a funció principal assistir tècnicament els òrgans judicials i fiscalies mitjançant l’emissió d’informes pericials.

L’Institut depèn de la Secretaria per a l’Administració de Justícia del Departament de Justícia, Drets i Memòria. L’organització, estructura i funcionament estan recollits al seu Reglament, aprovat per decret, d’acord amb les previsions de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial, i el Reglament estatal dels instituts de medicina legal i ciències forenses.Llegeix més »

Donant resposta des de la Finestreta Única Empresarial a 10 queixes freqüents d’empreses i professionals – Loli Triviño Villaverde

Autor: Elton Sa. Font: Unsplash

Com ja us vam explicar en un apunt anterior, el llarg viatge de la Finestreta Única Empresarial (FUE) es va centrar des del primer moment a conèixer i resoldre les necessitats dels nostres usuaris: empresaris, autònoms, persones emprenedores i també intermediaris.

A diferència d’altres finestretes úniques, la FUE no és d’una administració o una altra, sinó que s’ha conceptualitzat des del principi perquè sigui la finestreta única de l’empresa. La FUE ha estat, i continua sent, un projecte de país, un projecte tan reformador i ambiciós que ha necessitat actuacions importants des dels punts de vista organitzatiu i jurídic, i ha requerit la implicació de grans projectes tecnològics. Aquestes actuacions s’han desenvolupat de manera sincronitzada i en paral·lel per poder avançar fins a aconseguir que la FUE, avui dia, sigui un projecte consolidat. Ara mateix disposem d’un “ecosistema FUE” en ple rendiment que és capdavanter pel seu model i visió innovadora, amb 23 oficines distribuïdes pel territori català que gestionen uns 650.000 expedients l’any.Llegeix més »