La tècnica del 3×3 en la comunicació oral – Àgueda Vallès i Elizalde

En un sentit ampli, la comunicació consisteix a fer arribar informació per mitjà d’un canal des d’un emissor a un receptor, però tot plegat és més complex del que sembla. Hi ha molts factors que intervenen en l’intercanvi comunicatiu humà i que l’influeixen fins al punt d’arribar a negar, per exemple, per mitjà del context, el que s’està afirmant amb les paraules. En realitat, podem afirmar que ens comuniquem per l’autopista de les emocions.

De què depèn i a on es decideix l’èxit comunicatiu? L’emissor tria, o li sembla que tria, les formes lingüístiques, les corporals i les paralingüístiques i porta la iniciativa. Però el receptor rep el missatge des de la seva perspectiva. Cal, doncs, que l’emissor s’adeqüi al receptor i que triï les frases, els gestos, la veu, els recursos gràfics, d’escenografia… més eficaços i atraients sempre des del punt de vista del receptor i això sense perdre mai de vista l’objectiu comunicatiu.Llegeix més »

Formació contínua. Avancem junts – Ariadna Rectoret i Jordi

La societat del coneixement és cada vegada més exigent en les competències que hem de tenir els treballadors i treballadores per desenvolupar-nos en els nostres llocs de treball. Ja no n’hi ha prou amb estudiar i posar-se a treballar. Ara cal mantenir les competències al mateix ritme que es mou el nostre entorn, i hem d’adaptar-nos a una gran velocitat per donar tot el que puguem de nosaltres mateixos.

L’arribada de les noves tecnologies a una velocitat vertiginosa a gairebé tots els llocs de treball o la internacionalització de les empreses introdueixen moltes variables que generen nombrosos canvis en els llocs de treball, en les empreses i en les organitzacions. Encarar aquests canvis i adaptar-s’hi només és possible mitjançant la formació contínua.

La formació contínua, a més d’ajudar-nos en l’adaptació als canvis que hi ha en l’entorn laboral, afavoreix la igualtat d’oportunitats, permet que els treballadors facin front a la presa de decisions i a la solució de problemes i contribueix a la nostra integració.Llegeix més »

Ciències del comportament, gestió pública i dret públic: l’exemple de les respostes davant la covid-19 – Juli Ponce Solé

1. Decisors públics i privats i racionalitat. Importància per a la gestió pública: bon govern i bona administració

D’acord amb les aportacions provinents de les denominades behavioural sciences o ciències de la conducta humana, sobretot de la psicologia, amb els coneguts treballs de Kahneman, Premi Nobel d’Economia del 2002, actualment s’ha arribat a un punt en què aquestes dues idees són àmpliament acceptades:

– La racionalitat absoluta de la persona —de l’anomenat Homo economicus, com a model de decisor utilitzat en l’economia neoclàssica— no existeix, ja que, abans de res, i pel que ara ens interessa, la racionalitat humana és limitada, com ja fa molts anys va assenyalar el Premi Nobel d’Economia del 1978 Herbert Alexander Simon, i perquè, a més, no té en compte comportaments perfectament racionals com la reciprocitat i l’altruisme.

– Aquesta racionalitat està interferida per heurístiques (dreceres mentals per estalviar-nos energia) i biaixos (errors sistemàtics causats per les heurístiques).

Llegeix més »

La família gencat mola… I això que alguns ja tenen 25 anys 😉! – Jordi Graells i Costa

gencat_botOKEls canals d’atenció ciutadana de la Generalitat de Catalunya estan d’aniversari per partida triple. El web compleix 25 anys, el servei telefònic del 012 celebra els seus 20 i, com si amb això no n’hi hagués prou, en fa 10 que es va decidir ser present a les xarxes socials més clàssiques (Twitter, Facebook, Youtube, Linkedin…). I tots junts, malgrat el pas dels anys, es confabulen per continuar sent terriblement atractius per a tot tipus de públic malgrat els anys que porten a les espatlles.Llegeix més »

La importància dels valors a l’organització – Manel Muntada

Photo by Riccardo Annandale on Unsplash

Els valors són els principis ideològics o morals pels quals es guien les persones i les societats.

Principi, moral o guiar són components de la definició que delaten la importància dels valors quan es tracta d’explicar no tan sols les actuacions que les persones duen a terme, sinó també el seu estat d’ànim o la manera com perceben aquestes actuacions quan no es corresponen o són contràries als seus principis «morals».

Els nostres valors estan imbricats en la nostra vida mental i actuen no solament determinant els criteris a partir dels quals decidim les nostres actuacions, sinó també com a paràmetres a partir dels quals ens sentim més o menys satisfets i orgullosos de nosaltres mateixos quan tenim l’oportunitat de portar-les a terme.

Llegeix més »