La societat del coneixement és cada vegada més exigent en les competències que hem de tenir els treballadors i treballadores per desenvolupar-nos en els nostres llocs de treball. Ja no n’hi ha prou amb estudiar i posar-se a treballar. Ara cal mantenir les competències al mateix ritme que es mou el nostre entorn, i hem d’adaptar-nos a una gran velocitat per donar tot el que puguem de nosaltres mateixos.

L’arribada de les noves tecnologies a una velocitat vertiginosa a gairebé tots els llocs de treball o la internacionalització de les empreses introdueixen moltes variables que generen nombrosos canvis en els llocs de treball, en les empreses i en les organitzacions. Encarar aquests canvis i adaptar-s’hi només és possible mitjançant la formació contínua.

La formació contínua, a més d’ajudar-nos en l’adaptació als canvis que hi ha en l’entorn laboral, afavoreix la igualtat d’oportunitats, permet que els treballadors facin front a la presa de decisions i a la solució de problemes i contribueix a la nostra integració.

L’Oficina Internacional del Treball va publicar, l’any 2003, Aprendre i formar-se per treballar en la societat del coneixement. Es tracta d’un document que estableix com a element essencial de tota l’estratègia de formació permanent “[…] un sistema d’adquisició de competències per a adults que gaudeixi del suport adequat del sector públic o dels empresaris, que tingui en compte les necessitats de la família i que ofereixi la possibilitat de reciclar-se durant tota la vida. Aquest sistema ha d’incloure programes de formació al lloc de treball (formació contínua) de gran qualitat i oferir a les persones interessades les capacitats necessàries per a l’aprenentatge autònom”.

A Catalunya, quan parlem de formació de treballadors i treballadores ens referim a la formació contínua i quan parlem de la formació contínua ens referim a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) i de nosaltres. Nosaltres som, d’una banda, el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC), i de l’altra, el Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya (CFCC). Tots dos som organismes dependents del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

Per tant, la Generalitat té tres organismes que es dediquen a promoure la formació contínua dels treballadors i treballadores de Catalunya: l’EAPC, per a tots els treballadors i treballadores públics; el SOC, per als treballadors i treballadores que estan a l’atur, i el CFCC, per als que estan ocupats. Aquests tres organismes, més la formació que impulsen les empreses (la formació bonificada), constitueixen l’univers d’oferta de formació contínua.

Podem assegurar que les tres organitzacions busquem el mateix fi, els mateixos objectius i podem treballar junts en molts vessants de les competències que tenim assignades. El primer que podem fer i que farem és compartir, precisament, aquests objectius i la manera de mesurar-los.

És formació? Sí.

És per a treballadors i treballadores? Sí.

Busquem el mateix fi? Sí.

Així doncs, per què no ho fem junts?

Ho farem junts.

Les tres organitzacions ens hem proposat un repte molt ambiciós: compartir un model comú que ens permeti avaluar, a partir dels mateixos paràmetres, les diferents ofertes formatives i compartir-ne els resultats. El primer que cal fer és establir uns indicadors comuns, com a dades que ens ajudaran a mesurar objectivament l’evolució de la nostra activitat i ens permetran aprendre els uns dels altres.

Els objectius operatius (els que volem aconseguir) seran, majoritàriament, comuns i compartits pels tres sistemes, sobretot pel que fa a l’objectiu principal de garantir l’actualització de les competències i dels coneixements dels professionals i de millorar-ne permanentment la qualificació.

L’objectiu estratègic (el que vol cada institució en el sentit més ampli) de ben segur que serà comú, i es podria resumir en el fet de prestar un servei públic de qualitat.

Amb els objectius comuns podrem determinar els indicadors que permetin avaluar-nos i ser avaluats, a més de definir els èxits i els camps de millora. En definitiva, cal retroalimentar els nostres sistemes amb l’aprenentatge comú, fins i tot amb la comparació.

És un repte, però les sinergies que se’n poden derivar són de lectura positiva. Unir el saber fer de totes tres organitzacions es traduirà en la millora de les tres ofertes i, per tant, en una millora social.

Junts i juntes som més forts, més bons i més eficients i eficaços, i esperem demostrar-ho aviat. Us en mantindrem informats i informades.

 

Ariadna Rectoret i Jordi
Directora del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya