Ètica i transparència: repte o necessitat?

xarxesDeixa un comentari

La sessió sobre “Processos ètics i institucions” va cloure les Jornades d’ètica i estètica, amb les intervencions de Rafael Morales, de la Sindicatura de Comptes, i d’Albert Batlle, de l’Oficina Antifrau, que van parlar, sobretot, de les seves actuacions, competències i experiències professionals. Els ponents van reivindicar el paper de les seves institucions, però, també, que els seus informes, dictàmens i recomanacions es posin en pràctica com a mesura d’eficàcia de les actuacions. Així mateix, la Sindicatura fa actuacions posteriors de seguiment i de compliment de les recomanacions i s’ha posat de relleu, en algunes entitats, que les recomanacions es repeteixen. D’altra banda, es va insistir en el fet que tot i que s’ha millorat, en els darrers anys, en la rendició de comptes de les entitats locals, s’està arran del 50 % d’entitats que reten a temps. Quant al compte general del Govern de la Generalitat que lliura la Intervenció general, encara no conté tot el sector públic. En aquests dos aspectes les noves tecnologies ens haurien d’anar a favor i poder avançar els terminis.

Els ponents van insistir en la importància de tenir institucions de control, encara que se n’hagi de millorar l’efectivitat. Les lleis de la sindicatura hi han incorporat algunes millores.  També es va reflexionar al voltant de la salut moral de la funció pública, en comparació amb la salut moral de la societat, en general.

Durant les tres sessions que l’Escola ha organitzat en el marc d’aquestes Jornades d’ètica i estètica a les administracions públiques, ens han acompanyat en Norbert Bilbeny, en Josep M. Lozano, l’Agustí Cerrillo, en Jesús Lizcano, en Francesc Altarriba i els ja esmentats Rafael Morales i Albert Batlle, tots ells per incidir en una mateixa matèria, l’ètica pública, debat que no és nou al nostre país. De fet, les reflexions sobre ètica pública provenen d’antic,  al segle XIV l’escriptor gironí Francesc Eiximenis va escriure “Regiment de la cosa pública”, un tractat sobre l’ètica i el bon govern, potser el primer en la nostra llengua, que va servir als representants municipals de València de l’època per gestionar millor el seu govern.

Parlar d’ètica i transparència esdevé un element imprescindible en un moment en què es qüestiona la confiança cap al sector públic, cap a la direcció i líders públics i el personal al servei del sector públic.

Malgrat el retard en relació amb d’altres països europeus, el Govern de l’Estat està tramitant un avantprojecte de llei de transparència, accés a la informació i bon govern. Aquest és un primer pas en tot el procés de canvi que cal emprendre per millorar el grau de confiança de la nostra ciutadania. Però les normes, les institucions de control, els codis ètics a l’EBEP o el control de col·lectius concrets fa a les nostres organitzacions més transparents? són els empleats públics més ètics gràcies a la normativa que els obliga a ser-ho? les organitzacions públiques han de ser absolutament transparents pel fet de ser públiques o han de tenir algun element menys visible pel fet de ser organitzacions? han de ser els empleats públics més ètics que la societat o que els empleats del sector privat? es pot aprendre a ser ètic a través de la formació? la ciutadania recuperarà la confiança en el sector públic i en els seus empleats? maduresa democràtica i ètica pública i privada són dos valors que es correlacionen? quina part és a les nostres mans? quin full de ruta hem de seguir?

Totes aquestes preguntes són de resposta pausada i reflexiva…ens ajudeu a reflexionar-hi?

La formació semipresencial: objectiu o camí?

xarxes11 comentaris

De la mateixa manera que no dubtem que s’ha de ser especialment curós a l’hora de fixar els objectius d’aprenentatge de qualsevol acció formativa, o que hi posem una atenció especial a descriure els destinataris d’una formació, la tria de la modalitat també s’ha de tenir ben present a l’hora de planificar una activitat. Per decidir-la, cal tenir en compte, molt especialment, quatre aspectes: els objectius concrets a aconseguir, les competències que cal treballar durant el curs i que cal assolir, les característiques de les persones destinatàries (nivell de coneixements, perfil professional, interessos, localització geogràfica…) i els recursos de què es disposa.

La formació virtual i la presencial tenen els seus avantatges i els seus inconvenients, però no són, en termes absoluts, l’única sortida.

Entenem la formació semipresencial com una metodologia que combina en una mateixa activitat formativa dues modalitats d’aprenentatge: les sessions presencials i el treball en entorn virtual. També se l’ha volgut anomenar formació híbrida, formació mixta, blended learning o b-learning (per als que no tradueixen de l’anglès). Prengui el nom que prengui, el que és important és que ofereix a aprenents i docents la possibilitat de treballar per construir conjuntament el coneixement, i permet, gràcies a la interacció en diferents suports, enriquir el diàleg i afavorir l’aprenentatge globalment, ja que dóna un ventall més ampli de solucions adequades a cada acció formativa.

Llegeix més »

Eines per gestionar l’ètica a les administracions públiques

xarxesDeixa un comentari

El passat dia 28 de febrer  es va dur a terme la primera de les tres jonades d’ètica i estètica amb  la sessió inaugural que portava com a títol “Administracions ètiques; organitzacions intel·ligents”. La sessió volia respondre a la pregunta de què podia fer la ètica per una institució pública, i si calia afegir valors públics a la nostra tasca de treballadors de la cosa pública. La resposta va ser contestada afirmativament  pels dos ponents, per una banda Josep Maria Lozano va fer referència “a la necessitat de parlar de l’ètica d’una manera positiva i anticipativa i menys negativa i des del sermó” i per l’altra Norbert Bilbeny destacant conceptes com “sentit de la responsabilitat, integritat, lleialtat, compromís, justícia, consciència de servei públic” que van desenvolupar les seves ponències al voltant d’aquesta pregunta. Les organitzacions que es preocupen per l’ètica solen ser més eficients. Basta amb veure l’index de corrupció per països que publica Transparència Internacional per constatar-ho.

El proper dia 27 de març,  la segona de les sessions porta per títol “El marc d’integritat de les nostres administracions”, volem fer un pas més i reflexionar sobre aquells instruments  i valors  que ens poden  ajudar a tenir unes institucions millors.   Hi participaran Jesús Lizcano, catedràtic d’economia financera i comptabilitat de la Universitat Autònoma de Madrid. President de Transparència Internacional-España; Agustí Cerrillo Martinez. Doctor en dret i director dels Estudis de Dret i Ciències Polítiques de la Universitat Oberta de Catalunya i Francesc Altarriba i Mercader, Doctor en sociologia. Consultor especialitzat en anàlisi institucional i organitzacional.

De quines eines es poden dotar les administracions per gestionar l’ètica i els valors públics? És necessària una normativa sobre transparència pública i administrativa? És l’únic recurs que cal? Quin paper hi juguen els codis ètics i deontològics dels professionals al servei de les administracions públiques?

Cent anys d’Escola: una construcció compartida

xarxes29 comentaris

Aquests dies s’estan realitzant els primers actes de commemoració del Centenari de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.  L’Escola ha estat protagonitzada per moltes persones i per una gran diversitat de noms en aquest segle d’història. Tothom coincidirà a destacar el paper cabdal del fundador, Enric Prat de la Riba, o d’aquelles persones que en diferents moments van lluitar perquè l’Escola tornés a obrir en ser tancada pels diferents règims dictatorials.  Però l’Escola també té altres protagonistes: alumnat, docents, autors de publicacions, directors i directores, membres del Consell rector, consellers i conselleres de la Generalitat, treballadors i treballadores, i persones de totes les administracions catalanes.

Les organitzacions, també les públiques, s’impregnen de les maneres de fer de les persones que les formen i l’Escola, l’han format i la formen moltes persones que, d’una manera o altra,  creuen i participen activament en una institució fundada per legitimar, professionalitzar i dignificar les persones que han dedicat i dediquen la seva professió al servei públic.

L’Escola és l’espai de connexió dels empleats i empleades públiques de Catalunya; un centre on “tothom hi passa un dia o altre”.  Aquesta entrada al bloc vol ser un retrobament de les vostres experiències amb l’Escola.  Estem segurs que teniu alguna cosa a explicar-nos: anècdotes, sensacions, el vostre “primer dia” amb nosaltres… ens agradaria que compartíssiu aquestes vivències amb nosaltres i la resta de companyes i companys que, com dèiem, han conformat la memòria col·lectiva de la nostra centenària institució… esperem amb aquesta entrada que també en sigueu testimonis i que ens ajudeu a contribuir a la història de l’Escola en aquests primers 100 anys d’existència.  Volem aprofitar el nostre aniversari per fer-vos copartíceps d’aquesta commemoració i per felicitar-nos i felicitar-vos per aquest Centenari…

Moltes gràcies per compartir, en aquest bloc, les vostres vivències amb l’Escola!!!

Ètica i estètica en les administracions catalanes

xarxes2 comentaris

Al gener de l’any 1998 l’Escola, en col•laboració amb altres institucions catalanes, va publicar el text de l’OCDE “L’ètica en el servei públic. Pràctica i temes actuals”. El resum inicial amb el qual s’iniciava el contingut d’aquesta obra deia el següent: “Els països de l’OCDE estan amoïnats per la minva de confiança en l’Administració. Aquest ‘dèficit de confiança’, per dir-ne així, s’ha vist nodrit per un tot seguit d’‘escàndols’ esbombats convenientment que abracen des de la comissió d’accions no pas escaients per part de funcionaris públics fins a la corrupció a gran escala. Dels països membres, pocs –per no dir cap– han pogut escapar de les insinuacions, o de la certitud, d’haver actuat malament en aquest camp. Com a resultat d’això, l’ètica, els estàndards de comportament en la vida pública, ha esdevingut un afer d’una importància política considerable.”

Malgrat els catorze anys transcorreguts des de la publicació d’aquesta versió catalana del text de l’OCDE, aquest paràgraf de presentació manté pràcticament íntegre la seva vigència. Són molts els països on els problemes vinculats amb capteniments indesitjables en les administracions formen part del debat públic, i possiblement aquestes conductes negatives augmenten encara més el seu impacte social, en un moment com l’actual, en què un gran nombre de governs han de realitzar reajustaments pressupostaris.

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya vol continuar acollint aquest debat, per això ha organitzat les Jornades d’ètica i estètica en les administracions catalanes, que volen  donar a conèixer quin és l’estat del que s’anomena “marc d’integritat ètic” en el nostre país;  es tracta de veure l’estat actual de la qüestió i el possible desenvolupament de l’ètica en el marc de les administracions públiques en una triple vessant: instruments, processos i institucions. Les sessions, per tant, més enllà de les seves especificitats, intenten abraçar el camp de l’ètica en tota la seva complexitat pràctica. En aquest sentit, no es tracta només de donar a conèixer conceptes o valors públics, que també, sinó de repassar què hi ha i què s’ha fet en aquest camp en el nostre entorn públic i dins les nostres administracions.

En aquesta definició del que ja s’ha fet i del que pot continuar-se fent és molt important conèixer opinions que provinguin de l’experiència pràctica de tots els empleats públics, per això l’Escola vol convidar-te a utilitzar aquest bloc per aportar opinions i propostes que creguis d’interès per enriquir el debats de les idees que giren a l’entorn d’aquests conceptes.

Participa-hi!!