La gestió de les compres al sector públic…bones pràctiques

xarxesDeixa un comentari

L’EAPC prepara per al proper 11 d’octubre una jornada matinal d’intercanvi d’experiències de bones pràctiques en compres al sector públic català. Tal com preveu el programa, hi haurà una mostra àmplia de ponents vinculats i relacionats amb les àrees de compres.

La situació econòmica general, i la de Catalunya en particular, ha afectat profundament els pressupostos del sector públic i, per tant, també la capacitat que les seves compres actuïn com a  motor econòmic.

La idea del “més per menys” s’ha generalitzat i està impregnant bona part dels plantejaments i de les negociacions. Aquest fet també arriba a les persones.

Malgrat tot, hi ha eines jurídiques, econòmiques i tecnològiques que poden ajudar a trobar el camí que permeti complir amb múltiples objectius, interns i externs.

Centralització o descentralització? Aquesta pregunta i altres es repeteixen si pensem que els agregats són la clau de volta per a la millora dels preus.

L’Escola vol plantejar una sèrie de preguntes i reflexions que serveixin per al debat. Així mateix, us suggerim que en plantegeu vosaltres per tenir una visió més àmplia del que penseu.

1. Quins podrien ser els límits d’ús raonables de les subhastes electròniques? Quins són els elements objectius per determinar quan i en què cal utilitzar, o no, aquest procediment en les licitacions del sector públic?

2. L’opció Central de Compres pot ser compatible amb una organització combinada de PIMES i de grans empreses?  Com han de conviure les PIMES i les grans empreses en les diverses licitacions del sector públic?

Llegeix més »

No pots canviar la direcció del vent, així que canvia la direcció de la vela

xarxesDeixa un comentari

No pots canviar la direcció del vent, així que canvia la direcció de la vela. Aquest és un proverbi africà carregat de raó.

Les dues tardes directives que l’Escola ha realitzat fins ara han remarcat aquesta necessitat de canvi, d’adaptar-nos a un entorn cada cop més incert i en contínua ebullició que ha vingut per quedar-se.

La primera tarda directiva ens va fer reflexionar sobre la necessitat de comunicar més i millor. Sobrecomunicar les coses positives, ja que les negatives gairebé es comuniquen soles.

La segona tarda directiva, Trobar sortides fent camí, va incidir en la necessitat d’adoptar un rol proactiu davant dels problemes encara que no els percebem, però que hi són, per “caçar-los”. Deia l’Alfons Cornella que el món actual és “co-“ i la col·laboració entre institucions per incrementar sinèrgies i reduir costos, o la col·laboració de l’equip per millorar resultat, és imprescindible.

En el context actual, per tant, la col·laboració entre les persones és un element clau. L’actuació en equip, que no en grup. La visió comuna i el camí a seguir plegats. I el factor comunicació és molt important.

El dia 19 de juliol, la tercera tarda directiva, “Relacions poderoses”, ens farà reflexionar sobre la importància de les interaccions humanes en l’entorn professional. La relació que tenim amb nosaltres mateixos condiciona totalment la que tenim amb els altres. L’obre o la tanca. Convivim en espais de trobada o desacord, on el repte és mantenir vincles positius que donin sentit a una relació, i evitin les converses pendents, les que no es tenen mai, i que perpetuen la incomunicació i la no resolució dels problemes. El desafiament és construir xarxes on puguem reconèixer i ser reconeguts. I aquestes relacions ben construïdes i consolidades són poderoses en un entorn tan inestable com l’actual.

Hem de recuperar el valor de la conversa en tota la seva profunditat, converses per resoldre, per entendre’ns, per construir, pel gust de comunicar els projectes i per crear espais de comunicació on la col·laboració, les relacions i les persones siguin l’element clau.

Creieu que més d’una vegada heu tingut alguna “conversa pendent” amb algú del vostre entorn que ha fet que hi hagués problemes que no es resolien? Si heu conversat, el resultat ha estat positiu o negatiu?

La guineu i la comunicació

xarxes7 comentaris

A l’Escola d’Estiu 2012 hem decidit dedicar una jornada completa a la comunicació. La comunicació és l’eina que configura les relacions humanes; és la que ens permet intercanviar idees, sentiments, la que construeix el nostre pensament i li dóna coherència. Però tot i aquesta importància reconeguda, sembla que no esmercem prou esforços a garantir la qualitat dels nostres processos comunicatius.

Aquesta jornada es compon de dues conferències. En la primera abordarem una qüestió que, en un moment en què les xarxes socials i l’intercanvi de coneixements per Internet és tan habitual, sovint se’ns escapa: quin ús podem fer dels treballs d’altres persones? Com podem estar segurs que podem usar una imatge, un text, d’un altre autor sense vulnerar els seus drets de propietat intel·lectual? Quin abast tenen les llicències Creative Commons? Raquel Xalabarder, experta en aquests temes, resoldrà alguns dels dubtes que li hem plantejat prèviament i d’altres que puguin sorgir.

En la segona conferència, parlarem estrictament del procés comunicatiu; de la importància de mantenir una actitud adequada davant les diferents situacions comunicatives, d’estar amatents a percebre com es rep el nostre missatge per poder modificar o canviar el nostre plantejament si no aconseguim l’efecte desitjat.

Una faula explica que va córrer pel bosc el rumor que l’ós havia fet una llista negra d’animals que es volia menjar. Va anar a veure’l el cérvol i li va preguntar: és cert que tens una llista negra? I l’ós va respondre que sí. El cérvol va insistir: i jo hi sóc, a la llista? I l’ós digué que sí, i que aquella nit se’l menjaria. El cérvol no va dir res i l’ós el va devorar. L’endemà l’ós va rebre la visita de la guineu, que volia saber si era a la llista negra; quan l’ós li va respondre que sí, la guineu va preguntar: i me’n pots esborrar? I l’ós va dir: és clar que sí! I la guineu va marxar.

L’actitud positiva i proactiva, com explica aquesta faula, és important, perquè la comunicació no consisteix solament en la tria adequada de les paraules, sinó que està constituïda per un entramat d’idees, actituds i formes de manifestar-se que sovint no podem controlar, però sí que podem treballar i millorar. D’això, ens en parlarà Ferran Ramon-Cortés, expert en comunicació.

Creieu, doncs, que a l’Administració comuniquem adequadament? Quins penseu que són els nostres punts més febles? A la vostra organització, què és el que comuniqueu amb més bons resultats?

Esperem els vostres comentaris!

Decàleg per a impulsar el govern obert i la transparència als municipis catalans…i ara què?

xarxes1 comentari

El passat 9 de maig a l’EAPC hi va haver la Jornada sobre el govern obert i la transparència municipal.  Fruit d’aquesta jornada s’ha elaborat un decàleg que pot orientar els municipis de Catalunya a afrontar els reptes i les obligacions de transparència i govern obert que la futura Llei de transparència, accés a la informació i bon govern regularà, com també la normativa que elabori el Parlament de Catalunya i afecti el món local català.

Aquest decàleg fa referència a diferents aspectes rellevants, com poden ser el compromís polític, la modernització interna, l’ètica en l’actuació municipal, l’escolta activa, la informació accessible, el debat en el ple municipal, l’equilibri entre la tecnologia i els mitjans tradicionals, la presència virtual més enllà del web, la reducció dels costos tecnològics o l’estratègia adaptada a cada ajuntament.

Alguns d’aquests elements s’establiran a les respectives normes, estatal o autonòmica, però d’altres s’hauran de regular en l’àmbit de l’autonomia local. L’ EAPC, com a entitat activa i difusora d’aquestes reflexions a les administracions catalanes, us proposa en aquest bloc una sèrie de preguntes per a generar debat i participació. I amb aquesta implicació més directa, tant dels que varen participar a la jornada com dels que ara puguin dedicar una part del seu temps a compartir les reflexions amb els altres, podem aconseguir que el debat s’enriqueixi més enllà de la jornada.  Us animen que ens feu arribar les vostres reflexions i us agraïm per endavant la vostra participació.

Què en penseu d’aquest decàleg? Hi voleu afegir algun element? El trobeu útil? Potser és massa ambiciós i poc realista? Penseu que el compromís polític s’ha de manifestar en un codi ètic com el que recentment el govern francès ha imposat a alcaldes i regidors, tant del govern com de l’oposició? Requereix un acord ampli que inclogui també l’oposició municipal? Cal que els ajuntaments incloguin aquest decàleg en forma d’ordenança municipal, o això no ha de ser un requisit per tal d’arribar a uns bons resultats?  Penseu que els punts del decàleg són aplicables a tot tipus d’ajuntament?

I què hi diu la ciutadania? Penseu que aquesta Administració, que es proposa ser més transparent i oberta, ho serà realment? Penseu que les administracions són prou transparents i obertes? Considereu que aquestes propostes facilitaran que ho siguin més?

Esperem les vostres idees, comentaris i opinions.

Moltes gràcies!

Temps de fets, temps de comunicació

xarxes2 comentaris

El proper 29 de maig d’enguany, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya organitza una de les tardes directives que té programades aquest semestre, la jornada “Temps de fets, temps de comunicació”.

La comunicació ha canviat d’una manera radical en els darrers temps. Les tecnologies de la informació han generat nous canals, nous actors i noves maneres de fer, que posen a l’abast de la ciutadania la informació sobre allò que està succeint en el moment que es duu a terme.  Els experts en comunicació, gabinets de premsa, periodistes, sovint han deixat de ser els intermediaris predilectes que gestionaven la comunicació entre els emissors (Governs) i els receptors (Ciutadans)

Es planteja una reflexió necessària sobre com es comunica des de des del Govern i des de l’Administració Pública allò que es fa.

Aquest és un moment de gran incertesa i alta variabilitat, on els canvis es produeixen d’una manera contínua i inesperada.

En aquests moments, el Govern afronta una situació molt compromesa i crítica. La ciutadania té un grau de sensibilitat molt alt i exigeix respostes clares i ràpides. L’excés de comunicació es pot percebre com a propaganda i sovint es rebutja i el dèficit fa perdre vots i allunya dels ciutadans.  Com fer-ho?

Ja no són suficients els mitjans de comunicació tradicionals, sinó que l’entrada massiva de les xarxes socials obliga a repensar com es comunica.

En aquesta realitat, la comunicació amb transparència és més necessària que mai per no deixar incògnites o zones d’ombres en els resultats de l’acció de govern.

Per altra banda el missatge no pot ser el mateix. La notícia ha de vincular personalment d’alguna manera al qui la rep perquè se senti atret. La llista de coses fetes a l’estil del “passem comptes periòdic” tradicional rellisca i difícilment enganxa en la ciutadania. Una part del públic es mou al voltant dels 140 caràcters. Difícil aprofundir amb aquestes limitacions no?

L’Administració Pública sap comunicar avui en dia de manera eficient allò que fa? Genera en la ciutadania una visió realista de la tasca global que porta a terme?

Iniciem una reflexió conjunta? L’EAPC us suggereix que ens plantegeu preguntes per al ponent de la sessió, en Ferran Ramon Cortés.

Informació sobre les “Tardes directives 2012“