L’EAPC prepara per al proper 11 d’octubre una jornada matinal d’intercanvi d’experiències de bones pràctiques en compres al sector públic català. Tal com preveu el programa, hi haurà una mostra àmplia de ponents vinculats i relacionats amb les àrees de compres.
La situació econòmica general, i la de Catalunya en particular, ha afectat profundament els pressupostos del sector públic i, per tant, també la capacitat que les seves compres actuïn com a motor econòmic.
La idea del “més per menys” s’ha generalitzat i està impregnant bona part dels plantejaments i de les negociacions. Aquest fet també arriba a les persones.
Malgrat tot, hi ha eines jurídiques, econòmiques i tecnològiques que poden ajudar a trobar el camí que permeti complir amb múltiples objectius, interns i externs.
Centralització o descentralització? Aquesta pregunta i altres es repeteixen si pensem que els agregats són la clau de volta per a la millora dels preus.
L’Escola vol plantejar una sèrie de preguntes i reflexions que serveixin per al debat. Així mateix, us suggerim que en plantegeu vosaltres per tenir una visió més àmplia del que penseu.
1. Quins podrien ser els límits d’ús raonables de les subhastes electròniques? Quins són els elements objectius per determinar quan i en què cal utilitzar, o no, aquest procediment en les licitacions del sector públic?
2. L’opció Central de Compres pot ser compatible amb una organització combinada de PIMES i de grans empreses? Com han de conviure les PIMES i les grans empreses en les diverses licitacions del sector públic?
3. Les tecnologies TIC són indispensables per millorar l’anàlisi, la informació i la comunicació en els processos? Sense indicadors, mesures adequades de seguiment i sistemes d’avaluació de resultats és possible plantejar estratègies en gestió de compres?
4. Els acords marc es poden fer amb 1 proveïdor i amb “n”, si cal, però quan convé 1 o els diversos n, 2, 3, 4, 5, etcètera? El desenvolupament dels actuals acords marc es podrien completar, fins i tot substituir en el futur, per sistemes dinàmics de contractació?
5. En la línia de la proposta de nova directiva de contractació de la CE (Parlament i Consell), cal plantejar dues qüestions, caldria implementar de forma clara les consultes preliminars del mercat (art. 39) com a eina de concreció de necessitats? I, segona, l’associació per a la innovació, (art. 29) pot donar noves eines de definició de l’objecte i de l’execució del contracte?
6. La definició prèvia de l’objecte material del contracte, més enllà de la consulta al mercat, comporta la participació necessària dels destinataris dels béns, productes i serveis? Com i quan integrar dins de les diverses fases del procés, definició d’objecte, selecció contractista, execució prestacions i recepció del contracte, als futurs usuaris de les compres?
7. L’agregació de diverses i múltiples necessitats petites i disperses pel territori s’ha d’enfocar amb una adjudicació concentrada i amb una solvència elevada? En aquest sentit, el plantejament d’adjudicació per lots (homogenis o heterogenis) podria incorporar la fragmentació territorial i/o una determinació d’escalats segons les condicions de solvència dels licitadors en la mesura que siguin les empreses licitadores grans, mitjanes o petites?
8. Com afecta la situació econòmica actual en els canvis del teixit empresarial i en l’execució de contractes a mitjà/llarg termini? (extinció, fusió, modificació)? La divisió en lots, homogenis i heterogenis, i l’adjudicació a més d’un licitador en cadascun dels lots per executar les prestacions del contracte, pot ser una solució per fer front als riscos de manca d’aprovisionament?
9. Quin dels procediments de licitació, diàleg competitiu, obert, restringit o negociat pot ser de major i millor utilització per als òrgans de contractació dins d’una gestió de compres? Poden ser claus d’èxit en la presentació d’ofertes per als licitadors els models més participatius, diàleg competitiu i negociat, en la mesura que permeten valorar millor les solucions de les empreses?
10. Com ha de relacionar-se un model de Gestió de Compres amb els aspectes jurídics de la contractació i els econòmics de la legislació pressupostària a través dels plecs administratius i tècnics? Quins instruments de la vigent legislació de contractació del sector públic poden afavorir una millor gestió de compres dins dels objectius d’estalvi, economies d’escala, mediambientalment sostenibles i socialment responsables?
A tot això, vosaltres què hi dieu? Quines altres qüestions penseu que han de reflexionar els ponents per donar-nos la seva opinió el proper 11 d’octubre?
Esperem la vostra participació mitjançant tots els comentaris i preguntes que cregueu adequats. La jornada és vostra. Gràcies per endavant.