A l’Escola d’Estiu 2012 hem decidit dedicar una jornada completa a la comunicació. La comunicació és l’eina que configura les relacions humanes; és la que ens permet intercanviar idees, sentiments, la que construeix el nostre pensament i li dóna coherència. Però tot i aquesta importància reconeguda, sembla que no esmercem prou esforços a garantir la qualitat dels nostres processos comunicatius.
Aquesta jornada es compon de dues conferències. En la primera abordarem una qüestió que, en un moment en què les xarxes socials i l’intercanvi de coneixements per Internet és tan habitual, sovint se’ns escapa: quin ús podem fer dels treballs d’altres persones? Com podem estar segurs que podem usar una imatge, un text, d’un altre autor sense vulnerar els seus drets de propietat intel·lectual? Quin abast tenen les llicències Creative Commons? Raquel Xalabarder, experta en aquests temes, resoldrà alguns dels dubtes que li hem plantejat prèviament i d’altres que puguin sorgir.
En la segona conferència, parlarem estrictament del procés comunicatiu; de la importància de mantenir una actitud adequada davant les diferents situacions comunicatives, d’estar amatents a percebre com es rep el nostre missatge per poder modificar o canviar el nostre plantejament si no aconseguim l’efecte desitjat.
Una faula explica que va córrer pel bosc el rumor que l’ós havia fet una llista negra d’animals que es volia menjar. Va anar a veure’l el cérvol i li va preguntar: és cert que tens una llista negra? I l’ós va respondre que sí. El cérvol va insistir: i jo hi sóc, a la llista? I l’ós digué que sí, i que aquella nit se’l menjaria. El cérvol no va dir res i l’ós el va devorar. L’endemà l’ós va rebre la visita de la guineu, que volia saber si era a la llista negra; quan l’ós li va respondre que sí, la guineu va preguntar: i me’n pots esborrar? I l’ós va dir: és clar que sí! I la guineu va marxar.
L’actitud positiva i proactiva, com explica aquesta faula, és important, perquè la comunicació no consisteix solament en la tria adequada de les paraules, sinó que està constituïda per un entramat d’idees, actituds i formes de manifestar-se que sovint no podem controlar, però sí que podem treballar i millorar. D’això, ens en parlarà Ferran Ramon-Cortés, expert en comunicació.
Creieu, doncs, que a l’Administració comuniquem adequadament? Quins penseu que són els nostres punts més febles? A la vostra organització, què és el que comuniqueu amb més bons resultats?
Esperem els vostres comentaris!
Bon dia,
Em van agradar molt les dues ponències. Tinc tres dubtes per la Raquel Xalabarder…i una proposta.
Primer dubte. Nosaltres organitzem sovint jornades i participen ponents estrangers que ens cedeixen power points i que fins ara penjàvem al web. Si pactem abans que portin les llicències CC que ens convinguin a nosaltres i ens els lliurin amb aquestes, les podem penjar al web i al slideshare de la nostra institució, si ho saben abans?
Algunes vegades, els ponents son persones internes de la casa, suposo que podem fer el mateix que en el cas anterior, i encara amb més raó perquè aquest es un material de la nostra institució?
Segon dubte. L’any vinent volem endegar un concurs de cartells de disseny gràfic i volem que tot el material ens el lliurin de forma telemàtica (es tracta de cartells), es per això que havíem pensat en penjar-ho al flikcr i al big: És per això que per no trobar-nos en problemes posteriorment havíem pensat en especificar a les bases del concurs el tipus de llicència que volem que tinguin els cartells que ens presentin al concurs. També volíem posar a les bases del concurs que aquest material el penjarem al big i al flikcr. Es correcte això?
Tercer dubte. Acostumem a editar moltes publicacions que perquè siguin ser més explicatives i entenedores utilitzen il•lustracions, i ens trobem en que l’utilització de la mateixa imatge per cadascun dels suports (web, publicació, cartell) ens genera un cost addicional. Hi ha alguna mena de clàusula o contracte que eviti despesa per cada aplicació diferent?
Proposta.
M’agradaria si fos possible que s’obrís un canal de comunicació per tal de poder solucionar dubtes que tenim freqüentment pel tema de llicencies d’imatges, fotos, textos…., publicacions. Seria possible?
I no es tracta només de com comuniquem, sinó també de quan comuniquem. Internet i les xarxes socials han fet que haguem de canviar també les tàctiques, perquè la societat demana imediatesa en les informacions. Ara es tracta de comunicar bé, però s’afegeix un nou element: cal comunicar ràpid per ser eficaços. Si se’ns avancen a l’hora de comunicar, tindrem molt de perdut. I les organitzacions, estem preparades per fer-ho?
Bona tarda,
Estic d’acord amb el què s’ha dit fins ara.
Crec també que la comunicació interna és un tema estratègic molt important que no emprem de manera adequada.
Tenim molta informació a la intranet del Departament i això és molt positiu però ens falta comunicar amb passió, autenticitat, coherència amb les accions que fem….
Des de Formació podem fer propostes de millora, començant per millorar la comunicació del nostre pla de formació.
Fins demà!
Salutacions cordials
La gestió de la comunicació sembla una qüestió de sentit comú però manca en moltes organitzacions. S’haurien de dedicar més esforços a treballa la comunicació, donat que aquesta està íntimament relacionada amb la cultura organitzacional i contribueix molt a crear i consolidar a una bona organització.
Vull exposar una opinió: Crec que el donar una bona comunicació depèn, en part, de la motivació de les persones que estan en contacte amb el ciutadà i són la cara de l’Administració. Al meu Servei, a la Delegació Territorial del Govern de la Generalitat a Lleida, tenim l’OAC, l’Oficina d’Atenció al Ciutadà i les persones que hi treballen fan molt bé la seva feina, estan força motivades i interessades en formar-se en el camp de la comunicació.
En aquest sentit valoro positivament els cursos que ha organitzat aquest any l’EAPC com el “Taller de pautes de comunicació eficaces davant la diversitat de públic”, els “Tallers per a l’entrenament en habilitats comunicatives” o el “Taller semipresencial d’atenció a la ciutadania”.
Totalment d’acord amb la Sylvia 😉
A l’Administració patim greus problemes de comunicació però o no sabem o no volem posar fil a l’agulla. Al meu cap tinc ara mateix records llunyans i presents d’infinitat de moments en que una mala comunicació o una manca de la mateixa han causat conflices, malentesos, duplicitats de tasques… reunions interminables on no ens escoltem, correus que nomès entèn aquell que redacta…
Si hi ha alguna cosa que tenim clara els que ens dediquem a la formació és la importància de la comunicació: quantes vegades hem hagut d’explicar als caps, quan volen imposar un ponent en una activitat, i nosaltres sabem que no es bon comunicador, que aquest fet pot fer trontollar els objectius de la formació.
Quantes vegades, fent la detecció de necessitats, incloem las Plans de Formació cursos sobre comunicació (en totes les vessants) i finalment, se’ns qüestiona la necessitat de fer l’activitat, ja que tots parlem de la importància de la bona comunicació, de l’escolta activa, del feed back… però pocs, molt pocs, som sincers amb nosaltres mateixos quan analitzem la nostra manera de comunicar-nos i busquem els punts febles i les àrees de millora.
Cal que treballem de valent en aquest tema! Val la pena seguir per aquest camí!
Sabem que la comunicació és una assignatura pendent tant a les organitzacions públiques com a les privades. També sabem que l’absència o la mala comunicació generen problemes i pèrdues de temps. Malgrat això, no ho resolem. Mai he entès el motiu. Analitzar què has de comunicar i a qui pot ser una mica laboriós, però no és una tasca titànica.
Penso que les unitats de formació hem de reflexionar sobre com fer-nos visibles. I això significa en bona part, ser més proactives del que som, moure’ns més, analitzar qui volem realment que ens vegi, i quina és la millor estratègica per arribar-hi. Segurament la presentació de dades estadístiques no és la manera. Hem de pensar d’altres.