Governança de les TIC i transformació digital al món local – Xavier Altafulla

“Transformació digital i TIC món local”, prompt, Chat GPT 4o. Open AI, 10 de juliol de 2025, chat.openai.com

El model de governança de les TIC és diferent en cada organització. Dins d’un departament tècnic, els perfils, les tasques i la relació amb la resta de l’organització creen esquemes d’incentius diferents i processos de presa de decisions diferents. I això impacta en els resultats. En aquest article pretenem comparar els models més comuns al món local i presentar-ne l’evolució recent.

Per començar, la idea mateixa del que entenem per TIC pot ser diversa. I es genera un efecte Pigmalió, segons el qual la cultura organitzativa i la mirada gerencial acaben construint una realitat. Si entenem les TIC com la gestió de la xarxa i el suport a les persones usuàries, aquestes són els perfils que acabem tenint en plantilla i que confirmen el biaix. Fa trenta anys era així per a gairebé tothom, però des d’aleshores els departaments han anat canviant de nom i adquirint noves funcions amb altres perfils, encara que a velocitats molt diferents.Llegeix més »

Obertura de resolucions i decrets als ens locals – Hugo Barrós
Premi Audaç (1a edició, Xarxa Acadèmica de Govern Obert, RAGA Spain) atorgat a l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès, en la categoria “Municipis mitjans”, per l’avenç significatiu relacionat amb la publicitat activa

Captura de pantalla d'una secció del lloc web municipal de l'Ajuntament de Sant Quirz del Vallès titulada "Informació administrativa" amb diversa informació administrativa i icones clicables per a més detalls.

Què són i quina és la raó de ser dels decrets i les resolucions?

Abans de desgranar els principis bàsics i la normativa entorn de les resolucions municipals o els decrets d’un consistori, seria bo intentar definir-los. Si jo volgués explicar a familiars o amistats què són, miraria de fer-los entendre que una resolució és la manera habitual en què un ajuntament pren certes decisions pertinents sobre els serveis de la localitat i amb què es determinen les accions del veïnatge o les associacions, com en el cas de donar resposta a peticions, finalitzar tràmits, concedir ajudes, gestionar pagaments, fer contractacions, etc., d’interès públic.

Si tenim en compte, a més, que en l’àmbit local un ajuntament és l’administració autònoma més propera a la ciutadania per a prestar els serveis públics que contribueixen a satisfer les seves aspiracions i necessitats, el fet de conèixer aquest tipus de decisions que s’emeten cada dia hauria de constituir un pilar bàsic del bon govern.Llegeix més »

Governança cooperativa i relacions euromediterrànies – Gemma Aubarell

Font: “Xarxa d’interconnexions al mediterrani”, prompt. Chat GPT 4o. OpenAI, 7 de maig de 2025, chat.openai.com

Sabem que a l’era dels problemes complexos i entorns incerts, la gestió pública requereix una mirada sistèmica, adaptativa i transformadora (Cañigueral, 2024a, comentant Pia Andrews). Quan parlem de l’acció exterior en l’entorn de les administracions públiques, aquesta idea es fa encara més evident perquè aquests desafiaments són d’abast global i alhora ens afecten i impacten en les nostres relacions a escala regional: la crisi climàtica, l’eficiència energètica, la carència d’aigua, l’ocupació dels joves, les crisis humanitàries o la gestió migratòria. Són problemes estructurals, amb un impacte humà i social important, que afecten més enllà de les fronteres administratives i que han passat a ser gestionats per les administracions properes als ciutadans. Per això, conceptes com ara xarxa, obertura o cooperació, presents en tota estructura de governança innovadora (Cañigueral, 2024b, comentant Raúl Oliván), passen a ser cada cop més emprats per fer referència a les innovacions administratives necessàries, també en l’àmbit de l’acció exterior.Llegeix més »

La IA al servei de la gestió municipal: la ciutadania és la nostra prioritat, el nostre motor de canvi – Mercedes Aguilar Jurado i Jordi Núñez Freixa
Premis Alfons Ortuño 2024 en la categoria “Serveis finalistes”

Rubí, amb més de 82.000 habitants, és un territori divers que combina un nucli urbà compacte, urbanitzacions aïllades i una xarxa important de polígons industrials, fet que comporta certa complexitat territorial. Per gestionar-la de manera òptima, l’Ajuntament ha desenvolupat una eina pròpia a partir d’un sistema de gestió de manteniment assistit per ordinador (GMAO), al qual ha incorporat la perspectiva municipal: la gestió municipal assistida per ordinador o GMAO Rubí. Aquest sistema, gràcies a la introducció de la intel·ligència artificial (en endavant, IA) mitjançant l’aprenentatge automàtic (Machine Learning) amb algoritmes propis, automatitza processos per atendre de manera més eficient i àgil les necessitats municipals i de la ciutadania.Llegeix més »

El padró, un deure que és un dret – Adam Majó Garriga

Vista aèria de persones atravessant un pas de vianants.
Font: Unsplash. Autoria: Ryoji Iwata

El padró municipal és el registre administratiu on consten els veïns i veïnes d’un municipi; tots i totes, independentment de la situació econòmica, laboral o administrativa en què es trobin. L’ajuntament no pot condicionar la inclusió al padró a les circumstàncies concretes de les persones residents al municipi que el sol·liciten. D’acord amb l’article 15 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (LRBRL), tothom està obligat a inscriure’s al padró del municipi on resideix. En aquest sentit, les administracions municipals han de dur a terme les actuacions necessàries per facilitar l’empadronament a tothom que ho demani, sense discriminació ni traves de cap tipus. I pel fet de ser un deure dels veïns i les veïnes, l’administració n’ha de facilitar el compliment.

En origen, el padró era bàsicament una exigència de l’administració, que a través d’aquest registre podia activar el cobrament d’impostos o reclutar els joves per anar a l’exèrcit. Per això, la llei parla d’un deure i no d’un dret. Actualment, però, el padró és també un requisit sovint indispensable per accedir a alguns serveis i prestacions o per obtenir (tard o d’hora) determinats drets de ciutadania. És per això que parlem també del padró com a dret o, encara millor, com a meta-dret, que facilita l’accés a altres drets.Llegeix més »