Xavier Forcadell, coordinador general de la Diputació de Barcelona i professor associat de dret administratiu de la Universitat Rovira i Virgili, afirma que: “La qüestió referida a l’organització territorial, conjuntament amb la consideració del règim jurídic i el sistema de finançament local, constitueixen els eixos per a la vertebració d’un model territorial local que s’orienti a l’assentament d’uns governs locals forts, entenent-los com l’àmbit de Govern més proper a la ciutadania. Per això, és procedent fer una reflexió”. Aquesta afirmació indica la importància del diàleg que el mateix Forcadell va dur a terme amb l’aleshores delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a Girona, el Sr. Eudald Casadesús, qui va parlar sobre el tema a títol personal i va advertir que el seu coneixement era fruit d’allò que anomenem “trepitjar el territori”. Sens dubte, aquest coneixement pràctic del Sr. Casadesús i l’estudi que sobre la matèria ha dut a terme el Sr. Forcadell van ser el tàndem perfecte per abordar una qüestió que és clau per a la Catalunya actual i que serà cabdal per a la Catalunya del futur: l’organització territorial.
Però comencem aquesta relatoria amb l’experiència aportada pel delegat, que va fixar alguns punts clau des dels quals es va poder desenvolupar el diàleg:
– L’Administració de la Generalitat de Catalunya és massa vertical, massa complicada i cara, poc àgil per a l’organització del territori. En aquest sentit, la pràctica del dia a dia indica que hauria de ser una Administració més descentralitzada i més ubicada al territori, fets que provocarien una major eficiència.
– El tema de l’organització territorial és recurrent en el temps. I és que malgrat que se n’hagi parlat molt, encara no s’ha trobat un resultat que no sigui decebedor.
– De cara al futur, convindrà parlar principalment de dues adminitracions: la de la Generalitat i la del món local. En aquest esquema, els consells comarcals serien un ens instrumental i caldria pensar que cal una figura diferent per a l’entorn metropolità.
– I, finalment, també va afirmar que desitjaria que en el futur continuéssin existint els 948 municipis, fet que implicaria tenir unes condicions mínimes per fer que la gent hi vulgui viure.