El futur de l’organització territorial de Catalunya – Mònica Sabata

Xavier Forcadell, coordinador general de la Diputació de Barcelona i professor associat de dret administratiu de la Universitat Rovira i Virgili, afirma que: “La qüestió referida a l’organització territorial, conjuntament amb la consideració del règim jurídic i el sistema de finançament local, constitueixen els eixos per a la vertebració d’un model territorial local que s’orienti a l’assentament d’uns governs locals forts, entenent-los com l’àmbit de Govern més proper a la ciutadania. Per això, és procedent fer una reflexió”. Aquesta afirmació indica la importància del diàleg que el mateix Forcadell va dur a terme amb l’aleshores delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a Girona, el Sr. Eudald Casadesús, qui va parlar sobre el tema a títol personal i va advertir que el seu coneixement era fruit d’allò que anomenem “trepitjar el territori”. Sens dubte, aquest coneixement pràctic del Sr. Casadesús i l’estudi que sobre la matèria ha dut a terme el Sr. Forcadell van ser el tàndem perfecte per abordar una qüestió que és clau per a la Catalunya actual i que serà cabdal per a la Catalunya del futur: l’organització territorial.

Però comencem aquesta relatoria amb l’experiència aportada pel delegat, que va fixar alguns punts clau des dels quals es va poder desenvolupar el diàleg:

– L’Administració de la Generalitat de Catalunya és massa vertical, massa complicada i cara, poc àgil per a l’organització del territori. En aquest sentit, la pràctica del dia a dia indica que hauria de ser una Administració més descentralitzada i més ubicada al territori, fets que provocarien una major eficiència.

– El tema de l’organització territorial és recurrent en el temps. I és que malgrat que se n’hagi parlat molt, encara no s’ha trobat un resultat que no sigui decebedor.

– De cara al futur, convindrà parlar principalment de dues adminitracions: la de la Generalitat i la del món local. En aquest esquema, els consells comarcals serien un ens instrumental i caldria pensar que cal una figura diferent per a l’entorn metropolità.

– I, finalment, també va afirmar que desitjaria que en el futur continuéssin existint els 948 municipis, fet que implicaria tenir unes condicions mínimes per fer que la gent hi vulgui viure.

Read More »

Repensant la governança corporativa, Institució CERCA – Mònica Sabata

Relatoria elaborada per Mònica Sabata, Parc de les Humanitats i les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona

 “La Unió Europea s’ha adonat que la política científica d’un país és molt més del que es fa a les universitats. En general, podem dir que és una política de país”. Aquesta fou una de les primeres afirmacions que es van poder sentir durant el primer diàleg dedicat a repensar la governança corporativa. I és que aquest apartat del projecte Diàlegs (impulsat entre l’Escola d’Administració Pública de Catalunya i el Parc de les Humanitats i les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona) pretén parlar, observar i repensar la governança interna de les empreses públiques o semipúbliques i avaluar els reptes que aquestes hauran d’encarar en el futur. Per fer-ho, vàrem començar amb l’exemple de la Institució CERCA, un model que va permetre parlar de polítiques destinades al foment de la recerca. Un bon exemple per començar i un model d’èxit del nostre país. El diàleg va comptar amb la presència del director de la Institució CERCA i doctor en biologia a la Universitat de Barcelona, el Dr. Lluís Rovira, que va mantenir una conversa rica, clara i constructiva amb la Dra. Laura Díez, catedràtica en dret constitucional a la Universitat de Barcelona.

Comencem fent una descripció de la institució que ens ocupa: la Institució CERCA. És un sistema de quaranta-un centres de recerca, acumulatiu, fet —segons el seu director— a partir de la generositat de les universitats, la Generalitat i els centres que hi participen. Aquesta generositat és la seva màxima generadora de fortalesa i, al mateix temps, pot ser la portadora d’una certa fragilitat que es produiria si la cadena de confiances es trenqués i es retornés a un model atomitzat. La Institució CERCA està liderada per la Generalitat de Catalunya a partir de les competències que li són pròpies. Aquesta organització descentralitzada facilita l’autonomia de cadascun dels centres que en formen part, des de la seva pròpia identitat i organització (hi ha, per exemple, consorcis i fundacions, entre d’altres). Té un pressupost de 400 milions d’euros i uns actius de 1.000 milions d’euros. La xarxa compta amb mecenatges i donacions, per bé que sempre és un tema que cal millorar. I finalment, és una xarxa capaç d’exportar talent a l’exterior, amb noms prou coneguts com el Dr. Baselga i el Dr. Massagué.

Un cop feta la fotografia de la institució que ens permetrà parlar de governança corporativa, parlem del diàleg que van mantenir els dos científics, el qual ens va permetre fer un dibuix ben acurat del que hauria de ser la política de recerca al nostre país durant els propers anys. Vegem-ho.Read More »

La Gran Barcelona – Mònica Sabata

L’any 1964 Bob Dylan escrivia i afirmava que “els temps estan canviant”. Ho feia amb paraules que encara avui són escaients: “The line it is drawn/ The curse it is cast/ The slow one now will later be fast/ As the present now will later be past/ The order is rapidly fading/ And the first one now will later be last/ For the times they are a-changing”. I així, hem vist com durant els darrers anys moltes qüestions que semblaven estar consolidades sense cap mínima possibilitat de transformació han girat com un mitjó. Això és el que està succeint amb les ciutats i el concepte que en tenim. I és que les urbs, com a espais on es desenvolupa la política de proximitat, han esdevingut espais de canvi imparable. Algunes més que d’altres, evidentment, però en el global podem afirmar que el cas de Barcelona és prou paradigmàtic: el pas de la Barcelona tancada al mar a la Barcelona dels Jocs Olímpics va ser molt notable, així com també va ser-ho l’aposta de transformar un barri antigament industrial en un districte destinat a la innovació anomenant-lo 22@. Tanmateix, totes aquestes metamorfosis ja estan plenament integrades i ara és el moment de parlar del futur. I és que, a més del pas del temps, hi ha hagut dos fets que han marcat fortament aquesta ciutat: el procés i la crisi econòmica. I per això, hi ha qui defensa un nou concepte, el de la gran Barcelona, el qual suposa un canvi de paradigma i un salt important en tot allò que fa referència al relat que fins ara hem vinculat a la ciutat. Per parlar-ne aquest segon diàleg va comptar amb el Sr. Miquel Àngel Escobar (delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a Barcelona) que només començar va afirmar que “no es tracta d’una proposta tancada que vulgui excloure cap identitat” i el Dr. Joan Gabriel Burguera (cap d’estudis del grau de Comunicació i Indústries Culturals de la Universitat de Barcelona) que defensava que “cal construir un relat perquè hi ha un treball de l’àrea metropolitana que no qualla amb l’imaginari col·lectiu”. Però anem a pams i parlem-ne amb calma.Read More »

L’Educació com a vector de desenvolupament a Lleida – Mònica Sabata

El dimecres 26 d’abril vàrem començar a dialogar. Dit amb altres paraules, vàrem començar a conversar, parlar, discutir, intercanviar… I això és el que proposem fer durant els pròxims mesos. Així és com millor es defineix el cicle que hem endegat entre l’Escola d’Administració Pública de Catalunya i el Parc de les Humanitats i les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona (UB). Diàlegs parteix de la voluntat de trobar punts de contacte entre els directius públics i l’acadèmia, d’aplegar-los simbòlicament en una conversa de sofà, i fer-los intercanviar impressions sobre un tema d’actualitat que pugui ser interessant per a cadascun dels territoris. Així doncs, les sessions organitzades al voltant del capítol Cara a cara amb el territori estan adreçades a fomentar l’intercanvi entre els delegats del Govern al territori i els experts, sempre amb la voluntat d’obrir les portes a la cocreació, la recerca i la formació conjunta entre la Universitat i l’Escola que forma els servidors públics del nostre país.

La primera conversa del cicle es va dur a terme a Lleida sota el títol L’educació com a vector de desenvolupament a Lleida i va posar en comú el coneixement, les idees i les impressions del delegat del Govern a Lleida, Ramon Farré, i del professor de Sociologia de l’Educació a la UB, Xavier Martínez Celorrio.Read More »