#eapcOpenLab: La protecció de dades personals és un límit a la (bona) Administració? – Carles San José Amat

“Les mosques viuen 24 hores. Els immigrants abusen dels serveis sanitaris gratuïts. L’Espanyol perd més contra el Madrid que contra el Barça”. Aquestes afirmacions les hem sentit sovint, fins al punt que els donem versemblança. Una cosa semblant passa amb una idea crítica que circula amb freqüència respecte de la protecció de dades, i que en l’àmbit del sector públic porta a sostenir afirmacions com les següents: “La protecció de dades… és un obstacle per a la bona Administració… propicia l’opacitat i està en contra de la transparència… dificulta la gestió dels serveis públics”. Doncs bé, totes aquestes afirmacions són mites falsos, incloses les relatives a la protecció de dades, respecte de les quals enumeraré a continuació alguns arguments per evidenciar que no s’ajusten a la realitat.

Totes les persones són -som- titulars de molts drets: el dret a una bona Administració, que sigui transparent, que presti uns serveis eficients i un llarg etcètera de drets; també el dret a la protecció de dades, que té el rang de dret fonamental. Davant aquest ventall de drets, els servidors públics tenim el deure de respectar-los i, per tant, hem de poder compatibilitzar-los. Una bona Administració és la que assegura l’efectivitat de tots els drets que poden entrar en joc. Ara bé, la majoria no són absoluts, i en ocasions no és possible conciliar-los tots, de manera que podria resultar inevitable sacrificar-ne un, per tal de satisfer-ne un altre de prevalent.

Admeto que assegurar l’efectivitat del dret a la protecció de dades no sempre resulta fàcil, però a partir del 25/5/2018 els empleats del sector públic tindreu ajuda. En efecte, el nou Reglament europeu de protecció de dades (RGPD) imposa a totes les administracions el deure de tenir delegat de protecció de dades, a qui correspon exercir les funcions d’assessorament, supervisió i control intern en tot el referent al tractament de dades personals. El seu objectiu no ha de ser frenar o dificultar nous serveis públics que impliquen aquests tractaments, sinó ajudar a posar-los en funcionament amb un ple respecte a l’RGPD. Així, el dret a la protecció de dades no ha de ser un límit ni un obstacle a la bona Administració, sinó que cal veure’l com una garantia, també respecte d’altres drets i llibertats (dignitat, lliure desenvolupament de la personalitat, igualtat, honor, etc.).Read More »

#eapcOpenLab: Confianza y gobierno abierto – gobierno abierto y confianza: explorando conexiones – Cecilia Güemes y César Nicandro Cruz-Rubio

Esta breve post se escribe a propósito del seminario #EAPCOpenLab, en donde abordaremos el vínculo entre confianza y gobierno abierto.

Las estrategias de transparencia, participación y rendición de cuentas que arriban de la mano del gobierno abierto son promesas para quienes buscan reconstruir la confianza de la ciudadanía en el sector público. A su vez, la confianza es una necesidad primaria para la realización y funcionamiento del gobierno abierto, especialmente, en lo que refiere a la participación ciudadana y la búsqueda colaborativa de soluciones a problemas complejos.

Se podría pensar que la prestación de servicios públicos y el desarrollo e implementación de las políticas públicas bajo los principios del gobierno abierto son vías clave para mejorar la confianza ciudadana en las instituciones públicas, y que a su vez, su adecuada implementación precisa al mismo tiempo de elevadas dosis de confianza para ser efectivas y socialmente relevantes. Dicho de otra forma, la existencia de confianza se torna en (una) causa que podría explicar el éxito de las iniciativas de apertura, y es ese éxito de dichas iniciativas, al mismo tiempo el que detona la generación o fortalecimiento de la confianza.

I. Desconfianza e instituciones

Los funcionarios y servidores públicos son actores que están en la mira ciudadana. La desconfianza podría ser la norma antes que la excepción Los burócratas son ineficientes, lentos, poco innovadores, y muchas veces corruptos. Esta afirmación podría ser suscrita por la mayoría de las personas que conocemos y  rubricada por datos de encuestas. La percepción de la administración pública, es que es algo feo y malo de lo que nadie quiere hablar, salvo que esté uno enojado y quiera usar la palabra para insultar para referirse a algo farragoso, lento, inútil o ineficiente. Sí, así es, nos referimos a la palabra – palabrota- “burocracia”.Read More »

#eapcOpenLab: Innovem als serveis públics – Sandra Lomas

c1_dbsswqaep9sfL’objectiu de la segona sessió de l’eapcOpenLab que s’ha celebrat aquest 21 de febrer ha estat contribuir a la reflexió sobre com el sector públic ha de fer front a un context nou i canviant on la innovació és el mecanisme fonamental en la generació de productes i serveis. És possible innovar els serveis públics?

Vivim en una realitat superposada i complexa on la tecnologia ha ajudat a qüestionar les maneres de fer velles i s’ha fet present un ecosistema basat en la proactivitat, interconnexió i participació. Sense dubte, ha canviat per sempre més la manera com ens comuniquem, informem, treballem i ens relacionem.

Desapareixen els límits geogràfics, ens expressem i reflexionem de manera massiva, les formes d’intermediació apareixen absolutament renovades, així com un seguit d’atributs col·lectius nous que han derivat en una escala de valors ben diferent.

Què hi perdo si t’explico una cançó? Què hi perdo si comparteixo amb tu el meu coneixement? Canviar el verb perdre pel verb guanyar és el que ha fet possible una realitat nova on models de negoci inimaginables avui són claus per al desenvolupament. La Viquipèdia és un exemple excel·lent de com tota la realitat s’ha repensat.Read More »

Dades obertes: millora de la democràcia i les oportunitats econòmiques – Lourdes Muñoz

cyrnq2awgaapuga-jpg-largeAquest article forma part de la sessió que es farà el proper 13 de desembre a l’EAPC amb el títol “eapcOpenLab: per què la ciutadania ha de fer servir les dades obertes?” a càrrec de Lourdes Muñoz, ponent de la sessió i autora del post.  Si voleu venir encara hi ha places disponibles. Més informació i inscripcions aquí

“Les dades obertes ens permeten gestionar obertament la complexitat” és la raó que ens va aportar Xavier Marcet, quan vam cercar a la xarxa #50raons #OpenData de “Per què les dades obertes? Per què l’Open Data?” Les dades obertes per la millora democràtica, social i econòmica.

L’impacte positiu que les dades obertes té en la societat es pot resumir en quatre pilars: la mateixa millora dels governs; la seva aportació per a la millora de solucions a problemes públics; l’apoderament de la ciutadania i la generació d’oportunitats econòmiques més equitatives.

Les estratègies públiques de dades obertes suposen una millora de la Governança, Governs oberts, són governs que aporten informació útil en la lluita contra la corrupció, augmenten la transparència i milloren els serveis públics i l’assignació de recursos. Sens dubte, les dades obertes estan jugant un paper cada vegada més important en la solució de grans problemes públics.Read More »