En els darrers anys, el control polític i periodístic de la veracitat dels currículums dels representats polítics ha estat molt viu i ha provocat modificacions in extremis de perfils professionals oficials, rodes de premsa i alguna dimissió molt sonada.
Des de l’Administració pública ens plantegem com hem de tractar aquests currículums, que no deixen de ser informació pública que conté dades personals. Aquests currículums haurien de restar a disposició de la ciutadania de manera indefinida? Com hauria d’actuar l’Administració pública si un ex-alt càrrec demanés el dret a l’oblit de les seves dades personals referents al seu perfil i trajectòria professionals? Què s’hauria de fer si aquestes dades estiguessin publicades al Portal de la Transparència? I si un ciutadà demana aquest perfil de l’ex-alt càrrec mitjançant una sol·licitud d’accés a la informació pública?
El dret de supressió de les dades personals o “dret a l’oblit” del Reglament europeu de protecció de dades preveu que qualsevol ciutadà pot demanar la supressió de les seves dades personals quan aquestes dades no siguin necessàries en relació amb les finalitats per les quals van ser recollides o tractades. Aquest dret, però, no s’aplicarà, entre d’altres, quan el tractament sigui necessari pel compliment d’una obligació legal que requereixi el tractament de dades o pel compliment d’una missió realitzada en interès públic o en l’exercici de poders públics ni quan el tractament sigui necessari per l’exercici del dret a la llibertat d’expressió i informació.
Des de l’entrada en vigor de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (en endavant, Llei de transparència), l’Administració pública difon, en aplicació del principi de transparència, la informació relativa al perfil i trajectòria professionals dels responsables dels diversos òrgans de la seva organització institucional i estructura administrativa. Així, des del dia 1 de juliol de 2015 (entrada en vigor de la Llei de transparència) es publica aquesta informació dels alts càrrecs.
En els casos en què un alt càrrec deixa d’exercir les seves funcions, actualment l’Administració de la Generalitat elimina la referència d’aquella persona i el seu perfil i trajectòria professional del Portal de la Transparència. Això no significa que l’Administració no conservi aquella informació pública i que, per tant, pugui ser objecte de dret d’accés.Llegeix més »
Certament, fa moltes setmanes que llegim i sentim la cita del 25 de maig de 2018 com a data en què l’RGPD aterra, definitivament, en el nostre dia a dia. Doncs ja el tenim aquí entre nosaltres, integrat en el nostre ordenament jurídic i d’aplicació plena i directa. Ara cal, doncs, que entre tots aconseguim que sigui efectiu.
“Les mosques viuen 24 hores. Els immigrants abusen dels serveis sanitaris gratuïts. L’Espanyol perd més contra el Madrid que contra el Barça”. Aquestes afirmacions les hem sentit sovint, fins al punt que els donem versemblança. Una cosa semblant passa amb una idea crítica que circula amb freqüència respecte de la protecció de dades, i que en l’àmbit del sector públic porta a sostenir afirmacions com les següents: “La protecció de dades… és un obstacle per a la bona Administració… propicia l’opacitat i està en contra de la transparència… dificulta la gestió dels serveis públics”. Doncs bé, totes aquestes afirmacions són mites falsos, incloses les relatives a la protecció de dades, respecte de les quals enumeraré a continuació alguns arguments per evidenciar que no s’ajusten a la realitat.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.