Com afecta el “dret a l’oblit” a les obligacions en matèria de transparència, accés a la informació pública i bon govern? – Lorena Elvira Ayuso

En els darrers anys, el control polític i periodístic de la veracitat dels currículums dels representats polítics ha estat molt viu i ha provocat modificacions in extremis de perfils professionals  oficials, rodes de premsa i alguna dimissió molt sonada.

Des de l’Administració pública ens plantegem com hem de tractar aquests currículums, que no deixen de ser informació pública que conté dades personals. Aquests currículums haurien de restar a disposició de la ciutadania de manera indefinida? Com hauria d’actuar l’Administració pública si un ex-alt càrrec demanés el dret a l’oblit de les seves dades personals referents al seu perfil i trajectòria professionals? Què s’hauria de fer si aquestes dades estiguessin publicades al Portal de la Transparència? I si un ciutadà demana aquest perfil de l’ex-alt càrrec mitjançant una sol·licitud d’accés a la informació pública?

El dret de supressió de les dades personals o “dret a l’oblit” del Reglament europeu de protecció de dades preveu que qualsevol ciutadà pot demanar la supressió de les seves dades personals quan aquestes dades no siguin necessàries en relació amb les finalitats per les quals van ser recollides o tractades. Aquest dret, però, no s’aplicarà, entre d’altres, quan el tractament sigui necessari pel compliment d’una obligació legal que requereixi el tractament de dades o pel compliment d’una missió realitzada en interès públic o en l’exercici de poders públics ni quan el tractament sigui necessari per l’exercici del dret a la llibertat d’expressió i informació.

Des de l’entrada en vigor de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (en endavant, Llei de transparència), l’Administració pública difon, en aplicació del principi de transparència, la informació relativa al perfil i trajectòria professionals dels responsables dels diversos òrgans de la seva organització institucional i estructura administrativa. Així, des del dia 1 de juliol de 2015 (entrada en vigor de la Llei de transparència) es publica aquesta informació dels alts càrrecs.

En els casos en què un alt càrrec deixa d’exercir les seves funcions, actualment l’Administració de la Generalitat elimina la referència d’aquella persona i el seu perfil i trajectòria professional del Portal de la Transparència. Això no significa que l’Administració no conservi aquella informació pública i que, per tant, pugui ser objecte de dret d’accés.Read More »

“Ja soc aquí”. Si parlés, això és el que ens diria l’RGDP – Carles San José

Certament, fa moltes setmanes que llegim i sentim la cita del 25 de maig de 2018 com a data en què l’RGPD aterra, definitivament, en el nostre dia a dia. Doncs ja el tenim aquí entre nosaltres, integrat en el nostre ordenament jurídic i d’aplicació plena i directa. Ara cal, doncs, que entre tots aconseguim que sigui efectiu.

L’RGPD substitueix les normes que cada estat de la UE havia aprovat a partir de la Directiva 95/46/CE, que ja no podia fer front als nous reptes que la ràpida evolució tecnològica i la globalització ha plantejat per a la protecció de dades. A això es refereix el considerant 6è de l’RGPD, i afegeix el següent: “La magnitud de la recollida i de l’intercanvi de dades personals ha augmentat de manera significativa. La tecnologia permet que tant les empreses privades com les autoritats públiques utilitzin dades personals a una escala sense precedents (…). Les persones físiques difonen un volum cada vegada més gran d’informació personal a escala mundial.”

L’RGPD també es refereix a la necessitat de garantir un nivell uniforme i elevat de protecció de les persones físiques, davant la situació prèvia de divergència entre les regulacions dels diferents estats, que no havien aconseguit un nivell adequat de coherència i homogeneïtat en l’aplicació de les normes de protecció de dades.

Quines novetats ens porta l’RGPD? Doncs no podem dir que ho canvia tot, però sí que altera diverses qüestions, algunes de molt rellevants.  En aquest article, enumeraré les novetats que considero de més importància.Read More »

#eapcOpenLab: La protecció de dades personals és un límit a la (bona) Administració? – Carles San José Amat

“Les mosques viuen 24 hores. Els immigrants abusen dels serveis sanitaris gratuïts. L’Espanyol perd més contra el Madrid que contra el Barça”. Aquestes afirmacions les hem sentit sovint, fins al punt que els donem versemblança. Una cosa semblant passa amb una idea crítica que circula amb freqüència respecte de la protecció de dades, i que en l’àmbit del sector públic porta a sostenir afirmacions com les següents: “La protecció de dades… és un obstacle per a la bona Administració… propicia l’opacitat i està en contra de la transparència… dificulta la gestió dels serveis públics”. Doncs bé, totes aquestes afirmacions són mites falsos, incloses les relatives a la protecció de dades, respecte de les quals enumeraré a continuació alguns arguments per evidenciar que no s’ajusten a la realitat.

Totes les persones són -som- titulars de molts drets: el dret a una bona Administració, que sigui transparent, que presti uns serveis eficients i un llarg etcètera de drets; també el dret a la protecció de dades, que té el rang de dret fonamental. Davant aquest ventall de drets, els servidors públics tenim el deure de respectar-los i, per tant, hem de poder compatibilitzar-los. Una bona Administració és la que assegura l’efectivitat de tots els drets que poden entrar en joc. Ara bé, la majoria no són absoluts, i en ocasions no és possible conciliar-los tots, de manera que podria resultar inevitable sacrificar-ne un, per tal de satisfer-ne un altre de prevalent.

Admeto que assegurar l’efectivitat del dret a la protecció de dades no sempre resulta fàcil, però a partir del 25/5/2018 els empleats del sector públic tindreu ajuda. En efecte, el nou Reglament europeu de protecció de dades (RGPD) imposa a totes les administracions el deure de tenir delegat de protecció de dades, a qui correspon exercir les funcions d’assessorament, supervisió i control intern en tot el referent al tractament de dades personals. El seu objectiu no ha de ser frenar o dificultar nous serveis públics que impliquen aquests tractaments, sinó ajudar a posar-los en funcionament amb un ple respecte a l’RGPD. Així, el dret a la protecció de dades no ha de ser un límit ni un obstacle a la bona Administració, sinó que cal veure’l com una garantia, també respecte d’altres drets i llibertats (dignitat, lliure desenvolupament de la personalitat, igualtat, honor, etc.).Read More »