Bufen forts vents de canvi – Ester Manzano Peláez

Bufen vents d’empoderament ciutadà tan huracanats que podrien capgirar la faula d’algun conte clàssic, i trobar-nos contant que són els tres porquets els qui, bufant, enderroquen la casa del llop ferotge i no a la inversa, com havíem estat explicant fins ara.

Ens ho recorda una batalla recent de la qual s’ha fet ressò últimament la premsa. Els impulsors: una “armada” de ciutadans individuals, auto-organitzats, que han deixat els llops de Wall Street amb la cua entre les cames per pretendre enfonsar a la borsa una cadena de botigues de videojocs. Així, amb una simple actuació coordinada a la xarxa, un grapat d’usuaris de fòrums han aconseguit disparar bruscament la cotització de les accions de la cadena de botigues (1.625% del seu valor del començament d’any ençà) que acumulava centenars de milions de pèrdues; forçar el fons —que actuava amb posicions baixistes— a tancar bruscament les seves posicions, i a fer-li assumir elevades pèrdues. Ciutadans —els tres porquets del conte— versus inversors institucionals —els llops de Wall Street— guanyen en una ofensiva virtual volgudament empresa per castigar el tità financer.Llegeix més »

La gestió de la qualitat dels serveis públics com a palanca de transformació – Ester Manzano i Pelaez

I. La bona administració: orígens i evolució 

La Carta dels drets fonamentals de la Unió Europea, proclamada a la Cimera de Niça el desembre de l’any 2000, reconegué per primer cop el dret dels ciutadans a una bona administració. Aquest dret es traslladà en el nostre ordenament jurídic intern a l’article 30 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, vinculat al dret d’accés als serveis públics i al tracte imparcial, objectiu i proporcionat. A nivell  legal, es recollí a l’article 22 de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i procediment de les administracions públiques de Catalunya. Aquest quadre normatiu es completà amb les previsions de l’article 23 de la referida Llei, relatiu al dret a uns serveis públics de qualitat, i amb la instauració de les cartes de serveis com a eina de millora de la qualitat, en connexió amb els principis d’eficàcia, eficiència, proximitat, simplificació i racionalitat administrativa previstos a l’article 31 de la mateixa Llei.Llegeix més »

Per què són útils les cartes de serveis?

Article escrit per Daniel García Casado, representant de l’equip motor de 2017 de l’Escola per a l’elaboració de la carta de serveis de la Biblioteca

Les cartes de serveis són una eina de gestió eficaç  en un doble sentit: per una banda, suposen un repte per a la organització per poder respondre millor a les necessitats i expectatives de la ciutadania i, per l’altra permeten manifestar públicament la seva eficàcia i rendiment.

Els quatre principals objectius que persegueixen les cartes de servei són:

  1. Garantir l’exercici dels drets de la ciutadania.
  2. Explicitar els compromisos de qualitat a les persones usuàries de serveis públics.
  3. Fixar expectatives i exigències de les persones usuàries respecte als serveis públics.
  4. Estimular iniciatives de millora dels serveis.

Tanmateix, abans de l’entrada en vigor de la LLEI 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, la voluntat de l‘Administració de prestar uns serveis en determinades condicions no podia ser exigida legalment si, finalment, no es complien aquestes condicions.

Així, una de les principals novetats d’aquesta regulació es troba en el segon punt de l’article 59, que atorga naturalesa reglamentària a les cartes de serveis i, per tant, confereix la naturalesa de norma jurídica a aquestes.Llegeix més »