Obertura de resolucions i decrets als ens locals – Hugo Barrós
Premi Audaç (1a edició, Xarxa Acadèmica de Govern Obert, RAGA Spain) atorgat a l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès, en la categoria “Municipis mitjans”, per l’avenç significatiu relacionat amb la publicitat activa

Captura de pantalla d'una secció del lloc web municipal de l'Ajuntament de Sant Quirz del Vallès titulada "Informació administrativa" amb diversa informació administrativa i icones clicables per a més detalls.

Què són i quina és la raó de ser dels decrets i les resolucions?

Abans de desgranar els principis bàsics i la normativa entorn de les resolucions municipals o els decrets d’un consistori, seria bo intentar definir-los. Si jo volgués explicar a familiars o amistats què són, miraria de fer-los entendre que una resolució és la manera habitual en què un ajuntament pren certes decisions pertinents sobre els serveis de la localitat i amb què es determinen les accions del veïnatge o les associacions, com en el cas de donar resposta a peticions, finalitzar tràmits, concedir ajudes, gestionar pagaments, fer contractacions, etc., d’interès públic.

Si tenim en compte, a més, que en l’àmbit local un ajuntament és l’administració autònoma més propera a la ciutadania per a prestar els serveis públics que contribueixen a satisfer les seves aspiracions i necessitats, el fet de conèixer aquest tipus de decisions que s’emeten cada dia hauria de constituir un pilar bàsic del bon govern.Llegeix més »

La maduresa del govern digital: més enllà de la digitalització – Servei de Desenvolupament i Gestió del Talent de l’EAPC

Autoria: geralt. Font: Pixabay

Un dels reptes més importants que afronten les institucions en l’actualitat és la qüestió de la confiança. La confiança de la ciutadania en les institucions públiques i la confiança de les institucions en les persones són essencials per a l’èxit de qualsevol transformació digital.

Hi ha cinc factors clau que expliquen el grau de confiança de la ciutadania en les institucions:

L’eficàcia i la fiabilitat de la seva operativa i de la provisió de serveis.

– La capacitat de respondre i anticipar les necessitats de la ciutadania.

– I, com a valors subjacents, la transparència, la percepció de la integritat dels servidors públics i de l’acció pública en general, i l’equitat en l’actuació pública.

El 5 de novembre passat, en el marc del cicle de seminaris web sobre innovació pública, ens va acompanyar Carlos Santiso.Llegeix més »

Canal Empresa, 8 anys al servei d’empreses i professionals – Judith Gallimó

Infografia del Canal Empresa on es veu una línia del temps amb la següent informació: 2006 (Oficina de Gestió Unificada), 2010 (OGE), 2013 (Canal Empresa), 2015 (canalempresa.gencat.cat - redisseny), Llei de simplificació de l'activitat administrativa i d'impuls de l'activitat econòmica, 2016 (Cerca guiada de tràmits, disseny responsiu), 2019 (Nova Àrea Privada), 2020 (Mesures i ajuts per empreses i autònoms), Llei de facilitació de l'activitat econòmica, 2021 (gràfic de barres amb pàgines vistes des de 213, on 2020 marca un màxim amb molta diferència amb la resta d'anys).

El passat 17 de juny va fer 8 anys que es va publicar el portal Canal Empresa, i en aquest temps s’ha anat consolidant com el portal de referència per a la informació i tramitació de l’activitat econòmica.

Concebut per informar i ajudar a les empreses i persones professionals i intermediàries en els seus tràmits i gestions amb l’Administració (ajuntaments, Generalitat o Estat), Canal Empresa ha anat millorant i adaptant tant els continguts com les eines i serveis que ofereix, sempre escoltant les necessitats d’empreses i professionals que volen posar en marxa la seva activitat.Llegeix més »

Una PPP per a la transformació de l’ocupació pública de Catalunya – Josep Ramon Morera i Balada

Malauradament no és una informació pública d’actualització permanent, de manera que no podem saber en temps real quantes persones hi treballem. Ens hem de conformar a conèixer les dimensions de l’ocupació pública catalana un cop l’any, i això fa que les darreres dades de què disposem siguin de desembre de 2019, per bé que d’aleshores ençà, de ben segur, la nòmina ha engreixat. En aquella data, 324.920 persones prestàvem serveis a les administracions catalanes i els respectius sectors públics, i si a aquesta xifra hi afegim la gent que exercia ocupacions conjunturals, reforçant serveis, fent substitucions o atenent altres contingències i eventualitats, és molt probable que se superés amb escreix la xifra de les 400.000 persones. En definitiva, el col·lectiu més nombrós de treballadores i treballadors del país, amb un cost associat que suposa el capítol de despesa més elevat dels pressupostos de la majoria de les nostres institucions.Llegeix més »

Ètica dels serveis i la gestió pública – Joan Manuel del Pozo

1. Ètica o moral?
Abans d’entrar en el nucli de la reflexió que proposa el títol, és convenient aturar-se a pensar en l’ús —o sentit percebut— del mot ètica. És un mot que se sol usar amb preferència respecte al seu sinònim moral —que en el llenguatge ordinari ho és, encara que no en el sentit filosòfic estricte. Si en el llenguatge ordinari o general l’ús de ètica ha anat substituint el de moral és perquè aquest darrer mot es va anar carregant al llarg dels segles d’una connotació fortament religiosa i, com a tal, d’un dogmatisme amb elements no estrictament racionals. L’objectiu de fons de l’ètica o de la moral —amb molta o poca relació amb la religió, que és possible però no necessària— és arribar a conèixer uns principis, uns valors i fins i tot unes normes de comportament humà que ens ajudin a viure plenament una vida digna de la nostra condició i, finalment, obtenir la felicitat que volem i que creiem merèixer. No és poca cosa, doncs. Molts pensadors de totes les èpoques —filòsofs i teòlegs, però també altres escriptors i persones de compromís social i polític— han fet aportacions valuoses al pensament ètic de signe molt divers. Però no hi ha una ètica universalment establerta; el que més s’hi ha aproximat, en tot cas, és la que es considera implícita a la Declaració Universal dels Drets Humans, proposada per alguns com una ètica de mínims o fins i tot una ètica mundial. Aquest importantíssim document, però, té l’inconvenient del seu juridicisme —pel llenguatge i perquè no arriba a les arrels filosòfiques de justificació, com és propi del pensament ètic.Llegeix més »