Els labs, present i futur – Tatiana Fernández

Font: Primer Camp d’Innovació de Catlabs

L’Administració pública ha de donar respostes noves i més eficaces als grans reptes de la societat (l’envelliment de la població, el canvi climàtic, la contaminació, la mobilitat, etc.), i ho ha de fer urgentment i en un context de limitació dels recursos públics, a Catalunya i arreu d’Europa. La incapacitat de produir respostes eficaces als reptes i necessitats de la ciutadania ha anat distanciant la ciutadania europea de les administracions públiques.

En aquest context, durant els darrers anys hem vist sorgir espais participatius i d’innovació oberta, en els quals ciutadania i entitats col·laboren i s’organitzen per donar respostes efectives als reptes i les necessitats socials, sovint sense la participació —o amb poca participació— de les administracions públiques.

En la jornada «Living labs, innovació oberta i universitats», organitzada per la Universitat de Barcelona i la Xarxa Europea de Living Labs (EnoLL), es va fer palès que a Catalunya hi ha molts agents que han comprès la rellevància de crear aquests espais d’innovació oberta. Els living labs, els laboratoris ciutadans o socials i els espais de fabricació digital, són espais de trobada i experimentació, que permeten abordar reptes socials complexos i plantejar, desenvolupar i contrastar solucions innovadores de manera col·laborativa.

Sovint els labs són promoguts per ciutadans emprenedors i universitats i tenen finançament de les administracions públiques, principalment de les administracions locals, però també de la Generalitat, mitjançant les convocatòries de subvenció de la RIS3CAT. En la primera convocatòria de PECT (projectes territorials locals) s’han finançat 14 projectes de labs. Diverses universitats també han finançat labs mitjançant la convocatòria d’OTRI (projectes de transferència de coneixement). Paral·lelament, la Generalitat impulsa la reorientació de la Xarxa Punt TIC cap a un model de laboratoris d’innovació que promoguin la participació i la implicació ciutadana en el disseny de les polítiques públiques locals i en la gestió dels equipaments i els serveis públics de l’àmbit local.Read More »

L’enfocament sistèmic com a eina per impulsar respostes eficaces per als reptes de la nostra societat des de l’Administració pública – Tatiana Fernández

En un món cada vegada més globalitzat i en canvi constant, governs i administracions públiques han de donar resposta a problemes extremament complexos, com les migracions, l’envelliment de la població, les desigualtats socials creixents i el canvi climàtic, que estan interconnectats amb múltiples dinàmiques de l’entorn polític, social i econòmic. Es tracta de problemes complexos, persistents i adaptatius, per als quals ni els experts i ni els grups d’interès no tenen la solució: sovint la seva opinió sobre com cal abordar-los és diversa i, fins i tot, contraposada.

Governs i administracions públiques són un actor clau per promoure i articular (en col·laboració amb la societat civil, les empreses i els agents de recerca i innovació)  respostes més eficients, eficaces i sostenibles que les actuals i, per tant, tenen la responsabilitat d’explorar i provar noves maneres d’articular respostes col·lectives als grans reptes de la nostra societat.

Des de l’enfocament sistèmic es proposa anar més enllà dels problemes immediats i veure els patrons subjacents als sistemes, identificar-hi punts de palanca, aprendre del sistema i anar-se adaptant als canvis que s’hi puguin produir. Aquesta metodologia no fa més fàcil afrontar aquests reptes, però ajuda a abordar la complexitat i a treballar per avançar cap a un sistema millor.

El primer pas per treballar sistèmicament reptes socials complexos és comprendre’ls en el seu context o sistema. Aquesta tasca sovint es concreta en l’elaboració d’un mapa del sistema que capti els principals factors i dinàmiques que tenen influència en el repte. Per confeccionar aquest mapa, és clau identificar els actors i les forces que contribueixen al problema i els actors i les forces que contribueixen a mitigar-lo o solucionar-lo. Aquest procés no és trivial: cal seguir una sèrie de passos i implicar-hi els principals actors (les veus discrepants incloses) per evitar acabar presentant el sistema més com ens agradaria que fos que com realment és. També és important definir una visió compartida de com seria el sistema ideal, així com una visió que es pugui assolir a mitjà termini si els actors rellevants implementen les actuacions necessàries.Read More »