En els comentaris d’un participant a l’entrada anterior de l’EAPC sobre reforma de la funció pública , es comentava que “…En la reforma de la funció pública el gran repte és passar de les propostes teòriques a la pràctica diària…”
En la sessió del dia 28 de setembre varen aparèixer una bona part d’aquests elements teòrics més generals: els possibles límits del consens, el marc general que dóna l’EBEP, la productivitat dels empleats públics com a element central del debat, la vinculació amb l’agenda política de reforma, etc. (Podeu veure els vídeos ací).
En la segona de les sessions, el dia 19 d’octubre, cal una reflexió sobre elements més pràctics : ¿són element vinculats amb el sistema de carrera..? amb l’avaluació del rendiment ? ¿amb innovacions en els sistemes de selecció ? ¿Sabem com introduir més flexibilitat en la pràctica, si ens calgués ? ¿Són bons els models actuals de planificació? Són realment útils les relacions de llocs de treball…?
A la vegada, en un entorn de dificultats pressupostàries com l’actual, sembla que caldria prioritzar les iniciatives que es posin en marxa. ¿Quina o quines són les mesures més importants que cal posar davant de les altres? ¿Quins serien els criteris que ens ajudarien a fixar prioritats ?
La teva visió professional enriqueix el debat d’un procés de reforma, que en aquest moments sembla necessari per revisar el paper de l’ocupació pública.
Participa-hi !
Fa gairebé 30 anys q treballo a la funció pública i cap govern ha sabut/volgut/pogut modernitzar amb èxit temes de fons com: racionalització de l’accès a l’adm pub;promoció interna; estudi i publicitat de càrregues de treball; mesura objectiva de la productivitat; control i reducció de l’absentisme; eliminació de la precarietat laboral; simplificació dels conceptes retributius, i algun altre q em deixo.