La conferència d’Andrés Pedreño Muñoz, catedràtic d’Economia, fundador de Torre Juana OST i cofundador de 1MillionBot, en el marc del Cicle de seminaris sobre innovació pública, va adreçar una mirada profunda i estratègica a la revolució que representa la intel·ligència artificial (IA) en tots els àmbits de la societat, especialment en el sector públic. Sota el títol “Control i optimització de la intel·ligència artificial en l’Administració pública: reptes i solucions”, Pedreño va oferir una visió panoràmica de l’impacte econòmic, tecnològic i institucional d’aquesta tecnologia que, segons ell, marcarà “una fita històrica comparable a la invenció de la impremta o de l’electricitat”.

Una tecnologia d’utilitat general

Pedreño va recordar que la IA és una tecnologia d’utilitat general, és a dir, un motor transversal capaç de transformar totes les activitats humanes. Les seves aplicacions van molt més enllà del sector tecnològic: poden impulsar una economia més eficient, més sostenible i més transformadora del planeta. En xifres, va assenyalar que els estudis més recents apunten que la IA pot afegir entre 2, 6 i 4,4 bilions de dòlars anuals al PIB mundial, i que el seu efecte podria ser de fins a 25 bilions en la dècada vinent.

Però, més enllà de la dimensió econòmica, Pedreño va posar l’accent en el seu potencial per resoldre els grans reptes de la humanitat: des de la regeneració mediambiental fins a la medicina personalitzada o la gestió eficient dels recursos hídrics i energètics. Va destacar que, en molt pocs anys, la IA marcarà un abans i un després en el camp de la salut, amb diagnòstics més precisos i tractaments més adaptats. En aquest sentit, va esmentar l’exemple del sistema MAI-DxO, capaç de superar l’eficiència dels metges humans en diagnòstic amb una precisió del 80 % —quatre vegades superior a la mitjana humana— i amb un estalvi del 20 % en costos.

Aquest tipus d’ “intel·ligència mèdica col·lectiva”, com ell l’anomena, és només un preludi del que defineix com la cointel·ligència aplicada, resultat de la cooperació entre múltiples agents artificials que aprenen, debaten i s’ajusten entre si.

Tres velocitats globals: els EUA, la Xina i Europa

Una part destacada de la conferència va analitzar les estratègies mundials en el desenvolupament de la IA. Pedreño va dividir el mapa global en tres velocitats.

Els EUA, segons ell, mantenen un lideratge clar gràcies a la seva combinació d’ecosistema empresarial, universitats capdavanteres i grans corporacions tecnològiques. Empreses com Google, Microsoft o NVIDIA han esdevingut actors quasi geopolítics i han impulsat la recerca en robòtica, computació quàntica, IA generativa i models de llenguatge.

La Xina, per la seva banda, ha optat per una estratègia massiva d’implantació. El Govern xinès considera la IA com un instrument d’hegemonia econòmica i militar i ha invertit, de manera decidida, en dades, infraestructura i empreses emergents locals. El país ja és líder en nombre de patents en IA generativa, amb més de 38.000 invencions registrades —sis vegades més que els EUA.

En canvi, Europa apareix com el “tercer actor” en aquesta cursa. Malgrat tenir un talent i una recerca de primer nivell, l’enfocament europeu s’ha basat sobretot en la regulació i la precaució. Pedreño va reconèixer el valor de la Llei d’intel·ligència artificial europea com a instrument de protecció dels drets dels ciutadans, però va advertir que la sobreregulació i la falta d’inversió estan deixant Europa en una posició secundària. “Europa té el millor marc legal, però està quedant-se sense múscul tecnològic”, va afirmar. El repte, segons ell, és aconseguir un equilibri entre innovació i regulació, amb una estratègia transversal que combini tecnologia, governança i compliment normatiu sense frenar la innovació.

L’Administració pública davant el repte de la IA

Pedreño va subratllar que l’Administració no pot ser una simple espectadora d’aquesta transformació, sinó una actora clau. Les institucions públiques són dipositàries d’un immens volum de dades i disposen d’un potencial de servei que pot multiplicar-se amb la IA.

Per fer-ho realitat, va proposar la creació d’una oficina d’intel·ligència artificial dins de cada administració, una estructura especialitzada que permeti planificar, implantar i governar l’ús de la IA amb coherència i transparència. Aquesta oficina hauria d’articular un full de ruta estratègic, definir prioritats, identificar casos d’ús d’alt retorn social i establir indicadors clau de rendiment.

L’objectiu no és només millorar processos interns sinó també empoderar el ciutadà i oferir uns serveis més personalitzats, predicció de necessitats i més traçabilitat en la presa de decisions.

Pedreño va destacar que els models “agèntics”, basats en agents autònoms que col·laboren entre si, poden revolucionar la gestió pública: des de la tramitació urbanística fins a la comunicació institucional o la gestió econòmica. Aquests agents poden percebre informació multimodal (textos, imatges, dades, àudio), planificar accions, executar tasques i aprendre dels seus errors, i poden fer-ho reduint temps i millorant la precisió administrativa.

El valor i el risc de les dades

Tanmateix, el motor que alimenta la IA són les dades, i aquí rau un dels debats més sensibles: la privacitat. Pedreño va fer èmfasi en el fet que les dades són la matèria primera del segle XXI, però també el seu recurs més vulnerable.

En l’àmbit municipal, va exposar exemples de com les dades anonimitzades de mobilitat urbana poden servir per planificar millor el transport públic, reduir la congestió o dinamitzar el comerç local. Mitjançant informació agregada del posicionament dels telèfons mòbils, és possible mesurar fluxos de persones, temps d’estada o impactes d’esdeveniments. Però va remarcar que aquest ús només és legítim si respecta escrupolosament el Reglament general de protecció de dades i si s’hi aplica una anonimització irreversible, amb llindars mínims de privacitat, exclusió de menors i total transparència envers la ciutadania.

També va alertar sobre el perill que les empreses o els governs centralitzin massa poder informacional, la qual cosa podria derivar en riscos de vigilància o biaixos en la presa de decisions automatitzada. Per això, va defensar que la gestió de la IA en el sector públic ha de basar-se en els principis d’una governança de dades oberta i responsable, amb auditories periòdiques i supervisió humana constant.

“Els algoritmes poden optimitzar processos, però només la confiança optimitza societats”, indicava.

De les smart cities a les cities that think

Pedreño va dedicar un espai important a les smarts cities o ciutats intel·ligents, un concepte que, segons ell, ha quedat encallat en la fase de sensors i dades sense ús real. Va explicar que moltes ciutats han invertit milions d’euros en projectes de digitalització que acaben com a “quadre de comandament”, però sense retorn operatiu ni impacte tangible per al ciutadà.

La seva proposta és passar de la “ciutat que observa” a la “ciutat que pensa”, activada per la denominada IA agèntica. Aquesta nova generació d’intel·ligències urbanes pot aprendre del context, anticipar problemes i, aleshores, actuar per reduir el consum d’aigua, optimitzar el trànsit o millorar la qualitat de vida.

Per fer-ho possible, cal trencar les sitges aïllades de dades entre departaments, crear llacs de dades urbans oberts i fomentar un ecosistema d’innovació col·laborativa entre Administració, universitats i empreses. La ciutat del futur —va dir— no serà la que tingui més sensors, sinó la que tingui agents capaços de pensar i actuar amb les dades que tenen.

Conclusió: governar la intel·ligència

Pedreño va concloure amb una reflexió de caràcter ètic i institucional: la IA no és només un repte tecnològic sinó, sobretot, un repte de governança. Les administracions públiques tenen la responsabilitat de garantir que la tecnologia treballi per a les persones i no a l’inrevés.

La clau, a parer seu, és integrar l’eficiència en els valors. Formar professionals híbrids —tècnics amb sensibilitat social i servidors públics amb competència digital— serà essencial per gestionar aquesta nova etapa.

Tot i la magnitud del canvi, va defensar una idea optimista: si la IA s’utilitza amb sentit, pot ser la nostra millor aliada per fer administracions més intel·ligents, ciutats més sostenibles i societats més justes.

Però això només serà possible si, com recordava ell mateix, la privacitat, l’ètica i la transparència esdevenen el veritable cor de la intel·ligència artificial pública.

Àurea Rodríguez
Moderadora del cicle de seminaris web sobre innovació pública