La Generalitat de Catalunya ha impulsat una iniciativa per donar veu a la ciutadania en la definició de les grans prioritats dels comptes públics. “Parlem de pressupostos” ha obert un espai per informar, debatre i recollir opinions sobre aspectes clau de les finances públiques. El projecte s’inscriu en una aposta per fer els pressupostos més comprensibles, més corresponsables i més connectats amb les necessitats i demandes de la societat catalana. I ho fa incorporant veus molt diverses: estudiants, ciutadania adulta, entitats socials, adolescents i infants d’arreu del territori.

Un recorregut estructurat en tres fases

L’experiència ha combinat diferents moments i formats de participació, la qual cosa ha permès acompanyar el conjunt de la població en aquest exercici de reflexió col·lectiva. El projecte es va desplegar en tres etapes diferenciades al llarg del 2024 i començaments del 2025.

La primera fase es va centrar en accions formatives i de debat a l’entorn universitari. Entre abril i maig de 2024 es van dur a terme 8 sessions en col·laboració amb universitats públiques i privades, així com amb col·legis professionals, com el Col·legi de Professionals de la Ciència Política i de la Sociologia de Catalunya i el Col·legi d’Economistes de Catalunya. Aquests tallers, amb un enfocament pedagògic i introductori, van acostar les claus del pressupost públic a estudiants i professionals. Els assistents van poder conèixer les grans xifres del pressupost, els mecanismes de despesa i finançament, i van debatre i expressar les seves preferències sobre l’ús dels recursos públics.

La segona fase va obrir la participació a la ciutadania en general. Es van celebrar 10 sessions presencials arreu del territori entre maig i desembre de 2024, amb la participació de 173 persones. Aquestes trobades van tenir lloc en delegacions territorials, centres cívics, biblioteques i altres equipaments municipals. El format combinava una introducció informativa amb debats en petits grups.

La participació es va organitzar al voltant de quatre eixos temàtics:

· L’eix de sostenibilitat del deute plantejava diferents opcions per reduir i retornar el deute públic, valorant les implicacions de cadascuna d’elles sobre el conjunt del pressupost i les generacions futures.

· L’eix d’ingressos proposava a la ciutadania diverses mesures per incrementar la recaptació, com modificacions en figures impositives o noves taxes, i explorava els efectes que podrien tenir sobre la pressió fiscal.

· L’eix de despeses convidava a reflexionar sobre a quines polítiques públiques caldria destinar més recursos, en cas de disposar de més marge pressupostari. Els participants identificaven i prioritzaven àrees d’actuació com salut, educació, habitatge, medi ambient o protecció social i debatien els motius i impactes de cada elecció.

· L’eix dels fons europeus demanava quines línies estratègiques caldria reforçar amb els Fons de Cohesió de la Unió Europea, promovent una mirada crítica sobre el paper de l’Administració davant els grans reptes socials i econòmics.

En cada sessió, els participants deliberaven col·lectivament sobre les opcions proposades i treballaven per arribar a consensos. Les conclusions de cada grup es compartien en una posada en comú final per visualitzar els punts de coincidència i divergència. Paral·lelament, es va habilitar un qüestionari digital per recollir aportacions individuals, així com una via d’enviament perquè entitats socials i col·lectius poguessin organitzar sessions pròpies de manera autogestionada i fer arribar les seves conclusions.

La tercera fase va incorporar la mirada d’infants i adolescents d’entre 10 i 14 anys. En col·laboració amb UNICEF Catalunya i els consells d’infància de diversos municipis, es van organitzar 6 sessions específiques per a infants i adolescents, amb la participació de 128 joves d’arreu del país. En aquestes trobades es va treballar específicament l’eix de despeses, que planteja la pregunta “Si la Generalitat tingués més diners amb què els hauria de gastar?” Per fer-ho accessible i entenedor, es va utilitzar una metodologia adaptada a l’edat, amb materials visuals, suport gràfic i dinàmiques lúdiques. Els grups van analitzar diferents àrees d’actuació com salut, educació, habitatge, medi ambient o seguretat, i van debatre conjuntament sobre quines consideraven que eren més rellevants per al benestar col·lectiu. Un cop fet el debat, van acordar col·lectivament les seves prioritats de despesa, que es van recollir i sistematitzar per incorporar-les als resultats generals del projecte.

Què ha prioritzat la ciutadania?

Les aportacions recollides al llarg de totes les sessions, tant d’adults com d’infants i adolescents, permeten fer una radiografia de les principals inquietuds i preferències de la ciutadania davant dels reptes pressupostaris del país.

En l’àmbit de la reducció del deute públic, es va optar majoritàriament per una estratègia de disminució constant a mitjà termini del deute, al ser considerada l’opció més equilibrada i viable en termes de sostenibilitat i estabilitat.

Pel que fa a les opcions d’ingressos, les mesures més ben valorades van ser aquelles amb un component ambiental i redistributiu. La proposta de duplicar el recàrrec sobre les emissions de CO₂ va ser l’opció més escollida.

Pel que fa a la de despesa pública, la ciutadania va mostrar una clara aposta per reforçar els pilars de l’estat del benestar. Salut, educació i habitatge van ser, en aquest ordre, les àrees més prioritzades, amb mencions rellevants també a la protecció social, el cicle de l’aigua, la recerca i la innovació. Es va posar de manifest una elevada conscienciació sobre la importància dels serveis públics essencials i de la cohesió social.

Pel que fa a les sessions amb infants i adolescents, les prioritats van coincidir en bona part amb les de la població adulta. La salut va ser el sector més assenyalat com a fonamental, seguit per l’educació i l’habitatge. Els joves van subratllar la necessitat de reduir les llistes d’espera, garantir més suport per estudiar i facilitar l’accés a un habitatge digne. També es van valorar positivament les propostes vinculades a la seguretat, el transport públic i la lluita contra el canvi climàtic. El nivell d’argumentació i reflexió va ser elevat i va mostrar una gran capacitat d’anàlisi sobre les prioritats col·lectives.

Finalment, pel que fa a la distribució dels fons europeus de cohesió, els participants van prioritzar invertir en una Europa més verda (mitjançant infraestructures de baixa emissió i transició energètica) i en educació i formació. Altres àrees destacades van ser la inclusió social i l’accés a una ocupació de qualitat.

Aquests resultats ofereixen una visió transversal i argumentada de les preferències socials, i poder esdevenir una eina rellevant per orientar les decisions del Govern en la configuració del projecte de pressupostos.

Un projecte amb mirada internacional

A més del desplegament a Catalunya, aquesta iniciativa forma part d’un pilot europeu liderat per l’OCDE i la Direcció General de Política Regional (DG REGIO) de la Comissió Europea. L’objectiu del programa és impulsar noves formes de participació ciutadana en la definició i execució de les polítiques de cohesió. Catalunya hi participa com a territori pilot juntament amb altres regions com el Lazio (Itàlia) o Silèsia (Polònia). El 18 de juny de 2025, en un seminari internacional, es van presentar les experiències d’aquests pilots i es van compartir aprenentatges sobre com fer efectiva la implicació ciutadana al llarg de tot el cicle de la política pública.

En aquest marc europeu, el projecte català ha estat valorat per la seva ambició, pel seu caràcter transversal i pel fet d’integrar també la veu dels infants. L’OCDE ha reconegut la importància de fer arribar el debat pressupostari a tota la població i de construir una cultura de corresponsabilitat fiscal que vagi més enllà dels experts o dels espais habituals de participació. També ha assenyalat la importància de vincular les aportacions ciutadanes amb decisions pressupostàries reals, reforçant la traçabilitat i la transparència.

El Banc Mundial també s’ha interessat pel projecte i s’ha organitzat una trobada amb els experts el 10 de desembre per compartir l’experiència.

Resultats i retorn

Cada sessió de debat ha tingut un informe breu de retorn als seus participants i les aportacions recollides durant totes les fases s’han sintetitzat en un informe final, presentat al juliol de 2025. Aquest document recull les conclusions temàtiques dels debats i les prioritats expressades pels participants. Amb aquesta informació, el Departament d’Economia i Finances està treballant en un informe de retorn que s’incorporarà a la documentació que acompanyarà a l’avantprojecte de pressupostos per al 2026. En aquest informe s’explicaran com han quedat recollides les preferències dels participants en els comptes públics.

L’avaluació del conjunt de l’experiència és molt positiva. Els resultats de les enquestes de satisfacció mostren que la majoria de participants adults i infants consideren que van aprendre sobre pressupostos, van poder expressar-se amb llibertat, van sentir que la seva opinió era valorada i que l’experiència els feia sentir més propers a l’Administració.

Cap a una nova cultura pressupostària

L’experiència acumulada i els resultats obtinguts mostren que quan s’ofereix un espai de participació informat a la ciutadania, aquesta hi contribueix amb propostes sòlides i matisades sobre els comptes públics. És una eina útil tant per als governs com per als ciutadans, perquè aporta informació rellevant que es pot incorporar a la presa de decisions i incrementa el coneixement, el sentit de corresponsabilitat i la confiança en les institucions.

Per tot això, es treballa perquè el projecte tingui continuïtat i esdevingui un element estable en el cicle pressupostari català. S’exploren nous formats, noves aliances i més estratègies per ampliar la participació i reforçar-ne l’impacte. Amb aquesta voluntat, “Parlem de pressupostos” esdevé una eina col·lectiva, compartida i oberta al diàleg amb tota la societat. Una aposta per una democràcia més informada, més corresponsable i més transparent.

Xavier Mestre Rosanes, Mariona Riera Estorch i Esther Pallarols Llinàs
Direcció general de Pressupostos