Obertura de resolucions i decrets als ens locals – Hugo Barrós
Premi Audaç (1a edició, Xarxa Acadèmica de Govern Obert, RAGA Spain) atorgat a l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès, en la categoria “Municipis mitjans”, per l’avenç significatiu relacionat amb la publicitat activa

Captura de pantalla d'una secció del lloc web municipal de l'Ajuntament de Sant Quirz del Vallès titulada "Informació administrativa" amb diversa informació administrativa i icones clicables per a més detalls.

Què són i quina és la raó de ser dels decrets i les resolucions?

Abans de desgranar els principis bàsics i la normativa entorn de les resolucions municipals o els decrets d’un consistori, seria bo intentar definir-los. Si jo volgués explicar a familiars o amistats què són, miraria de fer-los entendre que una resolució és la manera habitual en què un ajuntament pren certes decisions pertinents sobre els serveis de la localitat i amb què es determinen les accions del veïnatge o les associacions, com en el cas de donar resposta a peticions, finalitzar tràmits, concedir ajudes, gestionar pagaments, fer contractacions, etc., d’interès públic.

Si tenim en compte, a més, que en l’àmbit local un ajuntament és l’administració autònoma més propera a la ciutadania per a prestar els serveis públics que contribueixen a satisfer les seves aspiracions i necessitats, el fet de conèixer aquest tipus de decisions que s’emeten cada dia hauria de constituir un pilar bàsic del bon govern.Llegeix més »

Fixació d’objectius: La clau per fomentar la implicació i el rendiment – Eva Rimbau Gilabert

Font: Unsplash

Què distingeix els equips que aconsegueixen resultats extraordinaris d’aquells que simplement compleixen les seves tasques? La resposta sol radicar en el nivell d’implicació dels seus membres. Quan les persones estan veritablement implicades, se senten energitzades, motivades i profundament connectades amb la feina. La implicació es defineix com un estat mental positiu cap a la feina, caracteritzat per elevats nivells de vigor, dedicació i absorció. En aquest article explorarem com les organitzacions poden fomentar aquesta implicació mitjançant estratègies eficaces i una fixació adequada d’objectius, aconseguint així equips més compromesos i productius.Llegeix més »

Intel·ligència artificial al sector públic: aprendre de l’experiència i avançar – Àurea Rodríguez

«Intel·ligencia artificial sector public”, prompt, Chat GPT 4o. Open AI, 21 de maig de 2025, chat.openai.com

El 10 d’abril de 2025 va tenir lloc la segona sessió del cicle de seminaris sobre innovació pública “IA i Administració pública”, en què Rony Medaglia va oferir una anàlisi rigorosa sobre el paper actual i futur de la intel·ligència artificial en el sector públic, i en va destacar les oportunitats i els riscos i les competències necessàries per aprofitar-ne el potencial.

Rony Medaglia, professor del Departament de Digitalització de la Copenhagen Business School, a Dinamarca, és una de les veus més destacades en l’àmbit de la digitalització de l’Administració pública. La seva recerca se centra en la transformació digital del sector públic, especialment en les possibilitats de la digitalització, la participació ciutadana i la sostenibilitat.Llegeix més »

Comunitats de pràctica: una mirada des de l’ètica de les cures – Laura Diaz Pano

Font: Pixabay

Les comunitats de pràctica s’han consolidat com un espai fonamental per a la transferència i la generació de coneixement dins de les organitzacions. Es tracta d’espais que permeten que els treballadors i treballadores col·laborin activament en la creació de solucions i accions de millora, amb l’objectiu de respondre a problemes reals del seu dia a dia. Aquests entorns fomenten l’aprenentatge mutu i el suport entre companys gràcies a la creació de xarxes de coneixement que enriqueixen tant l’experiència i la tasca professional com la qualitat de l’organització. A més, el fet de reforçar les relacions interpersonals en aquestes comunitats té un impacte directe en el sentiment de pertinença de les persones envers la institució en què treballen. De fet, quan els membres d’una institució es coneixen millor i estableixen vincles de col·laboració, es genera més fluïdesa en la transmissió del coneixement, ja que tothom sap a qui recórrer segons l’expertesa de cadascú i això fa emergir el coneixement individual i que aquest se socialitzi de manera natural. Aquesta dinàmica facilita la solució de problemes i afavoreix un aprenentatge col·lectiu eficaç i enriquidor.Llegeix més »

La gestió del coneixement que impulsa l’EAPC. Accions per fer-la efectiva – Àrea de Model d’Aprenentatge i Gestió del Coneixement de l’EAPC

Dissenyat per Freepik

En un apunt en aquest mateix blog, fa prop de dos anys, reflexionàvem sobre el fet de si som una organització que aprèn i de quina manera posem en pràctica a l’Administració la gestió del coneixement. Una de les conclusions a les quals arribàvem és que a l’Administració, davant de la velocitat a què van els nous reptes i projectes, d’acord amb la hiperacceleració de la societat, molts aspectes han de ser impulsats de manera àgil, sense definir grans plans, ja que cal prioritzar donar resposta a les necessitats. Sobre això precisament reflexionava Pia Andrews en la seva conferència organitzada per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC), en el marc del “Cicle de seminaris web sobre innovació pública”, que Albert Cañigueral va relatar en un apunt titulat “Polítiques públiques àgils en un món volàtil”.

Ja ho emfasitzàvem aleshores: “el context actual acaba sent un catalitzador exponencial de canvis”.Llegeix més »