La transparència de les institucions públiques és un element primordial de l’agenda de recerca sobre governança, desenvolupament i democràcia. De fet, arreu del món, governs de tot tipus estan duent a terme projectes d’augment de la seva transparència que es tradueixen en la provisió de grans volums d’informació sobre les seves activitats. A Catalunya, el 2014 es va aprovar la Llei catalana 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i el mateix any també entrà en vigor la Llei espanyola 19/2013, de 9 de desembre, de la transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTBG). Tot i que la normativa catalana estableix criteris molt més exigents que l’espanyola, ja que implica un grau més elevat de detall en l’estructura administrativa, l’organització institucional, la gestió econòmica i comptable, i la planificació i gestió administratives, les provisions de la llei espanyola són també aplicables a les comunitats autònomes i als ens locals d’arreu de l’Estat.Llegeix més »
Categoria: ciutadania
Bufen forts vents de canvi – Ester Manzano Peláez
Bufen vents d’empoderament ciutadà tan huracanats que podrien capgirar la faula d’algun conte clàssic, i trobar-nos contant que són els tres porquets els qui, bufant, enderroquen la casa del llop ferotge i no a la inversa, com havíem estat explicant fins ara.
Ens ho recorda una batalla recent de la qual s’ha fet ressò últimament la premsa. Els impulsors: una “armada” de ciutadans individuals, auto-organitzats, que han deixat els llops de Wall Street amb la cua entre les cames per pretendre enfonsar a la borsa una cadena de botigues de videojocs. Així, amb una simple actuació coordinada a la xarxa, un grapat d’usuaris de fòrums han aconseguit disparar bruscament la cotització de les accions de la cadena de botigues (1.625% del seu valor del començament d’any ençà) que acumulava centenars de milions de pèrdues; forçar el fons —que actuava amb posicions baixistes— a tancar bruscament les seves posicions, i a fer-li assumir elevades pèrdues. Ciutadans —els tres porquets del conte— versus inversors institucionals —els llops de Wall Street— guanyen en una ofensiva virtual volgudament empresa per castigar el tità financer.Llegeix més »
Corresponsabilitat per poder avançar en drets – Laura Martínez
Aquesta tardor des de l’Institut Català de les Dones (ICD) vam posar en marxa la campanya “Diposita aquí el teu masclisme” que, amb la col·laboració dels ens locals, es va enganxar a moltes papereres dels nostres municipis. I és que el masclisme encara regna a la societat patriarcal i n’hem de prendre consciència per poder eliminar-lo. El recent Dia Internacional de les Dones ha estat clam unànime per denunciar que encara hi ha molta feina a fer per desmuntar les estructures que sostenen les discriminacions vers les dones en totes les esferes de la vida. Tot i els progressos aconseguits pels moviments feministes, la igualtat efectiva entre dones i homes en la vida quotidiana encara no és una realitat. Les reivindicacions aquest 8 de març s’han centrat en mostrar com la pandèmia de la Covid-19 ha posat de relleu les discriminacions existents i com la manca de corresponsabilitat en les feines de cura és una de les causes de discriminació social i per a l’accés al treball, la carrera professional i el temps de lleure, que hauria de ser exactament igual que el dels homes, i a més perjudica la seva salut i el benestar.Llegeix més »
L’atenció ciutadana, un cavall de Troia a l’Administració – Jordi Graells
Ja ho sabíem! Que a l’Administració costa aterrar-hi les lògiques que funcionen als altres àmbits, ho sabíem. Segmentar per oferir els serveis més ajustats a les necessitats de cada persona pot esdevenir una quimera, sobretot si es vol aplicar només als tràmits que fa un ciutadà amb l’Administració, que solen ser pocs. Segurament aquí pot acabar sent més ràpid i eficient que el ciutadà se subscrigui a avisos push a l’app gencat d’allò que més li interessi.
I és que on es pot avançar més és en l’atenció ciutadana personalitzada per al gran conjunt de serveis, informacions i continguts no procedimentats. Constitueixen bona part de la relació que la Generalitat de Catalunya manté amb la ciutadania, empreses, entitats: pel web, xarxes socials, missatgeria, apps i altres canals digitals gencat. Aquí la ciutadania espera un tracte més personalitzat de l’Administració com quan va a un servei de salut, inscriu el fill a l’escola o simplement demana informació per al lleure o per mantenir una bona dieta…Llegeix més »
El nou flow de la gestió en l’Administració digital – Mario Alguacil Sanz
Per assolir un model d’Administració digital mínimament complet, resoldre el problema del teletreball és un repte similar a la prestació de serveis públics digitals, en què la ciutadania decideix en tot moment el lloc, el moment i el canal que utilitza per beneficiar-se dels avantatges de les relacions digitals amb les administracions públiques. De la mateixa manera que obrir les administracions públiques a la ciutadania ha representat i representa un desafiament clau per als gestors, podríem trobar un paral·lelisme en aquest nou procés de virtualització del marc relacional amb l’Administració pública, tant si s’és productor com consumidor o part necessària (col·laborador) en la concepció dels serveis públics digitals. De fet, prèviament a aquest desafiament, hem tingut altres episodis anteriors relacionats amb la digitalització dels processos i amb la mobilització dels serveis o simplement a l’hora d’incrementar l’espai relacional amb canals digitals.Llegeix més »
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.