Recentment s’ha posat en marxa un nou servei públic al Departament de Justícia, al qual s’accedeix a través del portal segonaoportunitat.gencat.cat. La seva creació respon a les conclusions d’un grup de treball multidisciplinari impulsat pel Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) i a la necessitat de donar respostes urgents a la crisi econòmica provocada per la COVID-19.
El grup de treball del CEJFE, format per magistrats, lletrats, advocats, economistes, notaris i funcionaris de la Generalitat, es va crear a començament de 2020 per fer propostes de millora sobre la segona oportunitat. Es tracta d’un instrument jurídic que permet a les persones insolvents renegociar els deutes amb els creditors o, en alguns casos, fins i tot eliminar-los per sentència judicial.
Aquests mecanismes es van incorporar a la nostra legislació el 2015, però han tingut molt poc recorregut, malgrat el seu potencial i l’efectivitat que han demostrat en altres països.Llegeix més »
El projecte Traçacovid del Departament d’Educació s’ha convertit en una eina de treball imprescindible per a la gestió i la comunicació de l’evolució de la pandèmia als centres educatius de Catalunya.
El legislador estatal s’inventà el concepte d’unitat d’informació a la Llei 19/2013 de transparència, accés a la informació i bon govern. A l’article 21.2 hi va descriure quines haurien de ser les seves funcions. En concret, recollir i difondre la informació pública objecte de publicitat activa; rebre i donar tramitació a les sol·licituds d’accés a la informació; fer els tràmits interns necessaris per donar accés a la informació sol·licitada; fer el seguiment i el control de la tramitació correcta de les sol·licituds d’accés a la informació; portar un registre de les sol·licituds d’accés a la informació; assegurar la disponibilitat en la respectiva pàgina web o seu electrònica de la informació, l’accés a la qual se sol·licita amb més freqüència; i mantenir actualitzat un mapa de continguts en el qual quedin identificats els diferents tipus d’informació que estigui en poder de l’òrgan. Les funcions, descrites d’aquesta manera, presentaven un sistema de mínims que permetia integrar la gestió de la publicitat activa i de les sol·licituds d’informació que fessin els ciutadans, en el marc del funcionament de l’organització interna de l’Administració general de l’Estat, tal com es diu a l’article 21.1. Finalment, l’article 21.3 plantejà que, fora de l’Administració general de l’Estat, tots els altres ens i administracions inclosos en l’àmbit d’aplicació d’aquest títol identifiquessin clarament l’òrgan competent de les sol·licituds d’accés, sense una obligació explícita d’anomenar-les unitat d’informació i deixant oberta la possibilitat de reaprofitar algun òrgan ja existent. Convé recordar que el 2013 vivíem immersos de ple en els efectes devastadors d’una crisi financera global i de les retallades que les administracions públiques van aplicar sense mesura. Això és important perquè en aquells moments la creació de noves unitats, ens o estructures administratives no era gens ben vista, atès que la voluntat política era precisament la d’aprimar l’Administració i no pas la de fer-la créixer. L’esperit de la llei estatal, almenys pel que fa a les administracions fora de l’Administració general de l’Estat, era el de reaprofitar estructures administratives existents, revisant-ne les funcions i incorporant-hi les noves.
Les eleccions al Parlament de Catalunya 2021 han estat una fita rellevant pel que fa a la publicació de les dades, ja que per primera vegada s’han publicat al
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.