Ciències del comportament, gestió pública i dret públic: l’exemple de les respostes davant la covid-19 – Juli Ponce Solé

1. Decisors públics i privats i racionalitat. Importància per a la gestió pública: bon govern i bona administració

D’acord amb les aportacions provinents de les denominades behavioural sciences o ciències de la conducta humana, sobretot de la psicologia, amb els coneguts treballs de Kahneman, Premi Nobel d’Economia del 2002, actualment s’ha arribat a un punt en què aquestes dues idees són àmpliament acceptades:

– La racionalitat absoluta de la persona —de l’anomenat Homo economicus, com a model de decisor utilitzat en l’economia neoclàssica— no existeix, ja que, abans de res, i pel que ara ens interessa, la racionalitat humana és limitada, com ja fa molts anys va assenyalar el Premi Nobel d’Economia del 1978 Herbert Alexander Simon, i perquè, a més, no té en compte comportaments perfectament racionals com la reciprocitat i l’altruisme.

– Aquesta racionalitat està interferida per heurístiques (dreceres mentals per estalviar-nos energia) i biaixos (errors sistemàtics causats per les heurístiques).

Read More »

Tasques essencials que resol la gestió documental – Joan Soler Jiménez

La pandèmia de la COVID-19 ens impacta amb duresa aquestes setmanes. Res no feia pensar fa un parell de mesos que ens trobaríem en circumstàncies tan excepcionals com les que ens toca viure. Tots els àmbits de la vida se’n veuen afectats i, per descomptat, també els laborals. En època de confinament, molts han hagut d’aprendre a teletreballar de manera productiva des de casa seva, a la vegada que moltes organitzacions públiques han hagut de superar dures proves d’estrès dels seus sistemes d’informació. El nivell de producció de dades, informació i documents potser ha disminuït, però la rellevància del capital informacional que s’està elaborant aquests dies és de molt alt nivell. Estem parlant de sistemes d’informació que creen dades, informació i documents essencials per donar suport i cobertura jurídica a tasques igualment essencials. I és que no hi ha res més essencial que poder salvar vides compromeses per un virus que no hi entén de temps i que té pressa per sobreviure. Qualsevol organisme reacciona davant dels riscos i, en aquest sentit, totes les administracions públiques, com qualsevol organisme, han reaccionat per no aturar dramàticament els seus serveis. Els serveis públics són més importants que mai davant de la intensa sacsejada provocada pel coronavirus.Read More »

L’Estratègia d’Intel·ligència Artificial de Catalunya – Daniel Marco Pàrraga

Cartell d el'eastratègia Catalonia.AILa intel·ligència artificial és una tecnologia digital avançada que permet a les màquines reproduir o superar algunes de les habilitats que requereixen intel·ligència quan són realitzades per humans. Això inclou tecnologies que permeten a les màquines aprendre i adaptar-se, sentir i interactuar, raonar i planificar, optimitzar els procediments i paràmetres, per extreure coneixement de grans quantitats de dades i operar de manera autònoma.

La intel·ligència artificial és una realitat que ja influeix en les nostres decisions, la nostra seguretat, les estratègies de màrqueting i comunicació i, fins i tot, els nostres tractaments mèdics. Les màquines encara no tenen una intel·ligència generalista ni s’ha aconseguit dotar-les de sentit comú, però disposen d’intel·ligències per a tasques molt concretes, que en molts casos superen l’eficiència dels humans.Read More »

Dades en lila per a la igualtat – Àngels Vidal

Sessió Dades en lila al Palau de la GeneralitatQuè són les Dades Obertes?
Les dades obertes són conjunts de dades produïdes o recopilades per organismes públics que les administracions públiques posen a disposició de la ciutadania perquè les puguin utilitzar lliurement de manera senzilla i còmoda.

Les dades obertes tenen un gran valor potencial i són essencials per a la transparència de les administracions públiques, l’eficiència i la igualtat d’oportunitats a l’hora de crear riquesa.

El nou portal de la Generalitat de Catalunya (posat en marxa l’any 2017) agrupa a dia d’avui un total de 604 conjunts de dades disponibles.

La Generalitat de Catalunya facilita aquests conjunts de dades mitjançant la plataforma de dades obertes, que utilitza la tecnologia Socrata. Aquesta plataforma, a banda de funcionar com un repositori de dades, ofereix un seguit de serveis de dades obertes que en faciliten l’aprofitament i la reutilització.

La Direcció General de Transparència i Dades Obertes té com un dels eixos principals de la seva estratègia fomentar la reutilització de les dades. La reutilització de dades obertes per part d’empreses, entitats, associacions i ciutadania en general permet l’elaboració de nous productes i serveis que aporten valor, innovació, coneixement i oportunitats de negoci en molts àmbits diferents de negoci.Read More »

El 5è poder: l’apoderament digital ciutadà – Jordi Puigneró i Ferrer

En un informe recent, el Fòrum Econòmic Mundial (WEF) ens alerta que la humanitat s’enfronta, en els pròxims anys, a tres grans reptes: el repte migratori, el canvi climàtic i la revolució digital.

En aquest context, estan sorgint nous drets socials que fa uns anys haurien estat impensables. Parlem, per exemple, del dret a garantir un accés universal a Internet, el dret a disposar d’un entorn cibersegur o també el dret a poder disposar d’una identitat digital. Estem parlant, per tant, de nous drets emergents del segle XXI.

El Govern de Catalunya vol fer un pas endavant i situar Catalunya a l’avantguarda d’aquests nous drets digitals. En aquest camí, hem presentat el projecte IdentiCAT per apoderar la ciutadania en l’àmbit digital.Read More »