Observatori Català de la Justícia en Violència Masclista. Accions i reptes de futur – Aina Ibàñez, Núria Ferrer i Astrid Pineda (OCJVM)

L’Observatori Català de la Justícia en Violència Masclista (en endavant, l’Observatori) és un òrgan col·legiat adscrit al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i integrat al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE), que es crea i es posa en marxa per l’Acord GOV/28/2019 per analitzar de manera polièdrica i des de l’àmbit de la justícia el fenomen de la violència masclista. L’acord s’emmarca en els projectes del Pacte d’Estat en matèria de violència de gènere, a càrrec dels crèdits rebuts del Ministeri d’Igualtat, en concret de la Secretaria d’Estat d’Igualtat i contra la Violència de Gènere.Read More »

La tècnica del 3×3 en la comunicació oral – Àgueda Vallès i Elizalde

En un sentit ampli, la comunicació consisteix a fer arribar informació per mitjà d’un canal des d’un emissor a un receptor, però tot plegat és més complex del que sembla. Hi ha molts factors que intervenen en l’intercanvi comunicatiu humà i que l’influeixen fins al punt d’arribar a negar, per exemple, per mitjà del context, el que s’està afirmant amb les paraules. En realitat, podem afirmar que ens comuniquem per l’autopista de les emocions.

De què depèn i a on es decideix l’èxit comunicatiu? L’emissor tria, o li sembla que tria, les formes lingüístiques, les corporals i les paralingüístiques i porta la iniciativa. Però el receptor rep el missatge des de la seva perspectiva. Cal, doncs, que l’emissor s’adeqüi al receptor i que triï les frases, els gestos, la veu, els recursos gràfics, d’escenografia… més eficaços i atraients sempre des del punt de vista del receptor i això sense perdre mai de vista l’objectiu comunicatiu.Read More »

Ciències del comportament, gestió pública i dret públic: l’exemple de les respostes davant la covid-19 – Juli Ponce Solé

1. Decisors públics i privats i racionalitat. Importància per a la gestió pública: bon govern i bona administració

D’acord amb les aportacions provinents de les denominades behavioural sciences o ciències de la conducta humana, sobretot de la psicologia, amb els coneguts treballs de Kahneman, Premi Nobel d’Economia del 2002, actualment s’ha arribat a un punt en què aquestes dues idees són àmpliament acceptades:

– La racionalitat absoluta de la persona —de l’anomenat Homo economicus, com a model de decisor utilitzat en l’economia neoclàssica— no existeix, ja que, abans de res, i pel que ara ens interessa, la racionalitat humana és limitada, com ja fa molts anys va assenyalar el Premi Nobel d’Economia del 1978 Herbert Alexander Simon, i perquè, a més, no té en compte comportaments perfectament racionals com la reciprocitat i l’altruisme.

– Aquesta racionalitat està interferida per heurístiques (dreceres mentals per estalviar-nos energia) i biaixos (errors sistemàtics causats per les heurístiques).

Read More »

Legislatura europea en temps de covid-19 – Sergi Barrera

Muntatge fotogràfic amb alguns empleats del Parlament Europeu treballant.El començament de l’any 2020 ha estat dur i ha situat Europa a l’epicentre de la pandèmia de la covid-19. Però, com destacava el president del Parlament Europeu, David Sassoli, «la democràcia no es pot paralitzar davant la covid-19». Així, el passat 26 de març va tenir lloc la primera sessió plenària de la història de l’Eurocambra amb vot telemàtic. Tot i que l’organització i la prestació de l’assistència sanitària són competència dels estats membres, els eurodiputats van donar una resposta ràpida a la proposta de mesures de la Comissió Europea d’aportar 37.000 milions d’euros per mitigar les conseqüències de la crisi, ampliar l’abast del Fons de solidaritat de la Unió Europea (UE) per cobrir emergències sanitàries i posar fi als anomenats «vols fantasma» causats pel brot. En una segona sessió plenària que es va dur a terme el 16 i el 17 d’abril en les mateixes condicions, el Parlament Europeu va aprovar la transferència de 3.080 milions d’euros de fons de la UE per reforçar els sistemes sanitaris dels estats membres, i també va adoptar mesures addicionals perquè les ajudes europees es concedeixin amb immediatesa i flexibilitat. L’Eurocambra també va ratificar una resolució, amb 395 vots a favor, 171 en contra i 128 abstencions, que reclama un paquet a gran escala per impulsar la recuperació econòmica de la UE després de la crisi de la covid-19, incloent-hi bons garantits pel pressupost comunitari. Davant una situació extraordinària i inesperada, el Parlament Europeu s’adapta de la manera que sigui necessària per continuar al servei de la ciutadania europea.Read More »

L’abordatge de l’ètica a la Generalitat. Un reconeixement dels comitès d’ètica – Isidre Obregon Gomà

El repte de la societat del futur és reduir la contradicció entre els valors i els actes.
Rémy Oudghiri, sociòleg

 

Reunió del Comitè d'Ètica a la Sala del Consell de l'EAPCEls comitès ètics desenvolupen una funció essencial a les organitzacions públiques
Com es pot garantir l’atenció a la persona malalta, considerant tota la seva integritat, sense desatendre una comunitat en risc o amb patiment i potser encara no atesa, mentre es gestionen uns recursos potser ja no només limitats sinó veritablement escassos? És la pregunta que recentment s’ha fet el Comitè de Bioètica de Catalunya en el document «Consideracions sobre la limitació de recursos i decisions clíniques en la pandèmia COVID19».

Sabem que a les institucions públiques es duen a terme activitats molt complexes. Davant de situacions determinades, i d’acord amb la missió de les institucions, els equips professionals responen, prenen decisions i actuen. I aquests actes es corresponen amb pràctiques professionals que es consideren adequades en funció de determinats valors.Read More »