Quina onada?
Amb l’expressió “Agafant l’onada deliberativa”, l’OCDE titulava l’any 2020 un informe que analitzava gairebé 300 experiències d’autoritats públiques i nivells de govern, per a la resolució de problemes complexos –des de decisions sobre infraestructures fins a l’enfrontament del canvi climàtic– a partir de la incorporació de la ciutadania en processos deliberatius per a la presa de decisions públiques.
La Direcció General de Participació, Processos Electorals i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya se’n feia ressò fa uns mesos organitzant unes jornades conjuntament amb l’OCDE i fa dos anys va dur a terme un seminari amb el professor Oliver Escobar, de la Universitat d’Edimburg, referent i impulsor a Escòcia de projectes deliberatius.Llegeix més »
La transparència de les institucions públiques és un element primordial de l’agenda de recerca sobre governança, desenvolupament i democràcia. De fet, arreu del món, governs de tot tipus estan duent a terme projectes d’augment de la seva transparència que es tradueixen en la provisió de grans volums d’informació sobre les seves activitats. A Catalunya, el 2014 es va aprovar la Llei catalana 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i el mateix any també entrà en vigor la Llei espanyola 19/2013, de 9 de desembre, de la transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTBG). Tot i que la normativa catalana estableix criteris molt més exigents que l’espanyola, ja que implica un grau més elevat de detall en l’estructura administrativa, l’organització institucional, la gestió econòmica i comptable, i la planificació i gestió administratives, les provisions de la llei espanyola són també aplicables a les comunitats autònomes i als ens locals d’arreu de l’Estat.
Aquesta tardor des de 
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.