L’Avantprojecte de llei de participació ciutadana, que ha estat objecte d’una sessió de debat el 7 de març passat, inclou alguns reptes de caràcter jurídic sobre com regular la participació o, més ben dit, com la regulació sobre participació pot ajudar a crear les condicions necessàries perquè tota la població pugui incidir de manera efectiva en les polítiques públiques. A l’espera de poder disposar dels resultats de la sessió de debat i en relació amb les qüestions plantejades, assenyalem a continuació alguns punts forts i alguns punts febles de la norma que es proposa, amb la voluntat d’aportar elements per a la reflexió que seguirà els propers mesos.Llegeix més »
El padró municipal és el registre administratiu on consten els veïns i veïnes d’un municipi; tots i totes, independentment de la situació econòmica, laboral o administrativa en què es trobin. L’ajuntament no pot condicionar la inclusió al padró a les circumstàncies concretes de les persones residents al municipi que el sol·liciten. D’acord amb l’article 15 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (LRBRL), tothom està obligat a inscriure’s al padró del municipi on resideix. En aquest sentit, les administracions municipals han de dur a terme les actuacions necessàries per facilitar l’empadronament a tothom que ho demani, sense discriminació ni traves de cap tipus. I pel fet de ser un deure dels veïns i les veïnes, l’administració n’ha de facilitar el compliment.
En origen, el padró era bàsicament una exigència de l’administració, que a través d’aquest registre podia activar el cobrament d’impostos o reclutar els joves per anar a l’exèrcit. Per això, la llei parla d’un deure i no d’un dret. Actualment, però, el padró és també un requisit sovint indispensable per accedir a alguns serveis i prestacions o per obtenir (tard o d’hora) determinats drets de ciutadania. És per això que parlem també del padró com a dret o, encara millor, com a meta-dret, que facilita l’accés a altres drets.Llegeix més »
Escollir ciutadans de forma aleatòria per participar en la presa de decisions públiques s’està consolidant com una fórmula d’innovació democràtica arreu del món[1] i, actualment, la Generalitat de Catalunya també està treballant amb ella. Tanmateix, aquesta idea ja es va desenvolupar fa molts segles a l’antiga Grècia com a un element central del seu model de democràcia. Els seus magistrats, els que havien de preparar i executar les decisions més importants de la polis, s’escollien per sorteig d’entre els ciutadans amb dret a participar a l’Assemblea.
El motiu pel qual actualment s’estan recuperant aquestes idees com a fórmules innovadores de participació ciutadana, la manera com ho estem treballant a la Generalitat i les possibilitats que ens pot oferir és el que volem explicar en aquest article del blog.Llegeix més »
Al desembre del 2003 s’inaugurava la primera Direcció General de Participació Ciutadana a la Generalitat de Catalunya.
Ara, gairebé 20 anys després, ens trobem amb l’oportunitat de consensuar un marc jurídic que contribueixi a millorar les polítiques de participació, per avançar cap a una participació més efectiva i més equitativa, que millori la qualitat democràtica del nostre país i de les nostres institucions i que ho faci posant en valor els aprenentatges que hem anat adquirint.Llegeix més »
Saber, poder, confiar. Des de la Direcció General de Bon Govern, Innovació i Qualitat Democràtiques ens plantegem aquesta tríada com un recordatori de la nostra missió dins de l’Administració de la Generalitat.
Tot govern democràtic ha de tenir una unitat especialitzada en la promoció de la democràcia. I quan dic promoció no em refereixo a l’elaboració de campanyes de màrqueting, més o menys buides, sobre les bondats d’aquesta forma de govern. Em refereixo al fet que totes les coses es desgasten. Totes. I, per tant, cal vetllar contínuament per revertir aquest fet inevitable. La democràcia també es desgasta. L’auge dels populismes n’és un símptoma, entre d’altres. Qualsevol bona política reforça la democràcia, i en aquest sentit el compromís amb ella és, implícitament, de tot el govern, de tota l’Administració. Però cal que algú, de forma explícita i prioritària, tingui l’objectiu de no deixar que la democràcia defalleixi, des de la indiferència que sovint s’instal·la en tot allò que donem per fet i normalitzat i no com a una consecució valuosa que ha costat molt i per la qual cal continuar treballant.Llegeix més »
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.